Lucèria: diferència entre les revisions

'''Lucèria''' (Llatí ''{{lang-grc/la|Λουκερία||Luceria'', grec Λουκερία}}) modernava Lucera, fouser una antiga ciutat de la [[Pulla]] a l'interior, a uns 18 km d'[[Arpi]] i 15 de ''Aecae'' ([[Troia (Itàlia);|Troia]]). elsEls antic l'esmenten com a ciutat dels [[daunis]] i la fantradició fundadaque pertransmeten Diòmedels grecs és que la va fundar l'heroi [[Diomedes (fill de Tideu)|Diomedes]] juntament amb [[Arpi]] i [[Canusium]], peròi com a prova s'argumentava que l'antiga estàtua de [[Minerva]] que hi havia al temple de la ciutat era en realitat el [[Pal·ladi (estàtua)|Pal·ladi]] que l'heroi havia portat de [[Troia]], segons diuen [[Estrabó]] i [[Plini el Vell]]. Però probablement fouera una ciutat dels [[oscs]], de la branca osca dels [[apulis]], i no pas dels daunis.

Res es coneix de la història de la ciutat abans de la [[segona guerra samnita]] quant va fer aliança amb Roma junt amb altres ciutat dels [[apulis]] (l'any [[326 aC]]) i després no es va voler aliar alsamb els [[samnites]] com altres ciutatciutats. iEls fousamnites assetjadala pervan aquestsassetjar i quan els romans anaven en la seva ajuda van patir el desastre de lesla [[Batalla de les Forques Caudines]],. desprésDesprés delde qualla derrota romana, Lucèria va passar als samnites, i pel tractat de [[Caudium]], entre romans i samnites, la ciutat va rebre els hostatges que Roma es va veure obligada a lliurar. ElL'any [[320 aC]] fou assetjada per[[Luci Papiri Cursor iMugil·là]] va assetjar la ciutat que va oferir una resistència ferotge, fins que va fouser recuperada pels romans després de derrotar els 7007000 samnites de guarnició, obtenint un gran botí i recuperant els ostatges deixats en el temps de les Forques Caudines. [[Diodor de Sicília]] diu que era la ciutat més important de la Pulla. ElL'any [[314 aC]] els samnites la van ocupar breument però els romans la van recuperar matant a gran part dels seus habitants i hi van establir una [[Colònia romana|colònia]] de 2500 homes amb dret llatí.

El [[294 aC]] els samnites la van assetjar però el cònsol Atilius[[Marc Atili Règul (cònsol 294 aC)|Marc Atili Règul]] va anar en socors i segons uns va derrotar els atacants i segons altres fouva ser derrotat i es va refugiar a la ciutat amb les restes de l'exèrcit. En parla [[Titus Livi]], que dona les dues versions.<ref>Titus Livi. ''[[Ab Urbe Condita]]'' X, 35-37</ref>

A la [[Segona Guerra Púnica]] fouva ser una de les principals bases dels romans i quarter d'hivern de les tropes romanes durant successives campanyes, per la seva bona situació estratègica sobre la Pulla. FouEncara que va patir molt durant la guerra, va ser una de les 18 colònies llatines que ell'any [[209 aC]] va oferir seguir contribuint a les despeses de guerra en diners i homes, i per això va rebre l'agraïment del [[senat romà]] per la seva fidelitat.

Després vano seguirse'n essentparla gaire, però era encara una ciutat important, segons diu [[Ciceró]]. A la guerra[[Segona civilGuerra Civil romana]] entre [[Juli Cèsar]] i [[Pompeu fouMagne]] va ser partidària del darrer que la va convertir en el seu quarter general fins que el va traslladar a ''[[Brundusium]]''.

Estrabó ja en parla com una ciutat decadent igual que ''[[Canusium]]'' i Arpi, però encara era una ciutat gran i va conservar certa importància i prosperitat durant l'[[Imperi Romà|Imperi]]. Sota [[August]] va rebre segurament una nova colònia, pel que es dedueix del que en diu Plini el Vell, i el seu rang colonial està testimoniat per inscripcions. A la ''[[Taula de Peutinger]]'' apareix com la ciutat principal de la Pulla i seu d'algun magistrat de la província ("''Praetorium Laverianum''").

Al {{segle |VII|s}} ésseguia esmentadatenint perimportància, P.i Diaconusl'esmenta [[Pau Diaca]] com "a una de les «''urbes satis opulentas''"» ('ciutats bastant opulentes') que encara quedaven a la Pulla. ElL'any [[663]] foul'[[emperador conqueridaromà pelsd'Orient]] bizantins[[Constant II]] la va conquerir als llombards[[longobards]] i després destruïda.la Vava romandredestruir destruïdatotalment. finsNo quees fouva restauradarecuperar perfins que l'emperador [[Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic|Frederic II]] la va restaurar l'any [[1227]]. Per moltuna mala lectura del manuscrit de temps[[Claudi fouPtolemeu]] confosa(Νουκερία per Λουκερία) se la va confondre amb [[Nuceria Alfaterna|Nucèria]] (''Nuceria'', moderna [[Nocera]]). S'han trobat restes romanes (pedres, estàtues...) però les ruïnes són molt escasses.<ref>{{ref-web |cognom=Smith |nom=William (ed.) |url=http://www.perseus.tufts.edu/hopper/text?doc=Perseus%3Atext%3A1999.04.0064%3Aalphabetic+letter%3DL%3Aentry+group%3D9%3Aentry%3Dluceria-geo |consulta=11 d'octubre de 2022 |títol=Luceria |obra=Dictionary of Greek and Roman Geography (1854)}}</ref>