Luci Munaci Planc (cònsol 42 aC): diferència entre les revisions

Al final del {{aC|46}} va ser nomenat un dels [[prefectes de la ciutat]] que van tenir el govern de Roma l'any {{aC|45}} durant l'absència de Cèsar. Va tenir una prova de confiança per part de Cèsar en ser nomenat [[Governador romà|governador]] de la [[Gàl·lia Transalpina]] el {{aC|44}} (excloses la [[Narbonense]] i la [[Gàl·lia Belga]]) i designat per exercir el [[Cònsol romà|consolat]] l'any {{aC|42}} amb [[Dècim Juni Brut Albí]] com a col·lega. Cèsar va ser assassinat al març del {{aC|44}} i Planc es va declarar a favor d'una [[amnistia]] i se'n va anar a la Gàl·lia a agafar el més ràpidament possible el comandament de la seva província.

[[Fitxer:Mausoleo di Planco.JPG|miniatura|esquerra|Mausoleu de Planc]]

[[Ciceró]] li va demanar d'abraçar el partit senatorial i anar en ajut de [[Dècim Juni Brut Albí]] que estava assetjat per [[Marc Antoni]] a [[Mutina]]. Després de vacil·lar un temps, Planc va decidir finalment a la primavera del {{aC|43}}, sortir cap a Itàlia però es va assabentar de la derrota de Marc Antoni i el setge de Mutina pels cònsols [[Aule Hirti]] i [[Gai Vibi Pansa]]. Llavors es va aturar al territori dels [[al·lòbroges]] on se li va unir Dècim Brut amb el seu exèrcit, i es van preparar per fer la guerra a Marc Antoni, però [[Lèpid el triumvir|Marc Emili Lèpid]] es va unir a Marc Antoni, i les forces conjuntes dels dos superaven en molt a les de Planc, així que, per consell d'[[Gai Asini Pol·lió|Asini Pol·lió]], es va declarar a favor de Marc Antoni i Lèpid i va abandonar Dècim Brut a la seva sort (Brut va morir poc després als [[Alps]]). Durant el seu govern a la Gàl·lia va fundar les colònies de ''[[Lugdunum]]'' i ''[[Raurica]]''. El juliol, un manuscrit destinat a [[Ciceró]] pot donar fe de l'existència del poble de [[Grenoble|Cularo]] als Alps francesos.<ref>{{en}} Ernest Gottlieb Sihler, ''[http://books.google.cat/books?id=av73APjFAW4C&pg=PA456&lpg=PA456&dq=cicero+cularo&source=bl&ots=hB_g8DAVYa&sig=GgJFr-7iu3iTJ2C1PUK3zlpnADo&hl=ca&ei=Gw22S-yDLcSL4Aak0b28Dg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CAYQ6AEwAA#v=onepage&q=cicero%20cularo&f=false Cicero of Arpinum: A Political and Literary Biography]'', p.456</ref>

 

A la tardor del {{aC|43}} es va formar el [[Segon Triumvirat|triumvirat]]. Planc va haver d'acceptar la proscripció del seu propi germà [[Luci Plauci Planc]]. A final d'any va tornar a Roma i el [[29 de desembre]] va celebrar un [[triomf]] per alguna victòria a la Gàl·lia o més probablement a [[Rècia]] sobre alguna tribu alpina.

 

Tal com estava previst per disposició de Cèsar, l'any {{aC|42}} va ser elegit [[Cònsol romà|cònsol]], però amb [[Lèpid el triumvir|Marc Emili Lèpid]] com a col·lega.

 

Probablement va ser [[cònsol sufecte]] l'any {{aC|36}} o en una data propera. El {{aC|35}} va ser [[Governador romà|governador]] de [[Síria (província romana)|Síria]], càrrec que va exercir nominalment uns quatre anys. El {{aC|34}} va emetre una moneda on es constata una victòria sobre els [[armenis]]. Aproximadament l'any {{aC|32}} va anar a [[Alexandria]] on va ser rebut fredament per Antoni, assabentat dels seus excessos a la província on havia practicat extorsions i saquejos.

 

Es va estar a la capital egípcia participant en les orgies de la cort i quan va veure que Antoni seria enderrocat se'n va anar cap a Roma el mateix {{aC|32}} amb el seu nebot [[Marc Tici el Jove|Tici]]. Planc llavors va donar informacions reservades a Octavi i es va passar al servei d'aquest.