Abdó i Senén: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m Bot prepara el format de cometes per a posterior revisió tipogràfica. |
||
Línia 25:
No se sap res sobre aquests sants excepte els seus noms, que van ser [[màrtir]]s, i que van ser soterrats un [[30 de juliol]] en el cementeri de Pontianus vora la Via Portuensis. A causa d'aquesta falta de coneixement sobre ells i la manca de proves de la seva existència real, ja no estan inclosos al calendari catòlic romà de sants que es commemora litúrgicament en tot el món<ref>{{ref-llibre|títol=Calendarium Romanum: ex decreto Sacrosancti Oecumenici Concilii Vaticani II instauratum|url=http://books.google.cat/books?id=joIltwAACAAJ|any=1969|editorial=Typis Polyglottis Vaticanis}}, p. 132</ref> tot i que se'n permet el culte als llocs on és tradicional.
Les seues cròniques, escrites majoritàriament abans del {{segle|IX}}, i el beat [[Jaume de Voràgine]] a la seva ''[[Llegenda Àuria]]'',<ref name="Voragine"/> els descriuen com a prínceps perses i cavallers principals, que, essent cristians, s'ocupaven de donar sepultura als cossos dels qui, amb la seva mort, havien assolit la vida eterna.<ref name=
L'emperador [[Deci (emperador romà)|Deci]] manà agafar-los el 247 dC i guardar amb altres perses que ja tenia captius, entrant amb ells a Roma amb gran magnificència. Després feu que [[Claudi]], pontífex del [[Capitoli]], exhortés Abdó i en Senén perquè adoressin ídols; però ells, amb gran resolució, li respongueren que només Jesucrist reconeixien per Déu, i a Ell havien ofert el sacrifici de si mateixos. Els fuetejaren cruelment amb plomades, i, despullats en l'amfiteatre, deixaren anar contra ells tres ferotges lleons i quatre ossos que es llençaren als peus dels sants màrtirs, encerclant-los i protegint-los. El jutge [[Valerià I|Valerià]], atribuint aquest miracle a art màgica, menà que allí mateix els destrossessin: foren traslladats davant una imatge del Sol on foren degollats.<ref name="Voragine">{{ref-llibre|cognom=de Voragine|nom=Jacobus |cognom2=Rebull|nom2=Nolasc |títol=Llegenda àuria|url=http://books.google.cat/books?id=CA0mAQAAIAAJ|consulta=2 d'agost de 2011|any=1976|editorial=Olot}}, p. 422</ref> Van ser martiritzats l'any 250 dC.<ref name=
== Devoció ==
Es diu que els seus cossos van ser soterrats per un subdiaca, Quirí, i traslladats durant el regnat de Constantí fins al cementeri de Poncià, prop de les portes de [[Roma]]. Un fresc trobat al [[sarcòfag]] que conté les seues restes els representa rebent corones de mans de [[Crist]]. Segons Martigny, aquest [[fresc]] data del {{segle|VII|s}}.
En l'indret on es diu que van ser enterrats s'hi construí una basílica. Des d'allà le culte va arribar a Orient, Itàlia, França i els Països Catalans, on foren patrons de confraries d'hortolans, se'ls va pintar en obres com el retaule de Jaume Huguet i se'n van escriure i cantar goigs, obres de teatre i tragèdies rosselloneses. A Sueca i Cullera n'hi ha dos santuaris.<ref name=
== Relíquies ==
A Roma, se'n veneren les restes a la basílica de Sant Marc, vora el Capitoli (els [[bol·landistes]] afirmaren, davant les pretensions d'altres llocs, que aquestes eren les úniques restes autèntiques). Altres llocs, però, reclamen la possessió dels sants cossos: a l'abadia de Saint-Médard de [[Soissons]] es diu que són des del segle VII; a [[Florència]] també.
També són venerats a [[Arles]] (el Vallespir), almenys des de finals del segle X, quan es van desar en un sarcòfag paleocristià de marbre blanc del segle V. Segons una tradició local l'abat Arnullf va portar-ne els cossos a l'[[abadia de Santa Maria d'Arles]] des de Roma, un fet que surt representat al ''[[retaule de sant Abdó i Senén]]'' de [[Jaume Huguet]] (1460).<ref name=
{{galeria
| |||