Otello (Verdi): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m Bot prepara el format de cometes per a posterior revisió tipogràfica. |
||
Línia 2:
'''Otel·lo''' és una òpera en quatre actes de [[Giuseppe Verdi]] amb llibret d'[[Arrigo Boito]] basada en la tragèdia de [[William Shakespeare|Shakespeare]] amb el mateix nom (''[[Otel·lo|Othello]]''). Va ser estrenada al [[La Scala|Teatro alla Scala]], [[Milà]], el 5 de febrer de 1887, i és la penúltima òpera del compositor.
Després d’escriure ''[[Aida (Verdi)|Aida]] (1871)'' i el ''[[Rèquiem (Verdi)|Requiem]] (1874)'', i a mesura que progressava la dècada dels 1870, Verdi semblava cada cop més aïllat de les tendències compositives i musicals italianes. No va ser fins que [[Giulio Ricordi]], el director de l’editorial Ricordi, va proposar junt amb el llibretista i compositor Arrigo Boito la composició d’una versió operística de l’''Othello'' de Shakespeare el 1879, la qual Verdi va acceptar a causa de la seva gran admiració per l’escriptor anglès . A finals del mateix any, Boito ja havia escrit un esbós del llibret.<ref name=
El projecte es va veure endarrerit per diverses raons, entre les quals figuren les revisions de ''[[Simon Boccanegra]]'' (en la qual va participar Boito) i ''[[Don Carlos (Verdi)|Don Carlos]]'', les quals van servir per experimentar en el nou clima artístic italià. L’obra final va ser estrenada a La Scala de Milà el 1887. Dirigida per [[Franco Faccio]], i amb cantants com [[Francesco Tamagno]] (Otel·lo), [[Victor Maurel]] (Iago) i [[Romilda Pantaleoni]] (Desdemona), l’estrena va resultar ser un gran èxit, i es va començar a programar a la resta d’[[Europa]]. Verdi va realitzar algunes modificacions per a l’estrena al [[Òpera Garnier|Théâtre de L’Opéra]], a [[París]], el 1894, però mai es van incorporar a la versió italiana, i no són gaire comuns, avui dia.<ref name=
== Història compositiva ==
=== El retir autoimposat de Verdi ===
Després de compondre ''Aida'' el 1871, l’activitat compositiva de Verdi va disminuir substancialment, donant així pas a l’inici d’un hiat de 16 anys entre estrenes operístiques del compositor. Algunes de les raons per les quals es pot haver provocat aquesta pausa són vàries. A escala econòmica, la seva seguretat financera va fer que treballar ja no fos una necessitat, i les seves energies es van centrar en el desenvolupament de les seves propietats i caritat. Molt del seu temps també anava dedicat a la supervisió i direcció de les seves últimes obres ''Aida'' i ''Requiem'' en un tour per Europa (París, [[Londres]] i [[Viena]]). També coincideix amb aquest període un escàndol públic amb la [[soprano]] [[Teresa Stolz]], amb el seu punt àlgid l'any 1876, tot i que finalment es va resoldre, i la soprano va continuar sent bona amiga de la parella.<ref name=
L’obstacle més prominent per aquesta discontinuïtat en l’activitat creativa del compositor era el sentiment de desencant amb la direcció de la nova Itàlia cosmopolita. A principis dels 1870 Verdi va ser encarregat amb la revisió del currículum dels conservatoris italians. Els seus suggeriments van ser molt austers, proposant que els estudiants entreguessin fugues diàries, estudiessin només els antics mestres italians, que escoltessin poques representacions d’òpera moderna i que evitessin les harmonies i orquestracions d’aquestes i l’acord de 7a disminuïda. També va comunicar el seu descontentament amb la creixent fascinació per l’art i el simfonisme alemany.<ref name=
El ''Requiem'' va ser fruit d’una proposta original de Verdi el 1868 de compondre un rèquiem entre els compositors italians més reconeguts en honor a [[Gioachino Rossini|Rossini]]. L’obra es va completar, però mai es va interpretar, i quan el seu “Libera me” li va ser retornat, va decidir escriure un rèquiem sencer ell mateix, probablement encoratjat per la mort recent d’[[Alessandro Manzoni]], a qui va dedicar la peça. Aquesta obra mostra una gran influència operística, però, i s’hi poden observar alguns elements que reivindiquen les seves opinions envers la germanització de la música italiana, retornant a la idea que ell havia proposat el 1868 de fer una obra purament italiana.<ref name=
=== Introducció a la idea d’Otel·lo i composició ===
El juny de 1879 Giulio Ricordi i Arrigo Boito van mencionar a Verdi la possibilitat de compondre una versió de l’''Othello'' de Shakespeare. Després de ''[[Macbeth (Verdi)|Macbeth]]'' i l’intent de ''[[El Rei Lear|King Lear]]'', aquesta proposta va resultar molt atractiva pel compositor, tot i el seu retir autoimposat.<ref name=
Les revisions de ''Simon Boccanegra'' i ''Don Carlos'' realitzades prèviament van servir tant com d’experiment en el nou clima artístic italià com a prova de la col·laboració entre el llibretista Boito i Verdi.<ref name=
Boito va escriure el llibret, amb nombrosos retards causats per la seva mala salut durant aquest període. Aquests retards van provocar una agitada correspondència a tres bandes entre el poeta, el publicador i el compositor, tot i que Verdi es va mantenir interessat en aquest projecte, anomenat “projecte xocolata” per mantenir en secret la possible composició d’una nova òpera.<ref name=":2" /> Tot i aquests aparents problemes, els quals van portar a Ricordi a demanar l’ajut de [[Giuseppina Strepponi|Giuseppina]] per conèixer la reacció de Verdi en rebre part del llibret. Giuseppina els va assegurar que li havia causat una bona impressió, però que li deixessin temps i que no li mencionessin la correspondència amb ella per evitar que se sentís pressionat. Finalment, Verdi va anunciar a Ricordi que havia rebut el llibret, i segons Giuseppina li devia agradar, ja que el va comprar. Tot i això, van passar uns altres 5 anys abans que Verdi comencés a compondre la música pels poemes de Boito.<ref name=":2" />
| |||