Fracturació hidràulica: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Recuperant 1 fonts i marcant-ne 0 com a no actives.) #IABot (v2.0.8.9 |
m Tipografia |
||
Línia 120:
Un estudi fet a Alemanya,<ref name="test22">Birgit C. Gordalla, Ulrich Ewers i Fritz H. Frimmel; "''Hydraulic fracturing: a toxicological threat for groundwater and drinking-water?";'' Agost 2013; Springer Verlag, Berlin, Heidelberg</ref> proposa avaluar les concentracions del fluid hidràulic en relació amb les dilucions necessàries per assolir els valors límits per aigües de consum humà. Segons aquest criteri, les substàncies classificades com a perilloses quedarien per sota del límit després d'una dilució entre 1:10.000 i 1:100.000. Pel que fa als ions presents, la majoria d'aquests ja es troben per sota del límit sense necessitat de dilució i, en tots els casos, els requeriments són assolits després d'una dilució de 1:1000. Un altre paràmetre significatiu seria el [[TOC]] (''total organic carbon''), ja que les substàncies orgàniques poden ajudar en el creixement de microorganismes. La concentració típica de TOC seria assolida després d'una dilució entre 1:1.000 i 1:10.000, depenent de la composició del fluid hidràulic estudiat.
Tal com es va fer per les aigües de consum humà i subterrànies, es van analitzar i avaluar les concentracions de metalls pesants i hidrocarburs presents en les aigües de reflux. Respecte als metalls pesants, la majoria de les mostres analitzades en l'estudi estan en un interval inferior a 0,1mg/L. Així doncs, en la majoria dels casos una dilució de 1:100 és suficient. En el cas de l'antimoni, el mercuri i el zinc, seria necessària una dilució de 1:1000. Els BTEX ([[benzè]], [[toluè]], [[etilbenzè]] i xilens) presenten un interval ampli entre 0,07 i 19,4
=== Impacte sobre la qualitat de l'aire ===
|