Fracturació hidràulica: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Recuperant 1 fonts i marcant-ne 0 com a no actives.) #IABot (v2.0.8.9
m Tipografia
Línia 120:
Un estudi fet a Alemanya,<ref name="test22">Birgit C. Gordalla, Ulrich Ewers i Fritz H. Frimmel; "''Hydraulic fracturing: a toxicological threat for groundwater and drinking-water?";'' Agost 2013; Springer Verlag, Berlin, Heidelberg</ref> proposa avaluar les concentracions del fluid hidràulic en relació amb les dilucions necessàries per assolir els valors límits per aigües de consum humà. Segons aquest criteri, les substàncies classificades com a perilloses quedarien per sota del límit després d'una dilució entre 1:10.000 i 1:100.000. Pel que fa als ions presents, la majoria d'aquests ja es troben per sota del límit sense necessitat de dilució i, en tots els casos, els requeriments són assolits després d'una dilució de 1:1000. Un altre paràmetre significatiu seria el [[TOC]] (''total organic carbon''), ja que les substàncies orgàniques poden ajudar en el creixement de microorganismes. La concentració típica de TOC seria assolida després d'una dilució entre 1:1.000 i 1:10.000, depenent de la composició del fluid hidràulic estudiat.
 
Tal com es va fer per les aigües de consum humà i subterrànies, es van analitzar i avaluar les concentracions de metalls pesants i hidrocarburs presents en les aigües de reflux. Respecte als metalls pesants, la majoria de les mostres analitzades en l'estudi estan en un interval inferior a 0,1mg/L. Així doncs, en la majoria dels casos una dilució de 1:100 és suficient. En el cas de l'antimoni, el mercuri i el zinc, seria necessària una dilució de 1:1000. Els BTEX ([[benzè]], [[toluè]], [[etilbenzè]] i xilens) presenten un interval ampli entre 0,07 i 19,4  mg/L, sent el benzè el compost majoritari amb una concentració de fins a 13  mg/L. Respecte als carburs aromàtics policíclics, la concentració total mesurada va ser de fins a 10  mg/L. A més de la possible contaminació d'aigües durant la pràctica, una altra qüestió rellevant és la quantitat d'aigua que s'empra durant el procés. La fractura hidràulica, típicament requereix entre 8.000 i 80.000 metres cúbics d'aigua per cada pou, més un 25% addicional associat a la perforació, l'extracció i la mineria de la sorra i l'agent de sostent.<ref name="test500"/> Tot i que el volum d'aigua emprat és gran, és relativament petit en comparació amb el volum emprat en altres usos. Per exemple, a Texas el volum d'aigua emprat en el fracking anualment suposa menys de l'1% del total, mentre que a Barnett consisteix entre un 10-30%. A més, comparant el volum d'aigua utilitzat amb la quantitat d'energia obtinguda, es demostra que altres mètodes d'obtenció d'energia com el carbó, nuclear i l'extracció de petroli necessiten 2, 3 i 10 cops més aigua per generar la mateixa quantitat d'energia.<ref name="test500"/>
 
=== Impacte sobre la qualitat de l'aire ===