Evangelització: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Tipografia |
mCap resum de modificació |
||
Línia 3:
La paraula ''evangelista'' ve del [[grec koiné]] εὐαγγέλιον (''euangelos'', εὔ = «bo, bona», ἀγγέλλω = notícia, missatge), que significa ''dador de bones notícies'', ''dador de bones noves''. L'expressió en koiné per a «bones notícies», ευάνγελιον (''eu-angelion'') és usada per referir-se als quatre Evangelis al [[Nou Testament]]; així «els Evangelistes» són també els autors dels quatre Evangelis, tradicionalment coneguts com a [[Mateu l'Apòstol|Mateu]], [[Marc (evangelista)|Marc]], [[Lluc]] i [[Joan Evangelista|Joan]].
== Evangelització en la
La [[Missió religiosa|missió]] de l'evangelització, va començar amb [[Jesús]] mateix, i el compliment d'aquesta va ser la seva raó de ser com a [[Crist]]. De conformitat amb «les seves divines paraules», el mateix que havia estat enviat pel Pare, envia als seus [[Setanta deixebles|deixebles]] i a tota l'[[església catòlica|Església]], comprometent-los en el moviment mateix d'aquesta missió, perquè continuï l'oferiment de la «Bona nova» al cor dels homes i de cara a l'edificació progressiva del [[Regne de Déu (cristianisme)|Regne de Déu]].
La intenció de l'evangelisme és fer conèixer la [[salvació]] mitjançant el sacrifici de Jesús per a totes les persones; d'altres creuen que és informar sobre la presta vinguda del
--He rebut plena autoritat al cel i a la terra. Aneu, doncs, a tots els pobles i feu-los deixebles meus, batejant-los en el nom del Pare i del Fill i de l'Esperit Sant i ensenyant-los a guardar tot allò que us he manat. Jo sóc amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món.{{Citar Bíblia2|Mateu|28:18-20}}}}
Encara que aquesta missió concerneixi, a tota l'Església i a cada un dels seus membres, el Senyor va escollir alguns perquè fossin evangelitzadors enterament dedicats a aquesta missió i a títol permanent. És a dir, la vida mateixa d'aquests enviats estarà marcada amb aquesta missió fins al punt que no podran realitzar-la més que a compte de si mateixos i sacrificant la seva vida terrestre fins a la mort.
L'Evangelització a les [[Biblia|Escriptures]] és, en primer lloc, l'anunci del ''kerigma'': «és la bona notícia que [[Jesús]] viu, que ha ressuscitat». Havia mort, però ha vençut la mort. Jesús és l'únic home que, al llarg de la història, ha aconseguit ell pròpiament, realitzar aquesta gesta. «Ho hem vist», diuen les dones, Pere, els dotze i fins a 500 persones d'una vegada. L'últim de constatar-ho va ser Pau. Al capítol {{Citar Bíblia|Mateu|28:16-20}}, ens trobem amb l'anomenat testament missioner de Jesús: «Els onze deixebles se n'anaren a Galilea, a la muntanya que Jesús els havia indicat. En veure'l, el van adorar; abans, però, havien dubtat. Jesús s'acostà i els va dir: --He rebut plena autoritat al cel i a la terra. Aneu, doncs, a tots els pobles i feu-los deixebles meus, batejant-los en el nom del Pare i del Fill i de l'Esperit Sant i ensenyant-los a guardar tot allò que us he manat. Jo
Amb l'anunci del ''kerigma'' els [[apòstols]] perseguien l'objectiu d'oferir la salvació, realitzada per Jesús, assolida mitjançant la [[fe]] i la conversió, confirmada pel do de l'Esperit Sant i viscuda a la comunitat cristiana, a tots els homes de bona voluntat. Atenent perquè l'home íntegre, i tots els homes, experimenten l'acció salvadora de Jesús. L'evangelitzador és vincle de l'amor de Déu, acompanyant l'evangelitzat per arribar a la presència de Déu, perquè ell mateix el declari: «I una veu digué des del cel:
Línia 17:
== Evangelització d'Europa ==
El cristianisme a l'[[Imperi Romà]] va trobar un camp fèrtil per al seu desenvolupament ràpid, malgrat una oposició ferotge. L'imperi, amb les seves estructures de comunicació, l'estabilitat política i el llenguatge comú (es parlava a totes parts [[llatí]] i [[grec koiné]]), va permetre que els primers cristians poguessin comunicar-se fàcilment amb altres persones. No és casualitat, per tant, les notícies de noves comunitats cristianes a la [[península italiana]], [[Macedònia (Grècia)|Macedònia]], [[Grècia]], la [[península Ibèrica]], [[Dalmàcia]] i les [[
== Vegeu també ==
| |||