Abat Garí: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Tipografia
Línia 8:
El 969 entrà en contacte amb Gerbert d'Orlhac, el futur [[Papa Silvestre II]], que retornava de la seu viatge d’estudis a [[Santa Maria de Ripoll|Ripoll]] interessat en la cultura científica àrab i amb el qual mantindria correspondència en el futur.
 
L’any 974 es procedia, després d’una llarga reforma, a consagrar l'església de Sant Miquel, amb l'assistència dels bisbes d’[[bisbat d'Elna|Elna]], de [[Bisbat de Girona|Girona]], de [[Bisbat de Vic|Vic]], d’[[Bisbat d’Urgelld'Urgell|Urgell]], de [[llista de bisbes i arquebisbes de Tolosa|Tolosa]] i de [[Bisbat de Carcassona|Carcassona]].
 
En el 978 tornava a emprendre un segon viatge per terres itàliques on entrà en contacte amb [[Pere Orsèol]], [[Dux de Venècia]], al qual va provocar una crisi religiosa i que poc després trobem a Cuixà vestint l’hàbit acompanyat dels seus connacionals [[Joan Gradenigo]], [[Joan Morosini]], Marí i [[Romuald de Ravenna|Romuald]]. A la mort d’Urseold'Urseol, 988, inicià un tercer viatge acompanyat del grup venecià, que es dispersà, i d’Oliba Cabreta que morí a Montecassino el 990. Garí aleshores passa a Jerusalem d’on retornà el 993, residint a partir de la data a Sant Pere de Lesat, on degué morir abans de l'any 1000.
 
Garí acabà exercint com una mena de provincial de l’ordre de Cluny als comtats de Carcassona i de Cerdanya, segurament en reconeixement d’una llarga trajectòria monacal de gran influència política i religiosa, en un temps de forta expansió cultural promoguda per la reforma cluniacenca i de debilitament del poder reial franc a l'espai occità i català, que culminaria, en temps seu, amb la ruptura definitiva del vincle vassallàtic de diversos comtats aprofitant l'adveniment de la [[dinastia Capet]] (987): a [[Comtat d'Empúries|Empúries]]-[[Comtat del Rosselló|Rosselló]] [[Gausfred I]] encunyava moneda sense designar al rei i s'intitulava comte «per la gracia de Déu» i a [[comtat de Barcelona|Barcelona]] després del [[saqueig de Barcelona]], [[Borrell II]] s'abstenia de retre vassallatge a [[Hug I de França|Hug Capet]], inaugurant així un ràpid procés d’accés a la [[sobirania]] senyorial ''de facto'' en tot el migdia del [[regne franc]].