Sala d'estar: diferència entre les revisions

La '''cambra d'estar''', '''sala d'estar''' o ''living'' (de l'[[anglès]] ''living room'') és una [[Cambra (espai)|cambra]] dedicada a rebre visites, llegir, mirar la televisió o fer altres activitats.<ref name="definicion">{{Ref-web|títol=Definición de sala — Definicion.de|url=https://definicion.de/sala/|consulta=2021-08-30|llengua=esespanyol}}</ref><ref name="treccani">{{Ref-web|títol=soggiórno in Vocabolario - Treccani|url=https://www.treccani.it/vocabolario/soggiorno|consulta=2022-10-16|llengua=it-ITitalià}}</ref><ref>{{Ref-web|títol=The evolution of the modern living room|url=https://www.bbc.com/culture/article/20171221-the-evolution-of-the-modern-living-room|consulta=2022-10-16|llengua=en|nom=Jonathan|cognom=Glancey}}</ref> És aquella peça de la casa on la família sol fer vida en comú a les hores que no són de menjar ni de dormir.<ref name="diec">{{ref-web | url = https://dlc.iec.cat/Results?DecEntradaText=sala | títol = Sala | editor = [[Institut d'Estudis Catalans]] | obra = [[Diccionari General de la Llengua Catalana]] | llengua = català | consulta = 17 octubre 2022}}</ref>

Fins a finals del segle XIX, la sala davantera era la sala de la casa que s'utilitzava per a esdeveniments socials formals, inclòs el lloc on es col·locava als recentment morts abans del seu [[funeral]]. Aquesta sala només s'havia utilitzat tradicionalment els diumenges o per a ocasions formals, com les cerimònies dels familiars morts abans de l'enterrament adequat; era la zona d'amortiment entre l'àrea pública i privada dins de la casa. Els diumenges ara s'usen més comunament per a veure futbol en grans televisors en color, la qual cosa va provocar que les sales familiars més grans es tornessin més populars durant la dècada de 1970.<ref name="newspappers">{{Cite news|date=1973-08-06|title=Clipped From Tucson Daily Citizen|pages=20|work=Tucson Daily Citizen|url=https://www.newspapers.com/clip/3179069/tucson-daily-citizen/|access-date=2021-03-14}}</ref> El terme "sala d'estar" es troba inicialment en la literatura de decoració de la dècada de 1890, on s'entén que una sala d'estar és un reflex de la personalitat del dissenyador, en lloc de les convencions victorianes de l'època.<ref name="consumingvisions">{{cite book |last=Halttunen |first=Karen |editor-last=Bronner |editor-first=Simon |date=1989 |title=Consuming Visions: Accumulation and Display of Goods In America 1880–1920 |edition=1st |chapter=From Parlor to Living Room: Domestic Space, Interior Decoration, and the Culture of Personality |publisher=Norton |location=New York |isbn=0-393-02709-0|oclc=756964793 | llengua = anglès}}</ref> Només els rics podien permetre's diverses habitacions dins d'un espai com a salons, biblioteques, salons i sales per a fumadors.<ref name="forgettheopenconcept">{{Cite news|date=2018-08-06|title=Forget the Open Concept: It's Time to Bring Back Rooms|language=en|work=Bloomberg.com|url=https://www.bloomberg.com/news/features/2018-08-06/death-to-the-open-floor-plan-long-live-separate-rooms|access-date=2021-02-14| llengua = anglès}}</ref>

Els dissenyadors d'interiors i arquitectes al llarg del temps han estudiat els usuaris dins d'un espai per a fer un disseny que s'adapti millor a les seves necessitats i desitjos. El Palau de Versalles del Rei de França, [[Lluís XIV de França|Lluís XIV]] es pot considerar que té una de les sales d'estar més luxosament decorades de finals del segle XVII. Durant el regnat del rei Lluís XIV, es va establir l'estil arquitectònic Lluís XIV o Lluís Catorze. Aquest estil també es pot identificar com el Classicisme francès i va tenir influència en altres països.<ref name="britannica">{{Ref-web|títol=Louis XIV style|url=https://www.britannica.com/art/Louis-XIV-style|consulta=2021-03-16|obra=Encyclopedia Britannica}}</ref> Va incloure l'ús audaç de materials de [[marbre]] i [[bronze]]. Lluís XIV va treballar al costat de [[Louis Le Vau]] i Augustin-Charles d'Aviler per a dissenyar ''appartments de parade'', també coneguts com a habitacions formals on generalment es reunien per a discutir i dur a terme assumptes comercials. També van dissenyar ''appartements de commodité'', que eren habitacions en les quals els propietaris podien relaxar-se i descansar.<ref name=":0">{{Ref-web|cognom=Glancey|nom=Jonathan|títol=The evolution of the modern living room|url=https://www.bbc.com/culture/article/20171221-the-evolution-of-the-modern-living-room|consulta=2021-02-15|obra=www.bbc.com}}</ref> Aquest estil, conegut com a estil Louis XV, o Lluís Quizne, va ser dissenyat intencionalment per a combinar la formalitat amb un nou nivell de comoditat que la gent encara estava per descobrir.<ref name>{{Ref-web|cognom=Glancey|nom=Jonathan|títol=The evolution of the modern living room|url=https://www.bbc.com/culture/article/20171221-the-evolution-of-the-modern-living-room|consulta=2021-03-09|obra=www.bbc.com}}</ref> Charles Étienne Briseux, arquitecte francès l'estil arquitectònic del qual va ser predominantment Lluís XV, va publicar ''L'Architecture moderne'' el 1728, va introduir la comoditat que després es va convertir en una obsessió per tenir materialitat i [[Moble|mobiliari]] específics dins de l'interior d'un espai. La seva influència va començar a [[París]], França, i després es va estendre ràpidament per Europa, arribant a l'atenció dels rics i luxosos.

La [[Revolució Industrial]] va sorgir a finalitats del 1700, la qual cosa va provocar un canvi complet als Estats Units, però també en molts altres llocs del món, passant d'una societat sustentada en processos artesanals i faiçó a mà a una societat dominada per una indústria de fabricació de màquines.<ref name="history">{{Ref-web|cognom=Editors|nom=History com|títol=Industrial Revolution|url=https://www.history.com/topics/industrial-revolution/industrial-revolution|consulta=2021-03-14|obra=HISTORY|llengua=anglès}}</ref> Això va permetre la producció de [[Cadira|cadires]], [[Taula|taules]], bombetes, telègrafs i [[Emissora de ràdio|ràdios]] que van permetre a la societat comprar a un preu raonable per a agregar a la seva llar. L'auge de la Revolució Industrial va jugar un paper molt important en l'avanç de la sala d'estar perquè, a causa de la producció en massa, els articles decoratius es van tornar més accessibles per a la [[classe mitjana]].

Un exemple d'aquesta evolució és la Casa Miller dissenyada per [[Eero Saarinen]]. Saarinen sabia que volia dissenyar una sala d'estar no sols amb un estil arquitectònic apropiat, sinó també amb un "pou de conversa " que enfonsés als usuaris i els fes sentir una mica més "connectats".<ref name=":0">{{Ref-web|cognom=Glancey|nom=Jonathan|títol=The evolution of the modern living room|url=https://www.bbc.com/culture/article/20171221-the-evolution-of-the-modern-living-room|consulta=2021-02-15|obra=www.bbc.com|llengua=anglès}}</ref> Va fomentar la relaxació i la conversa, sent la Casa Miller un dels primers espais condicionats per a celebrar i introduir el pou de conversa.<ref name="somthingcurated20200417">{{Ref-web|data=2020-04-17|títol=A History Of The Conversation Pit|url=https://somethingcurated.com/2020/04/17/a-history-of-the-conversation-pit/|consulta=2021-02-15|obra=Something Curated|llengua=anglès}}</ref> L'estil arquitectònic de Miller House es coneixia com a modern de mitjans de segle, la qual cosa indica que es va introduir després de la [[Segona Guerra Mundial]] entre 1945 i 1960. El moviment es va associar amb ornamentació mínima, simplicitat, materials honestos i artesania.

'''Romanesc''' ('''800-200'''):<ref name="quicktourofarchitectural">{{Ref-web|cognom=Doctor of Arts|nom=University of Albany|títol=A Quick Tour of Architectural Eras|url=https://www.thoughtco.com/architecture-timeline-historic-periods-styles-175996|consulta=2021-03-10|obra=ThoughtCo|llengua=anglès}}</ref>