Sala d'estar: diferència entre les revisions

Els dissenyadors d'interiors i arquitectes al llarg del temps han estudiat els usuaris dins d'un espai per a fer un disseny que s'adapti millor a les seves necessitats i desitjos. El Palau de Versalles del Rei de França, [[Lluís XIV de França|Lluís XIV]] es pot considerar que té una de les sales d'estar més luxosament decorades de finals del segle XVII. Durant el regnat del rei Lluís XIV, es va establir l'estil arquitectònic Lluís XIV o Lluís Catorze. Aquest estil també es pot identificar com el Classicisme francès i va tenir influència en altres països.<ref name="britannica">{{Ref-web|títol=Louis XIV style|url=https://www.britannica.com/art/Louis-XIV-style|consulta=2021-03-16|obra=Encyclopedia Britannica}}</ref> Va incloure l'ús audaç de materials de [[marbre]] i [[bronze]]. Lluís XIV va treballar al costat de [[Louis Le Vau]] i Augustin-Charles d'Aviler per a dissenyar ''appartments de parade'', també coneguts com a habitacions formals on generalment es reunien per a discutir i dur a terme assumptes comercials. També van dissenyar ''appartements de commodité'', que eren habitacions en les quals els propietaris podien relaxar-se i descansar.<ref name=":0bbc">{{Ref-web|cognom=Glancey|nom=Jonathan|títol=The evolution of the modern living room|url=https://www.bbc.com/culture/article/20171221-the-evolution-of-the-modern-living-room|consulta=2021-02-15|obra=www.bbc.com}}</ref> Aquest estil, conegut com a estil Louis XV, o Lluís Quizne, va ser dissenyat intencionalment per a combinar la formalitat amb un nou nivell de comoditat que la gent encara estava per descobrir.<ref name>{{Ref-web|cognom=Glancey|nom=Jonathan|títol=The evolution of the modern living room|url=https://www.bbc.com/culture/article/20171221-the-evolution-of-the-modern-living-room|consulta=2021-03-09|obra=www.bbc.com}}</ref> Charles Étienne Briseux, arquitecte francès l'estil arquitectònic del qual va ser predominantment Lluís XV, va publicar ''L'Architecture moderne'' el 1728, va introduir la comoditat que després es va convertir en una obsessió per tenir materialitat i [[Moble|mobiliari]] específics dins de l'interior d'un espai. La seva influència va començar a [[París]], França, i després es va estendre ràpidament per Europa, arribant a l'atenció dels rics i luxosos.

Un exemple d'aquesta evolució és la Casa Miller dissenyada per [[Eero Saarinen]]. Saarinen sabia que volia dissenyar una sala d'estar no sols amb un estil arquitectònic apropiat, sinó també amb un "pou de conversa " que enfonsés als usuaris i els fes sentir una mica més "connectats".<ref name=":0bbc">{{Ref-web|cognom=Glancey|nom=Jonathan|títol=The evolution of the modern living room|url=https://www.bbc.com/culture/article/20171221-the-evolution-of-the-modern-living-room|consulta=2021-02-15|obra=www.bbc.com|llengua=anglès}}</ref> Va fomentar la relaxació i la conversa, sent la Casa Miller un dels primers espais condicionats per a celebrar i introduir el pou de conversa.<ref name="somthingcurated20200417">{{Ref-web|data=2020-04-17|títol=A History Of The Conversation Pit|url=https://somethingcurated.com/2020/04/17/a-history-of-the-conversation-pit/|consulta=2021-02-15|obra=Something Curated|llengua=anglès}}</ref> L'estil arquitectònic de Miller House es coneixia com a modern de mitjans de segle, la qual cosa indica que es va introduir després de la [[Segona Guerra Mundial]] entre 1945 i 1960. El moviment es va associar amb ornamentació mínima, simplicitat, materials honestos i artesania.