Sàuron: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 5:
== Història ==
Sàuron romandria a la [[Terra Mitjana]] per més de 16.000 anys, molt més que tots els seus principals enemics, excepte potser [[Círdan]] el ''Fuster de Vaixells''. Com abans s'esmenta, Sàuron és un [[Ainur]], un dels [[Maiar]], comptat entre el seguici d'[[Aulë]], el ferrer, pel qual tenia alts coneixements en aquest camp. Però Sàuron també tenia molts altres poders: el poder de canviar la seva forma a la que volgués, poder que va utilitzar per enganyar els [[nóldor]] més d'una vegada
També podia manejar els esperits menors i invocar-los (d'allà potser el nom de ''Nigromant'' o ''Bruixot''), i també podia cridar esperits malignes i posar-los dins de criatures monstruoses (d'on treu el nom de Senyor dels Licàntrops; ell mateix es va transformar una vegada en un llop terrible). Podia crear il·lusions en les persones de ment feble, entre molts altres poders. Des que és corromput, Sàuron es converteix en el més temut dels servidors de [[Mórgoth]], i es diu que és possible que Sàuron fos dels més poderosos entre els Maiar. Sabem tanmateix pels escrits de l'autor que Sàuron temia profundament [[Melian]] ''la Maia'', esposa de [[Thíngol]], i mai no es va atrevir a desafiar-la.
Línia 12:
Durant els primers dies, abans que els poderosos [[Vàlar]] entressin al reialme d'[[Arda]], Sàuron era un dels esperits anomenats Maiar. Era el més poderós dels servents dels Aulë, el ferrer, un dels Vàlar que havien de dirigir el món. Però aviat Sàuron va ser pervertit pel Senyor Fosc [[Morgoth|Melkor]] (que més tard seria conegut com a Mórgoth), un esperit maligne del mateix ordre que els Vàlar. Sàuron mateix es va corrompre i va servir Mórgoth fidelment. Fins i tot després que Mórgoth fos vençut i expulsat dels confins del món, Sàuron va continuar promovent o imposant als homes l'adoració a Mórgoth i a ell mateix com si fossin déus. Però mentre el desig de Mórgoth era el control o la destrucció de la mateixa matèria d'Arda, el que Sàuron volia era dominar les voluntats de les criatures.
Durant la [[Primera Edat]], els elfs nóldor van deixar el ''Reialme Benaventurat'' de [[Vàlinor]] a l'extrem occidental (en contra del consell dels Vàlar) per tal d'emprendre una guerra contra Mórgoth, que havia robat els preciosos [[Silmaril]]s. En aquella guerra, Sàuron va servir com lloctinent en cap de Mórgoth. Tan sols [[Gòthmog]], el ''Senyor dels Bàlrogs'', l'igualava en rang. Conegut com a Gòrthaur el Cruel, Sàuron era en aquell temps un mestre de les il·lusions i els canvis de forma i entre els seus servents s'hi trobaven homes llops i vampirs. Quan Mórgoth va abandonar la fortalesa d'[[Àngband]] per corrompre els homes (que s'acabaven de
Deu anys més tard, [[Fínrod Felagund]], rei de [[Nargothrond]] i antic senyor de Tol Sírion, va morir defensant [[Beren]] el Manc a les masmorres de Tol-in-Gàuroth. Poc després [[Lúthien]] i ''Huan el Gos Llop'' van vèncer Sàuron i van rescatar a Beren. Després de la seva derrota davant d'una dona, Sàuron intervingué poc en els fets de la ''Primera Edat'' (s'amagava de Mórgoth), i després que el seu mestre fos vençut i expulsat pels Vàlar, Sàuron va aparentar penedir-se i demanà clemència. Però mai no va tornar a l'Oest per sotmetre's a judici i s'amagà a la Terra Mitjana.
| |||