Doo-wop: diferència entre les revisions

Nascut del matrimoni dels ritmes [[Síncope (música)|sincopats]] africans i dels himnes religiosos dels blancs puritans al començament dels anys 19501940, el doo-wop és un estil vocal fortament influenciat pel [[gospel]] i pels ''barbershops quartets'' (quartets de perruqueria).

És interpretat per grups de cantants negres, generalment al nombre de quatre o cinc : un solista, [[tenor]] lleuger canta la [[melodia]], un altre tenor i un baríton segueixen els acords amb "ooh i dels "aah" interromputs de breus cesures de tipus "wop-wop" i un baríton-baix afegeix "doop-doop". Poden ser acompanyats per una base rítmica ([[piano]], [[guitarra]], [[contrabaix]], [[Bateria (instrument musical)|bateria]]), fins i tot un [[saxòfon]].<ref name=":0">{{Ref-llibre|edició=1st ed|títol=American singing groups: a history from 1940s to today|url=https://www.worldcat.org/oclc/68966384|editorial=Hal Leonard Corp|data=2006|lloc=Milwaukee|isbn=0-634-09978-7|nom=Jay|cognom=Warner|llengua=en}}</ref> Les melodies són [[balada|balades]] construïdes habitualment sobre els quatre [[Acord (música)|acords]] de la [[cadència]] (I - VI m - II m - V7). Les paraules del doo-wop, generalment sentimentals, també poden ser humorístiques o amb connotació sexual.<ref>{{Ref-publicació|article=Nonsense in Public Places: Songs of Black Vocal Rhythm and Blues or Doo-Wop|url=https://www.jstor.org/stable/23597540|publicació=The Journal of Aesthetics and Art Criticism|data=2013|issn=0021-8529|pàgines=101–110|volum=71|exemplar=1|nom=DAVID|cognom=GOLDBLATT}}</ref>

De [[1950]] a [[1960]], va representar una autèntica explosió: aproximadament 15.000 grups vocals van treure almenys un disc de doo-wop als [[Estats Units]] durant aquest decenni. Alguns d'ells mostren certes dosis de creativitat o d'originalitat i són ràpidament llavors imitats pels altres. Comença llavors un autèntic afany en la cerca d'onomatopeies complicades (per exemple l'"Eh-toom-ah-ta-toom-ah-ta-toom-ah-to-doh" de ''Why Do Fools Fall In Love'' de Frankie Lymon & The Teenagers). Una altra practica de moda en el doo-wop consisteix a donar als grups noms d'ocells (''bird groups'') com [[The Orioles]], [[The Cardinals]] o [[The Flamingos]].<ref name=":0" />

L'estil doo-wop va ser extremadament popular al llarg dels anys 1950, paral·lelament als començaments del [[Rock and roll]], després va ser suplantat a partir de [[1960]] per la moda dels "girl groups". Entre 1960 i 1965, els [[afroamericà|afroamericans]] van començar a cantar [[Soul]], però molts grups blancs com els [[Beach Boys]],<ref>{{Ref-llibre|títol=Good vibrations: Brian Wilson and the Beach Boys in critical perspective|url=https://www.worldcat.org/oclc/1198088501|data=2016|lloc=Ann Arbor, Michigan|isbn=978-0-472-12227-1|cognom=Lambert|nom=Philip|llengua=en|editorial=University of Michigan Press}}</ref> els [[The Four Seasons|Four Seasons]], [[Dion and the Belmonts]] o [[The Tokens]] van fer evolucionar el doo-wop sota la influència de la música pop britànica, cosa que donarà els estils West Coast i el [[Música beat|Mersey Beat]]. De 1965 a 1980, alguns grups aficionats han continuat cantant doo-wop, després l'estil caigué en l'oblit.<ref>{{Ref-publicació|article=A Doo-Wop Shop Prepares to Close, Signaling the End of a Fading Genre|url=https://www.nytimes.com/2012/03/01/nyregion/as-ronnie-is-closes-sounds-of-doo-wop-fade-away.html|publicació=The New York Times|data=2012-03-01|issn=0362-4331|llengua=en-US|nom=Peter|cognom=Applebome}}</ref>