|
== Història ==
En 1843, l'anglès [[Charles Pearson]] va proposar, com a part d'un pla de millora per a la ciutat de [[Londres]], obrir túnels subterranis amb vies fèrries. En 1853, després de deu anys de debats, el parlament anglès va autoritzar la proposta i en 1860 va començar la construcció: el 10 de gener de 1863 va obrir la primera línia de metro amb locomotores de vapor. El primer metro del món va ser el [[subterrani de Londres]] (denominat ''[[Àrea metropolitana|Metropolitan Railway]]''), inaugurat en 1863 amb sis quilòmetres de longitud.<ref name="history">{{ref-web|títol=History|editorialeditor=Transport for London|url=http://www.tfl.gov.uk/corporate/modesoftransport/londonunderground/1604.aspx|consulta=17 d'abril de 2008|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20080412143803/http://www.tfl.gov.uk/corporate/modesoftransport/londonunderground/1604.aspx|arxiudata=12 d'abril de 2008|llengua=en}}</ref> En anys successius va anar estenent-se, de manera que en 1884 formava un anell d'aproximadament vint quilòmetres. A continuació se li van afegir línies radials, en part a cel obert i en part en túnel, per constituir el ''Metropolitan and District Railway''. Les locomotores eren de vapor. Posteriorment es va començar l'excavació de túnels en forma de tub (d'allí la denominació anglesa ''Tube'') i es van electrificar les línies.
La següent ciutat a tenir metro va ser [[Metro de Nova York|Nova York]], la línia del qual més antiga, que estava totalment separada del tràfic, la [[línia West End|West End]] de la [[Brooklyn-Manhattan Transit Corporation|BMT]], va estar en ús des del mateix any que el Metro de Londres, en 1863.
L'obertura del [[Metropolitan Railway]] a vapor de [[Londres]] en 1863 va marcar el començament del trànsit ràpid. Les experiències inicials amb les màquines de vapor, malgrat la ventilació, van ser desagradables. Els experiments amb ferrocarrils pneumàtics van fracassar en la seva adopció generalitzada per part de les ciutats. La tracció elèctrica era més eficient, més ràpida i més neta que el vapor i l'elecció natural per als trens que circulaven per túnels i va demostrar ser superior per als serveis elevats.
En 1890, el ''City & South London Railway'' va ser el primer ferrocarril de trànsit ràpid de tracció elèctrica, que també era completament subterrani.<ref name=Ovenden7>Ovenden, 2007: 7</ref> Abans de l'obertura, la línia s'anomenaria "City and South London Subway", introduint així el terme Subway en la terminologia ferroviària.<ref>Emmerson, Andrew (2010). ''The London Underground''. London: Shire Publications Ltd. p. 13. {{ISBN|978-0-74780-790-2}}.</ref> Tots dos ferrocarrils, juntament amb d'altres, finalment es van fusionar en el [[Metro de Londres]]. El ''Liverpool Overhead Railway'' de 1893 va ser dissenyat per utilitzar tracció elèctrica des del principi.<ref>{{ref-web |cognom=Bolger |nom=Paul |títol=Site Name: Liverpool Overhead Railway & Dingle Station |editor=Subterranea Britannica |data=2004-11-22 |url=http://www.subbrit.org.uk/sb-sites/sites/l/liverpool_overhead_railway/index.shtml |consulta=2007-09-19 |arxiuurl=https://www.webcitation.org/6clrhxg7q?url=http://www.subbrit.org.uk/sb-sites/sites/l/liverpool_overhead_railway/index.shtml |arxiudata=2012-11-21 }}</ref>
La tecnologia es va estendre ràpidament a altres ciutats d'[[Europa]], [[Estats Units]], [[Argentina]] i [[Canadà]], i alguns ferrocarrils es van convertir de vapor i uns altres es van dissenyar per ser elèctrics des del principi. Budapest, Chicago, Glasgow i la ciutat de Nova York, tots serveis ferroviaris elèctrics convertits o especialment dissenyats i construïts.<ref>{{ref-web|url=http://www.britannica.com/eb/article-9070117/subway|títol=Subway|editor=Encyclopædia Britannica online|consulta=2006-12-02|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20061220144312/http://www.britannica.com/eb/article-9070117/subway|arxiudata=2006-12-20}}</ref>
[[Fitxer:Heronquays.jpg|miniatura|El [[Docklands Light Railway]] de Londres permet un ús dens del sòl, alhora que conserva una gran capacitat.]]
Al març de 2018, 212 ciutats han construït sistemes de trànsit ràpid.<ref>{{cite ref-web |url=http://mic-ro.com/metro/table.html |titletítol=World Metro Database |publishereditor=Metro Bits |access-date=2013-11-17 |archive-urlarxiuurl=https://web.archive.org/web/20100923072945/http://mic-ro.com/metro/table.html |archive-datearxiudata=2010-09-23 |url-status=live }}</ref> El [[cost de capital]] és elevat, així com el risc d'[[excés de costos]] i manca de beneficis; normalment es requereix [[finançament públic]]. El trànsit ràpid de vegades es veu com una alternativa a un extens sistema de [[transport per carretera]] amb moltes [[autopistes]];<ref name=bb258>Banister and Berechman, 2000: 258</ref> el sistema de trànsit ràpid permet una major capacitat amb menys ús del sòl, menys impacte ambiental i un menor cost.<ref>Cervero, 1998: 26</ref>
Els sistemes elevats o subterranis als centres de les ciutats permeten el transport de persones sense ocupar terrenys cars i permeten que la ciutat es desenvolupi de manera compacta sense barreres físiques. Les [[autopistes]] solen reduir el valor del sòl residencial proper, però la proximitat a una estació de trànsit ràpid sovint desencadena el creixement comercial i residencial, amb grans blocs d'oficines i habitatges que s'estan construint.<ref name=bb258 /><ref>European Conference of Ministers of Transport, 2003: 187</ref> A més, és un sistema de trànsit eficient que pot disminuir la pèrdua de benestar econòmic causada per l'augment de la [[densitat de població]] en una metròpoli.<ref name="Rémy Prud'homme">{{cite journal ref-publicació|lastcognom=Prud'homme|firstnom=Rémy |titletítol=Public transport congestion costs: The case of the Paris subway |journalpublicació=Transport Policy |doi=10.1016/j.tranpol.2011.11.002 |volumevolum=21 |pagespàgines=101–109|yearany=2012 }}</ref>
Els sistemes de trànsit ràpid tenen un [[cost fix]] elevat. La majoria dels sistemes són de propietat pública, ja sigui per governs locals, [[autoritats de trànsit]] o governs nacionals. Les inversions de capital sovint es financen parcialment o completament amb impostos, més que no pas amb les tarifes dels passatgers, però sovint han de competir amb el finançament de les [[carreteres]]. Els sistemes de trànsit poden ser operats pel propietari o per una empresa privada mitjançant una [[obligació de servei públic]]. Els propietaris dels sistemes sovint també són propietaris dels sistemes d'autobús o ferrocarril de connexió, o són membres de l'[[associació de transport]] local, la qual cosa permet [[Transfert gratuït (transport públic)|transferències gratuïtes]] entre modes. Gairebé tots els sistemes de trànsit funcionen amb un dèficit, i requereixen [[tarifa de trànsit|ingressos de tarifes]], [[publicitat]] i [[subvencions]] per cobrir els costos.
La [[farebox recovery ratio]], una relació entre els ingressos dels bitllets i els costos operatius, s'utilitza sovint per avaluar la rendibilitat operativa, amb alguns sistemes com la [[MTR Corporation]] de Hong Kong,<ref name=mtrresult>{{cite ref-web |url=http://www.mtr.com.hk/eng/corporate/file_rep/PR-08-075-E.pdf |titletítol=Announcement of Unaudited Results for the Six Months Ended 30 June 2008 |authorautor=MTR Corporation |author-linkenllaçautor=MTR Corporation |datedata=2008-08-05 |access-date=2008-08-21 |archive-urlarxiuurl=https://web.archive.org/web/20080909221821/http://www.mtr.com.hk/eng/corporate/file_rep/PR-08-075-E.pdf |archive-datearxiudata= 9 Septembersetembre 2008 |url-status=live }}</ref> i [[Taipei Rapid Transit System|Taipei]]<ref>{{cite ref-web|titletítol=Taipei Rapid Transit Corporation '08 Annual Report|url=http://english.trtc.com.tw/public/Attachment/9112716543575.pdf|publishereditor=Taipei Rapid Transit Corporation|pagepàgina=96|access-date=2010-07-06|archive-urlarxiuurl=https://web.archive.org/web/20111225183011/http://english.trtc.com.tw/public/Attachment/9112716543575.pdf|archive-datearxiudata=2011-12-25|url-status=live}}</ref> aconseguint índexs de recuperació molt superiors al 100%. Això ignora tant els grans costos de capital incorreguts en la construcció del sistema, que sovint es subvencionen amb [[préstecs suaus]].<ref>{{cite ref-web |url=http://cfusrug.org/articles/financing_strat.php |titletítol=Archived copy |access-date=2010-11-11 |url-status=dead |archive-urlarxiuurl=https://web.archive.org/web/20110725153952/http://cfusrug.org/articles/financing_strat.php |archive-datearxiudata=2011-07-25 }}</ref> i el [[servei de préstecs|servei]] està exclòs dels càlculs de rendibilitat, així com els ingressos auxiliars, com ara els ingressos de carteres d'[[immobles]].<ref name=mtrresult /> Alguns sistemes, especialment els de Hong Kong, es financen en part amb la venda de terrenys el valor dels quals s'ha apreciat pel nou accés que l'ampliació ha aportat a la zona,<ref name=kjenstad46>Kjenstad, 1994: 46</ref> un procés conegut com a [[captura de valors]].
Les polítiques de planificació de l'ús del sòl urbà són essencials per a l'èxit dels sistemes de trànsit ràpid, sobretot perquè el trànsit massiu no és viable en comunitats de baixa densitat. Els planificadors de transport estimen que per donar suport als serveis ferroviaris ràpids, ha d'haver una densitat d'habitatge residencial de dotze unitats d'habitatge per acre.<ref>{{cite ref-web |last1cognom1=Booth |first1nom1=Geoffrey |last2cognom2=Leonard |first2nom2=Bruce |last3cognom3=Pawlukiewicz |first3nom3=Michael |titletítol=Ten Principles for Reinventing America's Suburban Business Districts |url=https://americas.uli.org/wp-content/uploads/2012/07/TP_BusinessDistricts.ashx_.pdf |website=ULI Americas |publishereditor=Urban Land Institute |access-date=2021-07-26}}</ref>
== Referències ==
=== Fonts bibliogràfiques ===
{{refbegin}}
* {{cite book ref-llibre|titletítol=Transport Investment and Economic Development |author1autor1=Banister, David |author2autor2=Berechman, Joseph |name-list-style=amp |url = https://books.google.cat/books?id=g1UClQCOdE4C |yearany=2000 |publishereditorial=Routledge |isbn=978-0-419-25590-1 }}
* Bobrick, Benson (1981). ''Labyrinths of Iron'': ''a''[''n''] ''History of the World's Subways''. New York: Newsweek Books. {{ISBN|0-88225-299-2}}.
* {{cite book ref-llibre|title títol= The Transit Metropolis |lastcognom=Cervero |first nom= Robert |author-linkenllaçautor=Robert Cervero |url = https://books.google.cat/books?id=bLs3H_IWr3wC |yearany=1998 |publishereditorial=Island Press |isbn=978-1-55963-591-2 }}
* {{cite book ref-llibre|title títol= Safe & Sustainable Transport |authorautor=European Conference of Ministers of Transport |url = https://books.google.cat/books?id=I-Ny0W7XN6QC |yearany=2003 |publishereditorial=OECD Publishing |locationlloc=Paris |isbn=978-92-821-1303-5 }}
* {{cite ref-web |url = https://3gozaa3xxbpb499ejp30lxc8-wpengine.netdna-ssl.com/wp-content/uploads/2014/07/Sustainable-Transport-Mass-Transit-Options.pdf |titletítol=Mass Transit Options |workobra=Sustainable Transport: A Sourcebook for Policy-Makers in Developing Cities |author1autor1=Fjellstrom, K. |author2autor2=Wright, L. |publishereditor=[[Deutsche Gesellschaft für Technische Zusammenarbeit]] |yearany=2002 |access-date=2009-07-09 }}
* {{cite book ref-llibre|title títol= På skinner i Bymarka |authorautor=Kjenstad, Rune |yearany=1994 |publishereditorial=Baneforlaget |locationlloc=Oslo |languagellengua=no |isbn=978-82-91448-01-5 }}
* {{cite book ref-llibre|title títol= Transit Maps of the World |url = https://archive.org/details/transitmapsofwor0000oven |authorautor=Ovenden, Mark |yearany=2007 |publishereditorial=Penguin |locationlloc=London |isbn=978-0-14-311265-5 |author-linkenllaçautor=Mark Ovenden }}
* {{cite book ref-llibre|titletítol=Improving Transit Security |author1autor1=Needle, Jerome A. |author2autor2=Transportation Security Board |author3autor3=Cobb, Renée M. |name-list-style=amp |yearany=1997 |url = https://books.google.cat/books?id=WfBt0kzz524C |publishereditorial=Transportation Security Board |isbn=978-0-309-06013-4 }}
* {{cite book ref-llibre|titletítol=Metro Art |authorautor=Ström, Marianne |yearany=1998 |url = https://books.google.cat/books?id=cOkxz36ITdoC |publishereditorial=ACR Edition |isbn=978-2-86770-068-2 }}
* {{cite book ref-llibre|title títol= Public Transport: Its Planning, Management, and Operation |authorautor=White, Peter |yearany=2002 |publishereditorial=Taylor & Francis |url = https://books.google.cat/books?id=d1oZxyjPDF4C |isbn=978-0-415-25772-5 }}
* {{cite book ref-llibre|title títol= Access to Mass Transit for Blind and Visually Impaired Travelers |url = https://archive.org/details/accesstomasstran0000unse |authorautor=Uslan, Mark |author2autor2=American Foundation for the Blind |author2-linkenllaçautor2=American Foundation for the Blind |author3autor3=Peck, Alec |author4autor4=Wiener, William |author5autor5=Stern, Arlene |name-list-style=amp |yearany=1990 |publishereditorial=American Foundation for the Blind |isbn=978-0-89128-166-5 }}
* {{cite bookref-llibre|titletítol=The American Heritage Dictionary of the English Language|editionedició=4th|publishereditorial=Houghton Mifflin Company|isbn=978-0-618-08230-8|editor=Joseph P. Pickert |display-editors=etal |yearany=2000}}
{{refend}}
| 