|
== Nom ==
El nom prové dels [[Punt de Lagrange|punts de Lagrange]] [[punt de Lagrange|L₄]] i [[punt de Lagrange|L<sub>5</sub>L₅]] en el sistema [[Terra]]-[[Lluna]] proposats com a llocs per als grans [[Hàbitat espacial|hàbitats espacials]] rotacionals previst per O'Neill. [[punt de Lagrange|L₄]] i [[punt de Lagrange|L<sub>5</sub>L₅]] són punts d'equilibri gravitacional estables localitzats al llarg de la trajectòria de l'òrbita de la Lluna, 60 graus endavant o darrere d'ella.
Un objecte col·locat en òrbita al voltant de l'[[punt de Lagrange|L<sub>5</sub>L₅]] (o [[punt de Lagrange|L₄]]) romandrà allà indefinidament sense haver de gastar combustible per mantenir la seva posició, mentre que un objecte col·locat a l'[[punt de Lagrange|L<sub>1</sub>]], [[punt de Lagrange|L₂]] o [[punt de Lagrange|L₃]] (tots aquests punts d'equilibri són inestables) pot haver de gastar combustible si es desplaça fora del punt.
== Història ==
[[Fitxer:Stanford Torus interior.jpg|miniatura|Concepció artística d'un [[hàbitat espacial]] anomenat [[Stanford Torus]], per [[Don Davis]].]]
El primer article publicat per O'Neill sobre el tema, "The Colonization of Space", va aparèixer a la revista [[Physics Today]] al setembre de 1974. Un nombre de persones que més tard esdevenien en dirigents de l'[[punt de Lagrange|L<sub>5</sub>L₅]] Society, van aconseguir la seva primera exposició a la idea d'aquest article. Entre aquests es trobaven una parella de Tucson, Arizona, [[Carolyn Meinel]] i [[Keith Henson]]. Els Henson van correspondre amb O'Neill i van ser convidats a presentar una ponència sobre "Els ecosistemes tancats d'alt rendiment agrícola" a la Conferència de 1975 sobre l'Espai Princeton en instal·lacions de fabricació, que va ser organitzat per O'Neill.<ref name=oneilchilds>[http://www.nss.org/resources/library/spacemovement/chapter05.htm Chapter 5: O'Neills Children] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20161210141912/http://nss.org/resources/library/spacemovement/chapter05.htm |date=2016-12-10}}, Reaching for the High Frontier, The American Pro-Space Movement 1972–84, by Michael A. G. Michaud, National Space Society.</ref>
En aquesta conferència, O'Neill es van fusionar les idees d'[[Energia solar espacial]] de [[Peter Glaser]] amb els seus conceptes d'[[hàbitat espacial|hàbitat espacials]].
Els Hensons van incorporar a l'[[punt de Lagrange|L<sub>5</sub>L₅]] a l'agost de 1975 i van enviar el seu primer butlletí de 4 pàgines al setembre a una llista d'inscripció de la conferència i la llista de correu de l'O'Neill.<ref>Brandt-Erichsen, David. The L5 Society. "Reprinted from Ad Astra, the magazine of the National Space Society, Nov.-Dec., 1994." Ad Astra, November/December 1994. Retrieved from http://www.nss.org/settlement/L5news/L5history.htm {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20081010031535/http://www.nss.org/settlement/L5news/L5history.htm |date=2008-10-10}}</ref> El primer butlletí incloïa una carta de suport de [[Morris Udall]] (llavors un aspirant a la presidència dels Estats Units) i va dir "el nostre objectiu a llarg termini clarament establert serà de dissoldre la Societat en una reunió massiva a l'[[punt de Lagrange|L<sub>5</sub>L₅]]."<ref>[http://www.nss.org/settlement/L5news/L5news/L5news7509.pdf L-5 News, 1975] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20081024015300/http://www.nss.org/settlement/L5news/L5news/L5news7509.pdf |date=2008-10-24}}, L-5 News, A Newsletter from the L-5 Society, Number 1, September 1975</ref>
=== Tractat de la Lluna ===
El pic de la influència de l'[[punt de Lagrange|L<sub>5</sub>L₅]] va ser la derrota del [[Tractat de la Lluna]] al Senat dels EUA el 1980 ("... L-5 va agafar en la lluita política més gran de la seva curta vida, i guanyat"). En concret, activistes de l'[[punt de Lagrange|L5]] Society fan fer campanya a favor de la consciència de les disposicions en contra de qualsevol forma de sobirania o propietat privada en l'espai exterior que faria impossible la colonització de l'espai i les disposicions contra qualsevol alteració de l'entorn de qualsevol cos celestial que prohibeixi la [[terraformació]]. [[Leigh Ratiner]], un advocat/grup de pressió de Washington, va tenir un paper decisiu en aquest esforç.{{CC|data=2016}}
Encara que l'anàlisi econòmica<ref>O'Neill, Gerard K. "Space Colonies and Energy Supply to the Earth," Science 190:943–947. December 5, 1975</ref> va indicar que el concepte de energia solar espacial/colònies espacials tenia mèrit, es va enfonsar en l'horitzó polític i econòmic i el fet que el cost per finançar el transport a l'espai va ser unes 300 vegades massa alt per als individus, en comparació amb les colònies de [[Plymouth Rock]] i [[Corredor Mormó|mormona]].<ref>See the chapter "Pilgrims, Saints and Spacemen" in [[Freeman Dyson]]'s ''[[Disturbing the Universe]]'' for an analysis.</ref>
=== Fusió amb el National Space Institute ===
El 1986, l'[[punt de Lagrange|L<sub>5</sub>L₅]] Society, la qual hi havia crescut a uns 10.000 membres, es va fusionar amb el [[National Space Institute]] amb 25.000 membres, per formar l'actual [[National Space Society]]. El National Space Institute havia estat fundada el 1972 per [[Wernher von Braun]], [[Enginyeria aeroespacial|exenginyer de coets]] alemany del programa de míssils de la Segona Guerra Mundial [[Nazisme|nazi]] [[instal·lacions de coets V-2 de la Segona Guerra Mundial|V-2 coet/programa de míssil balístic]], i del director del programa del [[Centre de Vol Espacial Marshall]] i del [[programa Apollo]] de la [[NASA]].<ref>{{Ref-web |url=http://www.nss.org/about/ |títol=About the National Space Society (NSS) |consulta=2016-11-16 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20081218154838/http://www.nss.org/about/ |arxiudata=2008-12-18}}</ref>
Si bé l'[[punt de Lagrange|L<sub>5</sub>L₅]] no va aconseguir l'objectiu dels assentaments humans en l'espai, va servir com a [[punt focal]] per a moltes de les persones que més tard es va conèixer en camps com la [[nanotecnologia]], [[memètica]], [[extropia]], [[criònica]], [[transhumanisme]], [[intel·ligència artificial]], i la [[propulsió tether]], com [[Kim Eric Drexler|K. Eric Drexler]], [[Robert Forward]], i [[Hans Moravec]].<ref>A journalistic account can be found in ''[[Great Mambo Chicken and the Transhuman Condition]]'' by [[Ed Regis (author)|Ed Regis]] (1990 – {{ISBN|0-201-09258-1}}).</ref><ref>A more scholarly treatment is the 2012 book ''The Visioneers'' by historian [[W. Patrick McCray]].</ref>
[[Fitxer:Mooncolony.jpg|miniatura|[[Colonització de la Lluna|Colònia lunar]] proposada per la [[NASA]], concepte de 2001 (imatge: NASA).]]
|
