Partit dels Treballadors (Brasil): diferència entre les revisions

Lula va ser reelegit [[Eleccions presidencials del Brasil de 2006|quatre anys després]], però va renunciar a presentar-se a un tercer mandat, cedint la posició a [[Dilma Rousseff]]. Tot i les acusacions de [[corrupció]] que el PT rebia amb freqüència, Rousseff va fer doblet, guanyant les [[Eleccions presidencials del Brasil de 2010|eleccions de 2010]] i [[Eleccions presidencials del Brasil de 2014|de 2014]].<ref name=":0" /> Però, el 2015, va fer-se publica la investigació policial coneguda com [[Operació Lava Jato]]. La implicació del partit en un esquema de corrupció que afectava grans empreses públiques com [[Petrobras]], va fer saltar el govern.<ref>{{Ref-web|títol=Lava Jato atingiu partidos de forma proporcional, mas PT foi foco de Moro, aponta estudo|url=https://www.terra.com.br/noticias/brasil/lava-jato-atingiu-partidos-de-forma-proporcional-mas-pt-foi-foco-de-moro-aponta-estudo,0f4a654ad8bc73ae63e39bb06f47fb650p0qlary.html|consulta=2022-10-31|llengua=pt-BR|editor=Terra|data=23/09/2022|nom=Mariana|cognom=Schreiber}}</ref> El [[Procésprocés d'impeachment de Dilma Rousseff]] va concloure amb el relleu al [[Palau del Planalto]] pel seu vicepresident, [[Michel Temer]].<ref>{{Ref-web|títol=Dilma será afastada do cargo por até 180 dias; Temer assume presidência|url=https://agenciabrasil.ebc.com.br/politica/noticia/2016-05/dilma-sera-afastada-do-cargo-por-ate-180-dias-temer-assume-presidencia|data=2016-05-12|consulta=2022-10-31|llengua=pt-br|editor=Agência Brasil}}</ref>

Els escàndols del partit i el terratrèmol del cessament de Rousseff va desestabilitzar el PT de cap a cap, i en les municipals de [[2016]] van perdre el 60% de les alcaldies que governaven.<ref>{{Ref-web|títol=O declínio do PT|url=https://www.uol/eleicoes/especiais/raio-x-2016-1-turno-pt.htm|consulta=2022-10-31|llengua=pt-br|editor=UOL|data=2016}}</ref><ref>{{Ref-web|títol=Em 4 anos, PT perde 60% das prefeituras|url=https://www.cartacapital.com.br/politica/em-4-anos-pt-perde-60-das-prefeituras/|data=2016-10-03|consulta=2022-10-31|llengua=pt-BR|editor=Carta Capital}}</ref> L'expresident Lula da Silva va declarar el desig de presentar-se novament a les [[Eleccions presidencials del Brasil de 2018|eleccions de 2018]], però va ser detingut i [[Presó preventiva|empresonat preventivament]] en el marc de les investigación del cas Lava Jato i impedit de participar en els comicis.<ref>{{Ref-publicació|article=Brazilian Court Rules That ‘Lula’ Cannot Run for President|url=https://www.nytimes.com/2018/08/31/world/americas/lula-president-brazil.html|publicació=The New York Times|data=2018-09-01|issn=0362-4331|llengua=en-US|nom=Shasta|cognom=Darlington|nom2=Manuela|cognom2=Andreoni}}</ref> Així, el que havia de ser candidat a la presidència, l'exbatlle de [[São Paulo]], [[Fernando Haddad]], va substituir da Silva al capdavant de la campanya, acompanyat per [[Manuela d'Ávila]].<ref>{{Ref-web|títol=PT anuncia Haddad como vice na chapa de Lula e acordo com o PCdoB|url=https://g1.globo.com/politica/eleicoes/2018/noticia/2018/08/06/fernando-haddad-sera-vice-na-chapa-de-lula-diz-pt.ghtml|consulta=2022-10-31|llengua=pt-br|editor=Globo|data=2018-08-06|obra=G1}}</ref> Haddad va superar el primer torn, però va ser superatderrotat en la segona rondamàniga per un emergent [[Jair Bolsonaro]], qui acabaria trencant la sèrie de quatre victòries petistas consecutives.<ref>{{Ref-web|títol=Jair Bolsonaro é eleito presidente da República|url=https://www.terra.com.br/noticias/eleicoes/jair-bolsonaro-esta-matematicamente-eleito-presidente-da-republica,b904797fd853e391dc48246a120d0a1298wccc3b.html|consulta=2022-10-31|llengua=pt-BR|editor=Terra|data=28/10/2018}}</ref>