Equació de Schrödinger: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Format |
Recuperant 1 fonts i marcant-ne 0 com a no actives.) #IABot (v2.0.9.2 |
||
Línia 2:
A la interpretació estàndard de la mecànica quàntica, l'estat quàntic, també anomenat funció d'ona o vector d'estat, és la descripció més completa que es pot donar d'un sistema físic.<ref>{{Ref-llibre| cognom = Garrido Beltrán | nom = Lluís | coautors = Josep Maria Pons Ràfols | editor = Edicions Universitat Barcelona | títol = Mecànica quàntica | any = 2006 | lloc = Barcelona | isbn = 8447531066}}</ref>
Les solucions a l'equació de Schrödinger descriuen sistemes atòmics i subatòmics, [[electró|electrons]] i [[àtoms]], però també sistemes macroscòpics, i possiblement l'[[Univers]] sencer. Aquesta equació rep el nom del seu descobridor [[Erwin Schrödinger]] que la va publicar el [[1926]].<ref name=sch>{{ref-publicació|cognom= Schrödinger|nom= Erwin|enllaçautor= Erwin Schrödinger|títol= An Undulatory Theory of the Mechanics of Atoms and Molecules|publicació= Phys. Rev.|volum= 28|exemplar= 6|pàgines= 1049–1070|mes= December|any= 1926|url= http://home.tiscali.nl/physis/HistoricPaper/Schroedinger/Schroedinger1926c.pdf|format= [[pdf]]|doi= 10.1103/PhysRev.28.1049|consulta= 2008-12-27|arxiuurl= https://web.archive.org/web/20081217040121/http://home.tiscali.nl/physis/HistoricPaper/Schroedinger/Schroedinger1926c.pdf|arxiudata= 2008-12-17}} {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20081217040121/http://home.tiscali.nl/physis/HistoricPaper/Schroedinger/Schroedinger1926c.pdf |date=2008-12-17 }}</ref>
L'equació de Schrödinger pot convertir-se matemàticament en una [[Mecànica matricial|matriu mecànica]] de [[Werner Heisenberg|Heisenberg]] i també en la [[formulació de la integral de camí]] de [[Richard Feynman|Feynman]]. La descripció que l'equació fa del temps no és convenient per a les teories relativístiques, un problema que no és greu a la formulació de Heisenberg i que no es presenta a la formulació de la integral de camí.
| |||