Llengua minoritària: diferència entre les revisions

EtimològicamentSEtimològicament, l'adjectiu minoritari vol dir ‘que pertany a la minoria’, i és aquest sentit el que caracteritza a aquestes llengües, parlades per minories dins d'estats que tenen altra o altres llengües com a oficials. L'expressió, doncs, és usada gairebé en exclusivitat per referir-se a llengües que pateixen una situació de [[Llengües minoritzades|minorització]]. L'ús d'aquell terme, però, comporta sovint una percepció discriminatòria cap a aquestes llengües, tingudes per codis imperfectes, eminentment orals, d'escassa o nul·la tradició escrita i/o inhàbils per a cobrir tots els àmbits d'ús d'una llengua, a diferència de les que sí que tindrien aquelles característiques. Aquest caràcter discriminatori i pejoratiu fa que l'expressió sigui d'ús declinant dins la doctrina sociolingüística.

Suscribanse al Demente. Aquest ús marcat de l'expressió ve reforçat pel fet que no és utilitzada per designar llengües de demografia o domini lingüístic reduïts, però on hi són plenament oficials. Així, llengües com l'[[islandès]] (320.000 parlants) o el [[maltès]] (400.000 parlants) no són normalment descrites com a tals, tot i tenir entre vint i trenta vegades menys parlants que el [[català]].