Català ribagorçà: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m →Verbs: indento text |
m →Lèxic: cursives |
||
Línia 76:
== Lèxic ==
[[Fitxer:Frontera lingüística aragonès-català (Montclús & Quintana, 1989).png|miniatura|Els parlars de transició ribagorçans i la seua extensió local (segons J. Montclús i A. Quintana el 1989)]]
* ''Abatallar'': Colpejar els arbres fruiters pera fer caure la fruita.
* ''Aïllar'': Respirar fort amb moviment d'illades.
* ''An'': any
* ''Antosta'': Envà.
* ''Atànyer'': assolir, aconseguir
* ''Arrullar'': Fer córrer una cosa costa avall.
* ''Arregussar (o arrebussar en alguna part)'': Arremangar.
* ''Atorellar'': Reunir la llenya tallada al bosc i posar-la a punt de carregador.
* ''Astí'': Adv. de lloc (llatí'': Istic).
* ''Baleia'': Escombra de ramatge per l'era.
* ''Bergada'': bertrol, aparell per a pescar.
* ''Biraga'': Herba dolenta (cogula).
* ''Botxar-se'': Moure's, cambiar de lloc. (Del francès, Bouger, segons Saroïandy).
* ''Borrusques'': Fraccions petites d*una cosa.
* ''Brenca'': Gens (negació).
* ''Canada'': Espècie de càntir de fusta per a aigua.
* ''Canaula'': Cèrcol de fusta per a alligar els bous a la menjadora.
* ''Canistrell'': Cistella que usen els pescadors per a posar-hi el peix.
* ''Cantal'': tros de pedra que es tira amb la mà.
* ''Carrada'': Enfilall, reguitzell.
* ''Cascull'': Clofolla o crosta superior de les nous, ametlles, etc.
* ''Casse'': roure
* ''Cipelles'': Calçat primitiu consistent en unes soles de fusta lligades al peu amb corretges.
* ''Coda'': cua
* ''Codolat'': Empedrat de còdols, pedres de riera.
* ''Collada'': Bastó de fusta que es posa al coll per a portar les ferrades.
* ''Cornal'': D'extrem de la taula, la punta del mocador (del llatí Cornu).
* ''Croca'': Una osca feta a un bastó amb gavinet.
* ''Cotxo'': gos (cf. ''cutxu'' en [[alguerès]])
* ''Cuera'': sarró de cuiro que usen els pastors.
* ''Dejús o Dejòs'': davall, sota (pron. detxüs/ditxòs)
* ''Dinca ací, dinca allà (Alta Ribagorça "aragonesa")'': fins aquí, fins allà.
* ''Eixartell'': Aixada petita per a arrencar herba.
* ''Eixemonit'': Llest, viu, espavilat.
* ''Engelebrit o gelebrit'': Enrampat de fret, balb.
* ''Emburnyegat'': Una cosa que no e's desenrotlla per defecte de naturalesa.
* ''Engervellit (o engerbellit)'': congelat
* ''Enta, enda'': vers, cap a
* ''Escampa'': escombra.
* ''Esconsar'': amagar
* ''Esconsar-se'': ensopegar-se, succeir casualment
* ''Escuns'': casualitat
* ''Escamort'': brases a mig apagar que cauen del tronc encès; un tros de sutge encès que cau de la xemeneia.
* ''Fall'': Esquerda, o escletxa (del llatí'': fàllere).
* ''Faueny'': fogony, Ventet calent que fon la neu.
* ''Farrada'': ferrada, espècie de galleda de fusta.
* ''Ficós'': Un tros de fusta clavat a la paret.
* ''Foraviar-se'': extraviar-se.
* ''Forrolls'': llar, ferros verticals plantats en les cuines de pagès
* ''Faringoles'': cireretes del pastor.
* ''Forrolla'': pala per a treure cendra del foc.
* ''Gargotar'': fer galls una olla en bullir.
* ''Garbarse'': abraonar-se, lluitar cos a cos.
* ''Grífio'': Pèl eriçat pel fred; les bèsties, tenir el pèl grífio.
* ''Grívia'': Aparador de fusta posat sobre la menjadora i que conté l'herba que es dona a les bèsties.
* ''Isto, ista, istos, istas'': aquest, aquesta, este, esta.
* ''Jordons'': Gerds, gerdons
* ''Llau'': angle o canal en forma d'aresta còncava que fan les muntanyes.
* ''Llera'': tartera
* ''Lustra'': Llicorella, pedra de pissarra.
* ''Lleute'': Llevat.
* ''Llavei'': allau'': massa de neu despresa de les altes muntanyes
* ''Llinat'': Teulada.
* ''Mascard, a'': bou o vaca de dos colors.
* ''Mantornar'': Segona llaurada que es fa al camp abans de la sembra.
* ''Martells'': Maduixes.
* ''Menestrar'': Escudellar la sopa.
* ''Milloc'': Blat de moro, panís.
* ''Naric'': Caramellós, que parla amb el nas.
* ''Nyapir'': Ganyolar dels gossos boterins.
* ''Olva'': Detritus que resta de l'herba al fons del paller.
* ''Orc'': Cosa lletja, escandalosa, lloc o bauma o abisme ferosos (del llatí Orcus).
* ''Ortera'': Plata gran de terra cuita (del cast. Hortera)
* ''Palmar'': Lloc del menjador on s'estutja la vaixella; prestatge, empostada (vindria del llatí Palam).
* ''Parres'': Caps de bestiar dolent que resten a la muntanya per no poder seguir el ramat.
* ''Penard o penart?'': Tallant per a triturar la carn.
* ''Peu ranquet (caminar a ") '': Caminar amb un peu sol.
* ''Pitxell'': Mesura pel vi equivalent a dos porrons.
* ''Pial'': Peüc.
* ''Pino i pina'': Diminutiu que usen els petits per a dir'': padrí i padrina.
* ''Podreix (podreig??)'': fang que es fa pels carrers quan plou després de nevar.
* ''Per conte'': Modisme que vol sigificar que una cosa es fa o e's diu en broma.
* ''Pulça'': puça
* ''Ratxa'': cugula
* ''Rai'': Tramada (almadia en castellà).
* ''Raumar'': Remugar.
* ''Recosirar (recossirar?)'': Escorcollar.
* ''Reboll'': Lluc; rebrot de l'arbre.
* ''Rebordenc'': Plançó migrat que creix a la soca de l'arbre.
* ''Releu o relleu?'': sobres del menjar (del llatí Relictum).
* ''Rull'': tronch o cos de l'arbre tallat.
* ''Sestellí'': sutge de la xemeneia, estalzí.
* ''Somicar'': Plorar a poc a poc, sospirar.
* ''Sirga'': soga molt llarga.
* ''Toma'': tros de roba o pedàs que es cus a una peça per a adobar-la.
* ''Torterol'': turmell.
* ''Terreny'': tros de terra seca voltat de neu.
* ''Torrodà'': pardal, teuladí.
* ''Trèmol'': arbre blanc, albera.
* ''Tribana'': barrina.
* ''Tribol'': sostre, trespol.
* ''Torroll'': pinyol de la fruita.
* ''Varga'': munt d'herba en forma de piràmide que es deixa apilotada en el prat, semblant als pallers d'Urgell.
* ''Vèrtic'': ert, gelat.
== Exemple de ribagorçà ==
| |||