Retardant de flama: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot posa data a plantilles de manteniment |
m Vegeu la Fitxa 1770/2 de l'Optimot |
||
Línia 10:
Durant les últimes dècades, la substitució de materials convencionals per [[Polímer|polímers]] sintètics ha augmentat molt degut a la versatilitat, baixa [[densitat]] i millors propietats d'aquests últims. Encara que aquests polímers sintètics han sigut àmpliament acceptats en multitud d'aplicacions, la majoria d'ells són extremadament inflamables i en presència d'una font de calor i d'[[oxigen]] es cremen fàcil i ràpidament. Evidentment, el problema que es planteja no és únicament la pèrdua de propietats del material, sinó que el fum i els gasos tòxics que es desprenen són els principals responsables del perill que suposa un incendi.
Les primeres estratègies que es van portar a terme per a dotar els materials de propietats retardants de flama daten del segle V aC: els [[egipcis]] ja impregnaven la fusta i altres materials de construcció amb [[sulfat d'alumini]] o de [[sulfat de potassi|potassi]] amb aquesta finalitat. Tots els mètodes posteriors es van basar en estratègies similars d'impregnació o recobrimient de materials naturals. Com a exemple, a finals del {{segle|XVIII}} i principis del XIX, es van
== Referències ==
| |||