Ultrasò: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
VP:10.000 +referències
VP:10.000 +ampliació
Línia 1:
Un '''ultrasò''' és una vibració de la mateixa natura que el [[so]], és a dir, composta d'ones mecàniques de [[pressió]], però d'una [[freqüència]] superior a la màxima audible per a l'orella humana, que és 20 k[[Hz]].<ref name="gec">{{GEC|Ultrasò}}</ref><ref name="diec">{{DIEC|Ultrasò}}</ref><ref name="programacio_multimedia">{{Ref-llibre |cognom=Codina i Banti |nom=Joan |cognom2=Muñoz Chaín |nom2=José Luis |títol=Programació multimèdia |url=https://books.google.cat/books?id=aiGSrsyfv7EC&pg=PA20&dq=Ultras%C3%B2+20.000+Hz&hl=ca&sa=X&ei=HLsJVbzKDoPpUoWSgMAL&ved=0CCcQ6AEwAA#v=onepage&q=Ultras%C3%B2%2020.000%20Hz&f=false |editorial=Univ. Autònoma de Barcelona |data=2011 |pàgines=20 |isbn=8449026369}}</ref> El mot "ultrasò" prové del prefix llatí ''ultra-'', que significa, "en grau extrem", i de so.
 
== Història ==
Els ultrasons no són un invent descobert per l'home, si no un esdeveniment físic natural que pot ser provocat de forma artificial per l'home.Les aplicacions que té avui en dia no són res més que la suma de diversos experiments duts a terme al llarg de la història.
 
Al segle XVIII, l'any 1700, el biòleg italià Lazzaro Spallanzani va descobrir l'existència d'aquestes ones sonores, observant com les ratapinyades atrapaven les seves preses.<ref name=":0">{{Cita publicación|url=http://www.scielo.cl/scielo.php?pid=S0717-93082004000200008&script=sci_arttext|título=Historia del Ultrasonido: El Caso Chileno|apellidos=Ortega|nombre=Dulia|apellidos2=Seguel|nombre2=Solange|fecha=2004|fechaacceso=9 de septiembre de 2016|doi=10.4067/S0717-93082004000200008}}</ref>
[[Fitxer:Galton whistle.jpg|miniaturad'imatge|Xiulet de Galton, primer aparell emissor d'ultrasons]]
A la primera meitat del segle XIX (1803-1899), el físic i matemàtic austríac Christian Andreas Doppler va donar a conèixer el seu treball sobre l'"[[Efecte Doppler]]" el qual consistia a observar certes propietats de la llum en moviment, que eren aplicables a les ones de l'ultrasò.<ref name=":0" />
 
El segle XIX suposa l'inici del coneixement de l'ultrasò a partir del [[Xiulet per a gossos|xiulet de Galton] + i del diapasó, que eren capaços de produir-ho; encara que només es produïen a molt baixes freqüències, n'hi havia prou per comprovar les diferents barreres existents a l'orella entre l'home i els animals. A finals de segle, a França es detecten aquesta mena d'ones i es comencen a fer nombroses investigacions sobre els seus usos. Com a conseqüència a principis del segle XX el físic francès P. Langevin i el Dr. C. Chilowsky van aconseguir desenvolupar el primer generador ultrasònic per mitjà d'un [[piezoelèctric]].<ref name=":1">{{Cita publicación|url=http://revistas.udistrital.edu.co/ojs/index.php/Tecnura/article/view/6256/7778|título=Fundamentos teórico-prácticos del ultrasonido|apellidos=Martinez Rodriguez|nombre=Jairo Alejandro|apellidos2=Vitola Oyaga|nombre2=Jaime|fecha=21 de septiembre de 2006|publicación=30 de abril de 2007|fechaacceso=9 de septiembre de 2016|doi=|pmid=|apellidos3=Sandoval Cantor|nombre3=Susana del Pilar}}</ref>
 
Al començament del segle XX, es realitza una de les primeres aplicacions a l'àrea de la marina, després que el físic francès Paul Langevin inventés el Sonar, en el qual es va basar el posterior desenvolupament dels equips usats a l'aviació i després en medicina terapèutica i diagnòstica.
 
El 1924 el científic rus S. I. Sokolov va proposar l'ús de l'ultrasò com a mecanisme vàlid per a la inspecció industrial, particularment per a la recerca de defectes.<ref name=":1" />
 
Al final de la [[Segona Guerra Mundial]], investigadors japonesos, americans i d'altres països europeus van començar a desenvolupar els primers prototips de diagnòstic per ultrasò en medicina, primer en mode ''Analogue'' i posteriorment en mode ''Bright' ' amb imatge analògica.<ref name=":0" /><ref name=":1" />
 
És al començament de la dècada dels anys 70 on s'introdueix el ''scan converter'' amb què s'aconsegueixen les primeres imatges de l'anatomia en escala de grisos. Anys més tard, s'agreguen els microprocessadors controlats, cosa que permet l'obtenció d'imatges en temps real d'alta resolució; això va suposar l'acceleració de proves diagnòstiques i una fantàstica acceptació clínica.
 
== Ultrasons naturals ==