Spokane: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
mCap resum de modificació
Línia 1:
{{polisèmia|Spokane (desambiguació)}}
{{FR|data=febrer de 2021}}
 
{{Grup humà}}
{{polisèmia|Spokane (desambiguació)}}
Els '''spokane''' o '''npoqínišcn''' són una tribu ameríndia, la parla de la qual pertany a les [[llengües salish]]. El seu nom, que prové de '''sin-slik-ho-ish, sintootoolish, sma-hoo-men-a-ish (spokenish), skai-schil-t'nish, ske-chei-a-mouse, schu-el-stish, sin-poil-schne, sin-shee-lish''', volia dir "fills del sol".
 
== Localització ==
Vivien als marges del [[riu Spokane]], al [[Washington (estat)|Washington]] Oriental i [[Idaho]]. Actualment viuen a la reserva Spokane, vora [[Wallpint]] (Washington).
 
== Demografia ==
Eren potser uns 600 el 1805, però reduïts a 450 el 1853. El 1909 eren uns 509 a Washington i 104 a Idaho. El 1960 eren uns 926 a Washington, i el 1980 eren un miler, dels quals només 100 parlaven la llengua. Segons el cens dels EUA del 2000, hi ha 2.198 spokane purs, 26 més barrejats amb altres tribus, 418 amb altres races, i 11 amb altres races i altres tribus. En total, 2.653 individus. Segons dades de la [[BIA]] del 1995, a la reserva Spokane hi vivien 1.416 individus (2.139 apuntats al rol tribal).
Segons el cens dels EUA del 2000, hi ha 2.198 spokane purs, 26 més barrejats amb altres tribus, 418 amb altres races, i 11 amb altres races i altres tribus. En total, 2.653 individus.
Segons dades de la [[BIA]] del 1995, a la reserva Spokane hi vivien 1.416 individus (2.139 apuntats al rol tribal).
 
== Costums ==
Culturalment i lingüística, eren relacionats amb els [[colville]], [[kalispell]] o [[pend d'oreille]], [[bitterroot salish]] i skitwish o [[coeur d'alene]]. La seva cultura és intermitjana entre les tribus del Nord-oest i les tribus dels planells i de la planura, prenen trets culturals dels [[Chinook (grup humà)|chinook]] i de llurs veïns [[nez percé]].
 
== Història ==
El 1805 foren trobats per primer cop per [[Lewis i Clark]], i els anomenaren '''Lartielo''', i més tard contactaren amb la Hudson Bay Co i amb l'American Fur Co.
Del 1839 al 1849 s'hi establí una missió cristiana a Chemakane, on [[Paul Kane]] pogué entrevistar-se amb el cabdill '''Tun-se-ne-ho''' o '''Man without blood''' el 1947. Quan esclatà la guerra Cayuse (1847-1850) hagueren de tancar la missió, però el cabdill [[Garry]] va protegir els missioners. Els de la conca superior foren evangelitzats el 1841 pels jesuïtes De Smet i Point, i mercè els missioners catòlics no donaren suport als [[Umatilla (grup humà)|umatilla]], [[yakama]] i [[walla walla]] en la guerra del 1856-1858, cosa que sí que va fer la resta de la tribu. El 1855 van signar com les altres tribus el [[Tractat de Wallawalla]], però el 1858 donaren suport a la Guerra [[Coeur d'Alene]]. Després d'això, els de Washington marxaren a la reserva [[Colville]] i els d'[[Idaho]] a la dels Coeur d'Alene, fins que constituïren la seva pròpia reserva mercè els esforços del seu cap [[Moses]]. El membre més destacat és l'escriptora [[Gloria Bird]].
Els de la conca superior foren evangelitzats el 1841 pels jesuïtes De Smet i Point, i mercè els missioners catòlics no donaren suport als [[umatilla]], [[yakama]] i [[Walla Walla]] en la guerra del 1856-1858, cosa que sí que va fer la resta de la tribu.
El 1855 van signar com les altres tribus el [[Tractat de Wallawalla]], però el 1858 donaren suport a la Guerra dels [[Coeur d'Alene]]. Després d'això, els de Washington marxaren a la reserva Colville i els d'[[Idaho]] a la dels Coeur d'Alene, fins que constituïren la seva pròpia reserva mercè els esforços del seu cap [[Moses]].
El membre més destacat és l'escriptora [[Gloria Bird]].
 
[[Categoria:Grups salish]]