Ultrasò: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
+
m neteja i estandardització de codi
Línia 8:
A la primera meitat del segle XIX (1803-1899), el físic i matemàtic austríac Christian Andreas Doppler va donar a conèixer el seu treball sobre l'"[[Efecte Doppler]]" el qual consistia a observar certes propietats de la llum en moviment, que eren aplicables a les ones de l'ultrasò.<ref name=":0" />
 
El segle XIX suposa l'inici del coneixement de l'ultrasò a partir del [[Xiulet per a gossos|xiulet de Galton]] + i del diapasó, que eren capaços de produir-ho; encara que només es produïen a molt baixes freqüències, n'hi havia prou per comprovar les diferents barreres existents a l'orella entre l'home i els animals. A finals de segle, a França es detecten aquesta mena d'ones i es comencen a fer nombroses investigacions sobre els seus usos. Com a conseqüència a principis del segle XX el físic francès P. Langevin i el Dr. C. Chilowsky van aconseguir desenvolupar el primer generador ultrasònic per mitjà d'un [[piezoelèctric]].<ref name="udistrital">{{Cita publicación|url=http://revistas.udistrital.edu.co/ojs/index.php/Tecnura/article/view/6256/7778|título=Fundamentos teórico-prácticos del ultrasonido|apellidos=Martinez Rodriguez|nombre=Jairo Alejandro|apellidos2=Vitola Oyaga|nombre2=Jaime|fecha=21 de septiembre de 2006|publicación=30 de abril de 2007|fechaacceso=9 de septiembre de 2016|doi=|pmid=|apellidos3=Sandoval Cantor|nombre3=Susana del Pilar}}</ref>
 
Al començament del segle XX, es realitza una de les primeres aplicacions a l'àrea de la marina, després que el físic francès Paul Langevin inventés el Sonar, en el qual es va basar el posterior desenvolupament dels equips usats a l'aviació i després en medicina terapèutica i diagnòstica.