Museu Diocesà i Comarcal de Solsona: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu enllaç igual al text enllaçat
Línia 11:
El 1898 s'incorpora al museu, per adquisició en subhasta, la col·lecció que havia reunit a Cardona mossèn Joan Riba i Fígols.<ref>{{Ref-publicació|article=La col·lecció de Mn. Joan Riba de Cardona|url=https://raco.cat/index.php/Oppidum/article/view/367248|publicació=Oppidum. Revista Cultural del Solsonès|data=2014|issn=2696-6484|pàgines=95–107|exemplar=12|llengua=ca|nom=Montse Creus i|cognom=Vantolra}}</ref>
 
L'any [[1909]] sota la direcció de [[Joan Serra i Vilaró]], es va traslladar el museu a l'la que encara es la seva seu actual, un edifici del {{segle|XVIII|s}} el [[Palau Episcopal de Solsona|Palau Episcopal]] de Solsona, situat al costat de la catedral,. aA més va crear la secció de [[Prehistòria]]
 
Durant la [[Guerra Civil espanyola]] de [[1936]], per a la seva protecció, bona part de les seves obres van ser evacuades a [[Ginebra]].
Línia 17:
Finalitzada la guerra van ser retornades a [[Solsona]] i també es va aconseguir el trasllat de les pintures de [[Sant Quirze de Pedret]], de [[Sant Vicenç de Cardona]] i de [[Sant Pau de Casserres]], que, pel mateix motiu, s'havien portat a [[Barcelona]]. El museu va reobrir l'any 1944 essent dirigit per Mn [[Antoni Llorens i Solé|Antoni Llorens]]. Va succeir-lo Mn [[Antoni Bach i Riu]].
 
Després d'un tancament prolongat des de finals dels anys setanta del segle XX i d'una completa remodelació i posada al dia de les seves instal·lacions, el museu va reobrir l'any [[1983]] amb el nom de Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, essent el seu director Mn. Joaquim Calderer i directodirector tècnic [[Josep Maria Trullén i Thomas]]
 
La nova denominació (Museu Diocesà i Comarcal) responia a un nou enquadrament institucional ja que des del 1982 el museu és regit per un patronat del qual en formen part el [[Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya|Departament de Cultura de la Generalitat]], el [[Bisbat de Solsona]] i l'[[Ajuntament de Solsona|Ajuntament de la ciutat]]. El 1995 es va incorporar al patronat el [[Consell Comarcal del Solsonès]]
Línia 35:
S'hi troben també les pintures murals de l'església de [[Sant Vicenç de Rus]]. descobertes als anys vuitanta del segle XX.
 
En quant a pintura sobre fusta destaquen els dos plafons laterals de l'altar de l'església de [[Frontal de Sant Andreu de Sagàs|Sant Andreu de Sagàs,]] mentre que el frontal que feia conjunt amb elles es conserva al [[Museu Episcopal de Vic]].
 
Entre els seus objectes religiosos, hi ha les [[lipsanoteca|lipsanoteques]] de Sant Quirze de Pedret del {{segle|X|s}}, la de [[Sant Quintí de Montclar|Sant Quinti de Montclar]] i la de [[Sant Martí de Joval]],<ref>Antiga parròquia del {{segle|X}}, de la qual solament es conserva l'absis quadrangular, tancat per un mur on correspondria a l'arc triomfal</ref> datada del {{segle|XI}}. Esmentar així mateix el calze de [[Sant Salvador de la Vedella|Sant Salvador de La Vedella]]
Línia 41:
A les sales d'art gòtic hi sobresurten diverses peces de primer ordreː
 
Del segles XIIi-XIV son les pintures murals que decoraven un arcosoli de [[Sant Pau de Casserres]], atribuïdes al [[Mestre de Lluçà]],; les que procedeixen de l'[[església de Sant Miquel de Cardona]] i el retaule del [[monestir de Sant Jaume de Frontanyà]], que representa escenes relacionades amb la peregrinació a Compostel.la
 
Molt notable és també el sepulcre d'Hug de Copons procedent de l'església de [[Sant Julià del Llor (Torrefeta)|Sant Julià del Llor]] i atribuït a [[Pere Moragues]] com també l'ossera del mercader Bartomeu de Llobera, mort el 1401.
Línia 47:
De la pintura gòtica dels segles XIV- XV es poden ressaltar obres de [[Lluís Borrassà]], (un Calvari) Pere Vall, [[Pere Serra]] o [[Joan de Rua]], destacant especialment el retaule del Sant Sopar atribuït a Jaume Ferrer I i procedent de l'església de Santa Linya<ref>{{Ref-web|títol=16|url=https://museusolsona.cat/en/visita/edat-mitjana/gotic/16-2/|consulta=2022-11-02|llengua=ca|cognom=museusolsona}}</ref>
 
Entre els objectes d'arts sumtuàriessumptuàries destaca la imtage de la mare de Déu de vori procedent de la Capella de Sta. Maria de Sa Vila, Parròquia de Ceuró, Castellar de la Ribera (el Solsonès)<ref>{{Ref-web|títol=4026. 1-3|url=https://museusolsona.cat/en/visita/edat-mitjana/gotic/4026-1-3/|consulta=2022-11-02|llengua=ca|cognom=museusolsona}}</ref> o la lampada tipus Arnolfini, molt semblant a la que apareix al quadre de Jan Van Eyck [[El matrimoni Arnolfini|El Matrimoni Arnolfini]]
 
== Notes ==