Seqüenciador: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplazo automático de texto (-[[Image: +[[Imatge:, -[[Category: +[[Categoria:, -{{DEFAULTSORT: +{{ORDENA:)
m Robot substituint el text: (-[[Imatge +[[Fitxer)
Línia 1:
[[ImatgeFitxer:Yamaha_QY10.jpg|thumb|right|Petit seqüenciador digital de la casa Yamaha. Model QY10]]
Un '''seqüenciador''' és un dispositiu electrònic físic o una aplicació informàtica que permet programar i reproduir [[esdeveniments]] musicals de forma seqüencial mitjançant una [[interfície]] de control físic i/o lògic connectat a un o més instruments musicals electrònics. La interfície de control més extesa és l'estàndard [[MIDI]].
 
Línia 5:
 
==Orígens==
[[ImatgeFitxer:Speldosa3.jpg|thumb|left|Mecanisme d'una capsa de música]]
Malgrat que l'origen del seqüenciador és eminentment electrònic podem dir que un dels seqüenciadors més bàsics i antics que es coneixen és la [[capsa de música]]. A partir de les petites dents que sobresurten d'un rodet giratori es fan sonar una sèrie de llengüetes metàl·liques afinades segons l'[[escala musical]]. La seqüència, doncs, es troba "gravada" al rodet giratori, que realment és una [[Transcripció (música)|transcripció]] de la [[partitura]] en forma de dades (cada dent correspondria a un event). Anàlogament al funcionament de la capsa de música trobem la [[pianola]], sòls que en aquest cas la seqüència es troba al cartró perforat.
 
Els primers seqüenciadors electrònics van aparèixer als [[anys 70]] i eren analògics, al igual que els primers sintetitzadors. La interfície que feien servir era l'anomenat [[CV/Gate]] o [[control per voltatge]] i consistia en enviar impulsos de [[corrent continu]] amb un nivell de tensió en funció de l'[[altura (música)|altura de nota]]. [[ImatgeFitxer:Korg_SQ-10.JPG|thumb|right|Seqüenciador analògic Korg model SQ10. A sota podem veure la primera renglera de controls d'un sintetitzador [[Korg MS-20|Korg MS20]]]] Éren molt limitats i feixucs de programar; sols permetien controlar un o dos aparells a la vegada i tenien pocs [[Compàs (música)|compassos]] disponibles. L'aparició del sistema [[MIDI]] al [[1983]] i l'avanç de la tecnologia digital en matèria musical va suposar una veritable revolució. Fou en aquest punt quan van començar a comercialitzar-se els primers seqüenciadors digitals (físics) i programes seqüenciadors per a ordinadors, que han anant guanyant complexitat i prestacions amb el pas dels anys.
 
==Funcionament (Programari)==
[[ImatgeFitxer:secuenciador_vista_principal.gif|thumb|left|'''Secció principa'''l]]
El funcionament bàsic d'un seqüenciador en forma d'aplicació informàtica passa per una secció principal on es visualitzen totes les pistes, on cada [[pista]] correspon a un so o a una font sonora i els [[paràmetre|paràmetres]] que les afecten de forma global com el [[intensitat sonora|volum]], l'[[entonació (música)|entonació]], el [[panorama]], o el [[MIDI|canal MIDI]], així com els controls de reproducció (''play'', ''stop'', ''loop'', [[tempo]], etc) i les funcions bàsiques de ''copiar i enganxar'', ''mute'' (silenciar), moure part, fussionar parts, etc. Pel què fa a l'edició, trobem diverses seccions, essent les més rellevants el '''rodet de piano''', la '''partitura''' i la '''llista d'events'''.
 
[[ImatgeFitxer:secuenciador_rodillo_piano.gif|thumb|left|'''Secció rodet de piano''' amb una escala simple de Do Major quantitzada a corxeres]] '''Rodet de piano''': És la forma d'edició més extesa. Consisteix en un teclat virtual adjunt a una quadrícula on es representen els compassos, que alhora estàn subdividits en una [[Quantificació (processament d'àudio)|quantització]] preestablerta (blanques, negres, corxeres, semicorxeres, etc). La forma de compondre és ''dibuixant'' literalment les notes, variant l'altura i la duració sobre la quadrícula. Com s'aprecïa el funcionament és molt semblant al d'una pianola.
 
[[ImatgeFitxer:secuenciador_partitura.gif|thumb|left|'''Secció partitura''' amb la seqüència anterior]] '''Partitura''': Més extès entre usuaris de formació clàssica i acadèmica. Com el nom indica la seva forma d'edició és sobre un [[pentagrama]] amb la simbologia pròpia del [[solfeig]]. Cal dir que tal com es va composant, independentment de la forma d'edició, el programa crea automàticament la partitura corresponent.
 
[[ImatgeFitxer:secuenciador_lista_eventos.gif|thumb|left|'''Secció llista d'events''' amb la seqüència anterior]]'''Llista d'events''': És el propi [[codi font]] de programació. És útil a l'hora de modificar puntualment algun tipus d'event en concret, sobretot els que no afecten a l'altura o a la duració de la nota ([[aftertouch]], [[modulació]], [[portamento]], nivells d'efecte, etc.)
 
==Vegeu també==