En realitat el major problema durant aquells anys va ser trobar emmagatzematge econòmic i processament prou ràpid i velocitat de disc per executar un DAW comercialment viable. Això es va anar solucionant a mesura que, durant la dècada del 1980, es produïa un creixement d’ordinadors domèstics per part d’empreses com ara [[Apple Inc|Apple]], [[Atari]] i [[Amiga|Commodore Amiga]] que afavoria l’avenç respecte el tamany i la velocitat.
[[Macromedia]] i Digidesign van començar a presentar programmes d’edició d'àudio i masterització de dues pistes de CD. No va ser fins elsals 90 que es van començar a programmar editors d’àudio de quatre pistes i van entrar en escena [[Pro Tools|ProTools]], [[Steinberg Cubase|Cubase]] i els primers DAW de windows. Concretament, en el següent ordre: el 1991 Digidesign va introduir el seu software ProTools i, generalment, tots els altres DAW disponibles estaven basats en Apple Mac; el 1992 van començar a aparèixer els primers DAW per a Windows des d’empreses com ara [[Quality Software]], [[Soundscape Digital Technology]], SADiE, Echo Digital Audio i Spectral Synthesis; també el 1992, amb el llançament de la targeta de so AD516, van començar a desenvolupar-se editors d’àudio de quatre pistes. Alhora també es podia integrar directamnet un software MIDI. El 1993 Steinberg va presentar Cubase Audio en Atari Falcon 030 amb efectes integrats de DSP. Aquest mateix any es va desenvolupar el primer producte software basat en Windows, Samplitude. Finalment, el 1996 ja es podia editar fins a trenta-dos pistes d’àudio. Aquest sistema de gravació digital es va convertir en l’estàndard de la indústria musical.{{Commonscat}}
