Olímpia de l'Epir: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Nom de país amb article
Línia 1:
{{Confusió|Olimpíada de l'Epir}}
{{Infotaula persona}}
'''Olímpia''' o '''Olimpíada''' ({{lang-grc|Ὀλυμπιάς|Olympiás}}) fou reina de Macedònia, esposa de [[Filip II de Macedònia]] i mare d'[[Alexandre el Gran]]. Era filla del rei de l'Epir, [[Neoptòlem I dde l'Epir]],<ref>{{ref-web|url=http://www.american-pictures.com/genealogy/persons/per01294.htm#0 |títol=Olympias Queen of Macedonia |editor=www.american-pictures.com |consulta=2009-07-30}}</ref> qui afirmava ser descendent de [[Neoptòlem]], fill d'[[Aquil·les]].
 
Tenia un caràcter vehement i apassionat, i era aficionada als ritus i orgies relacionats amb el culte a [[Orfeu]] i [[Dionís]]. Filip la va conèixer a [[Samotràcia]], on era sacerdotessa, i se'n va enamorar, però no s'hi va casar fins a pujar al tron el [[359 aC]].<ref name=Carney>{{ref-web|url=https://www.camws.org/CJ/Dixon%20on%20Carney.pdf|títol=Review of Elizabeth Carney's ''Olympias, Mother of Alexander the Great'' by Michael D. Dixon|consulta=16 de juny de 2014|editor=classicaljournal.org|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20200525081257/https://camws.org/CJ/Dixon%20on%20Carney.pdf/|arxiudata=2020-05-25}}</ref>
Línia 11:
Quan Alexandre va donar el govern de Macedònia a [[Antípater (regent de Macedònia)|Antípatre]], li va prohibir a la seva mare interferir en els afers polítics. Les seves denúncies contra Antípatre devien tenir algun efecte en Alexandre, que va nomenar regent [[Cràter d'Orèstia]] i va encarregar a Antípatre de portar reforços a [[Babilònia]], però la mort del rei ([[323 aC]]) va capgirar la situació i deixà a Antípatre amb el control absolut a Macedònia i Grècia.
 
Olímpia se'n va anar a l'Epir, on va convèncer el seu cosí [[Aecides dde l'Epir|Eàcides]] a unir-se als grecs en la guerra contra Antípatre, però els epirotes estaven en contra d'aquesta guerra i la victòria del regent sobre els grecs va posar fi a les esperances d'Olímpia.
 
La mort de [[Lleonat]], que esperava erigir-se en rival d'Antípatre, en la [[Guerra de Làmia]], la va posar al camp de [[Perdicas d'Orèstia]], a qui va oferir la mà de la seva filla Cleòpatra per oposar-se al projecte d'enllaç de Perdicas amb [[Nicea (filla d'Antípater)|Nicea]], la filla d'Antípatre. Perdicas no hi va acceptar ni rebutjar, però secretament va decidir acceptar; tanmateix, la seva mort a [[Egipte]] ([[321 aC]]) va posar fi a aquestes expectatives.