Tayma: diferència entre les revisions

Una tauleta [[Escriptura cuneïforme|cuneïforme]] [[assíria]] esmenta Tayma vers [[740 aC|740]]-[[730 aC|730]] aC i hi ha també inscripcions de [[Senaquerib]] i [[Assarhaddon]] que l'esmenten. L'oasi es va desenvolupar sorgint una rica i pròspera ciutat amb nombroses fonts i edificis notables. [[Teglatfalassar III]] va percebre tribut de Tayma, i Senaquerib va donar el nom de «Porta del Desert» a una de les portes de [[Nínive]], tot recordant que «els tributs dels sumuanites i els taymeites entren per ella». Era prou rica al {{Seglesegle|vii|-}} per provocar que el [[profeta Jeremies]] l'esmenti en una profecia ({{Citar Bíblia|Jr|25|23}}).

Fou governada per una dinastia local àrab coneguda com els [[kedarites]]. Es coneix el nom de dues reines del {{Seglesegle|viii|-}}, Shamsi i Zabibei.

El 539 aC el rei babiloni [[Nabònides]] es va retirar a Tayma per pregar i escoltar les profecies, deixant el tron al seu fill, la qual cosa mostra que era una plaça prou important. S'hi han trobat inscripcions cuneïformes del {{Seglesegle|vi|-}} i també és esmentada a l'[[Antic Testament]], on rep el nom de Teman, per l'epònim [[Temà]], un dels fills d'[[Ismael]].

A l'inici de l'època cristiana va entrar sota domini [[nabateu]] i després fou província romana. Segons la tradició àrab fou habitada per una comunitat jueva a la part final del període clàssic; no se sap si es tractava d'exiliats jueus o d'àrabs convertits. Es va oposar a [[Mahoma]], però després de la campanya de [[Wadi-l-Qura]] es van sotmetre i van poder conservar el domini pagant un tribut anual. Tanmateix, sota el califat d'[[Umar ibn al-Khattab|Úmar ibn al-Khattab]] en foren expulsats. No obstant això, al {{Seglesegle|x}} [[Ibn Hàwqal]] encara diu que era un lloc més poblat que Tabuk i un mercat per als [[beduïns]] de la regió. [[Al-Hamdaní]] diu que al seu temps, el {{Seglesegle|x}}, hi vivien els [[Banu Tayyi]]. [[Abu-Ubayd al-Bakrí|Al-Bakrí]], al {{segle|XI}}, esmenta que produïa molts [[Dàtil|dàtils]], [[Figa|figues]] i [[Raïm|raïms]] i diu que tenia una muralla que seguia el curs d'un rierol.

Ja al {{Seglesegle|xix}}, l'oasi fou visitat per [[Charles M. Dougherty]] (1877), quan feia poc que el lloc s'havia sotmès a l'autoritat dels [[Banu Rashid]] de [[Hail]], si bé una tribu encara pagava tribut als antic amos de la regió, els [[Banu Sakhr]]. Més endavant, el lloc fou visitat i estudiat per altres viatgers. [[Charles Huber]] i [[Euting]] la van visitar el 1884 i el primer hi va descobrir i comprar una estela (avui al [[Museu del Louvre]]) del {{Seglesegle|vi|-}}, en [[arameu]], que dona la llista de déus de Tayma: Ṣalm de Maḥram, Shingala i Ashira; aquesta darrera podria ser [[Aixera]]. Euting va trobar restes de dos temples i algun rastre del castell d'[[al-Ablak]]. Jaussen i Savignac hi van estar del 1896 fins al 1914. Philby la va visitar el 1951, poc després de l'assassinat del cap local semiautònom Abd al-Karim Al Rumman, però aleshores el control saudita ja era ferm. Philby comenta que Tayma, abans pròspera, estava en ruïnes. Posteriorment, al trobar-se en la ruta [[Jordània]]-[[Tabuk]]-[[Medina]], ha prosperat notablement. El 1992 la població era de 18.086 habitants, dels quals 15.129 eren saudites. Actualment s'hi estan fent excavacions per part d'un equip alemany.