Castell de Cervià: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot prepara format de cometes per a posterior revisió tipogràfica.
m Bot estandarditza plantilla per facilitar-ne el manteniment
Línia 36:
Aquest castell tenia un valor militar per la seva posició estratègica a la frontera entre el [[comtat de Girona]] i el d'[[comtat d'Empúries|Empúries]], a menys d'un dia de camí de la ciutat de [[Girona]]. Des del castell també es podia controlar la via que anava cap a [[Peralada]] i el [[Rosselló]].<ref name=ipac/>
 
Al {{Seglesegle|xv}}, els Cervià començaren a tenir problemes per mantenir el control del castell, fins a arribar a vendre's i empenyorar gran part del patrimoni, inclòs el castell.<ref name=":07">{{Ref-llibre|títol=El Castell de Cervià de Ter: guia històrica i arqueològica|data=2017|editorial=Ajuntament de Cervià de Ter - Documenta Universitaria|lloc=Cervià - Girona|isbn=9788499843889|pàgines=84-85}}</ref> En aquesta situació el rei [[Alfons el Magnànim]] va recuperar-ne el control directe i el concedeix a Juan I de Villalpando.<ref name=":07" /> Els Villalpando consten per primer cop com a senyors del castell el 1459 i en mantingueren el control fins al 1477, quan passa a mans dels Xammar, senyors de [[Medinyà]], que el retenen fins que el 1788 passa a mans dels Fonsdeviela, marquesos de la Torre.<ref name=":07" />
 
Durant la guerra contra el rei [[Joan el Sense Fe]], la reina confià el fort i el poble a Esteve d'Agramunt. L'any 1467 hi establí el seu campament el [[ducat de Lorena|duc de Lorena]], quan marxava contra Girona per posar-hi setge. El mateix duc, primogènit del rei Renat, va concedir el castell a Joan ''de Sancto Gilagio''. En absència d'aquest se'n feu càrrec el capità Pere Alfons, el 1469.<ref name="ipac" />