Culata (motor): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m commons va avall |
|||
Línia 3:
== Història ==
Al començament del segle XX, els primers motors d'automòbils dels principals fabricants estaven equipats amb una culata que formava part del bloc del motor<ref>{{Ref-llibre|títol=UF1215 - Mantenimiento de sistemas de refrigeración y lubricación de los motores térmicos|url=https://books.google.es/books?id=O35XDwAAQBAJ&pg=PA64#v=onepage&q&f=false|editorial=Editorial Elearning, S.L.|data=2017-08-31|llengua=es|nom=Manuela Rivas|cognom=Sánchez}}</ref>. Aquesta solució permetia obtenir un conjunt més resistent i reduïa els problemes d'estanquitat, però complicava la seva mecanització. En conseqüència, pràcticament tots els fabricants van preferir l'estructura on la culata figura de manera independent i desmuntable caragolada al bloc de cilindres. La unió d'ambdues peces es produeix de forma estanca mitjançant la denominada junta de culata.
Un dels primers propulsors fabricats en massa a partir de 1908, el robust motor tetracilíndric del Ford T, incorporava un sistema de vàlvules laterals muntades sobre el bloc, de manera que la culata desmuntable tenia una forma relativament senzilla, que contenia els orificis per a les bugies.<ref>{{Ref-llibre|títol=Ford Model T: The Car That Put the World on Wheels|url=https://books.google.es/books?id=4RYSEAAAQBAJ&pg=PA23#v=onepage&q&f=false|editorial=Motorbooks|data=2008-04-15|isbn=978-1-61058-460-9|llengua=en|nom=Lindsay|cognom=Brooke}}</ref>
== Descripció ==
| |||