Paper fotogràfic: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m neteja i estandardització de codi
Línia 1:
El ''' paper fotogràfic ''' és, en el sentit clàssic, un suport, generalment de paper, cobert per una [[emulsió fotogràfica|emulsió]] sensible a la llum per a l'ampliació o reproducció de fotografies en [[pel·lícula fotogràfica|pel·lícula]].
 
Aquesta emulsió està formada per [[Halur de plata|halurs de plata]] suspesos en gelatina. Una vegada emulsionat el paper, es recobreix novament amb una altra capa gelatinosa, que aquesta vegada té la funció de protegir el material d'agents atmosfèrics.
 
En funció del tipus d'halurs incorporats, distingim dos tipus de paper fotogràfic: el de [[clorur]] i el de [[bromur]]. Mentre que el primer és més lent i òptim pels contactes, el segon, per la seva velocitat, es destina generalment a ampliacions. No obstant això, actualment els fabricants no distingeixen entre aquestes dues categories, sinó que comercien amb productes d'una composició més complexa de la qual no s'informa.<ref name=":0">{{Ref-llibre|títol=El laboratorio blanco y negro : procesado del negativo y copiado|url=https://www.worldcat.org/oclc/434020796|editorial=GrisArt|data=2000|isbn=8493097128|nom=Antonio|cognom=Corral Fernández}}</ref>
 
Des de l'aparició de la [[fotografia digital]] hi ha al mercat papers especials per a la [[impressora|impressió]] de fotografies des de l'ordinador. Encara que a aquests papers també se'ls ha anomenat '' paper fotogràfic'', aquest article farà referència especialment al paper químic de fotografia analògica.
 
El paper fotogràfic de marques com [[Ilford Photo|Ilford]], [[Agfacolor|Agfa]], [[Kodak]], Oriental i Tetenal és el més popular donada la seva qualitat i varietat.
 
== Papers clàssics per al blanc i negre ==
Línia 50:
 
== Contrast ==
Quan es parla de paper fotogràfic, el '''contrast''' es refereix a la capacitat del mateix de mostrar '''diferències entre valors''' alts ('''llums''') i baixos ('''ombres''') d'una imatge.<ref name=":0" />
 
=== Papers de contrast fix ===
Línia 61:
# Contrast "''extradur''"
 
Si bé el paper de graus com l'1 i el 2, és a dir, de '''contrast suau''', genera una àmplia gamma tonal, els '''contrastos durs''' com els graus 4 i 5 potencien el vigor dels blancs i negres, tot i que amb una gamma tonal més reduïda. El paper de contrast normal aconsegueix blancs i negres de bastant intensitat, però també ofereix una àmplia gamma de valors intermedis.
 
El contrast del paper pot variar segons la marca i, tractant-se d'un mateix fabricant, de la partida de fabricació. D'altra banda, el paper de contrast fix pot oferir diferències molt grans entre els graus.
 
En el cas dels negatius de 35 mm, s'estableix que el grau 3 és el normal. Treballant amb formats més grans, es considera normal el grau 2, perquè l'allargament del revelatge del negatiu és capaç d'augmentar el contrast de la imatge sense que sigui visible el gra. Així, es pot emprar més tard un paper més suau per a les còpies, guanyant en gamma tonal.
 
=== Papers de contrast variable ===
Línia 72:
Els grans '''avantatges''' d'aquest tipus de paper són:
 
* Evita l''''emmagatzematge''' de caixes de papers de diferents graus.
* Possibilita la introducció de '''canvis de contrast''' molt subtils en una còpia que a vegades no es poden realitzar amb el paper de contrast fix, prescindint de l'ús de reveladors especials.
* Permet aplicar contrastos diferents en la mateixa còpia emprant més d'un filtre.
 
Línia 80:
Entre els '''inconvenients''', trobem:
 
* Major '''caducitat''' que el paper de contrast fix.
* Limitacions en la '''receptivitat''' a tractaments com el viratge o sobrerevelatge.
* Baixa '''adaptació''' a les ampliadores de llum freda.<ref>{{Ref-llibre|títol=Kodak-black-and white darkroom dataguide.|url=https://www.worldcat.org/oclc/35270054|editorial=Silver Pixel Press|data=1996|lloc=Rochester, NY|isbn=0-87985-602-5|cognom=Eastman Kodak Company}}</ref><br />
 
== Superfície ==
La superfície del paper fotogràfic, formada per una capa transparent gelatinosa, pot variar segons el suport i dividir-se en dos tipus: '''llisa''' o '''amb textura'''.
 
Segons les característiques de la capa gelatinosa la superfície pot ser '''brillant,''' oferint una major gamma tonal, o '''mat'''.
Línia 94:
 
== Conservació ==
Si bé a les [[Pel·lícula fotogràfica|pel·lícules]] apareix indicada la data de caducitat, el '''paper fotogràfic''' no la hi porta, de manera que s'ha de conservar en un indret fosc i sec, allunyat de qualsevol font de calor que pugui fer malbé el material. És convenient, també, guardar el paper en una bossa precintada a l'interior d'una nevera. A l'hora d'utilitzar-ho, cal esperar com a mínim dues hores abans d'obrir la bossa per evitar la condensació del paper. Habitualment, la caducitat del paper no excedeix un any.
 
== Productes químics per al processament de la còpia ==
Línia 100:
 
=== Reveladors ===
El revelador requereix especial atenció perquè s'oxida amb facilitat si es troba en contacte amb l'aire. També es pot veure afectat per una exposició excessiva a la llum. La manera de conservar-lo és eb envassos opacs, que eliminen l'aire i eviten el pas llumínic.
 
Aquests són els més habituals:
 
==== De coloració neutra i contrast normal ====
 
* DEKTOL ([[Kodak]])
* NEUTOL NE ([[Agfacolor|Agfa]])
Linha 112 ⟶ 111:
 
==== De coloració càlida i contrast normal ====
 
* NEUTOL WA ([[Agfacolor|Agfa]])
* SELECTOL ([[Kodak]])
 
==== De coloració neutra i baix contrast ====
 
* CENTRABROM (Tetenal)
 
==== De coloració càlida i baix contrast ====
 
* SELECTOL SOFT ([[Kodak]])
 
Linha 136 ⟶ 132:
 
=== Eliminador d'hipo ===
Permet reduir els temps de lavat de les còpies tot garantint la completa eliminació de les restes del fixador.
 
Els més habituals són:
Linha 150 ⟶ 146:
[[Categoria:Fotografia analògica]]
[[Categoria:Equipament fotogràfic]]
{{Referències}}
<references />