Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona: diferència entre les revisions

 

== Antecedents ==

 

== Funcions i organització ==

El Col·legi de Cirurgia va ser fundat a Barcelona per reial ordre l'any 1760, sota l'impuls i direcció de [[Pere Virgili i Bellver|Pere Virgili]], i segons el model del de [[Reial Col·legi de Cirurgia de l'Armada|Cadis]]. Era destinat a la formació de cirurgians militars i també civils.<ref name=ipac>{{ref-web | url=http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=35 | títol=Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya | obra=Inventari del Patrimoni Arquitectònic | consulta=4 desembre 2017 | editor=Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya}}</ref> Virgili havia servit com a cirurgià de cambra del rei [[Ferran VI]] 1758-1760. Quan [[Carles III d'Espanya]] accedeix al tron decideix rellevar-lo de les funcions i ja a finals d'aquell any es dicta un reglament per al funcionament del nou Col·legi de Cirurgia. L'any següent el col·legi ja admetia matrícules de cirurgians llatins i romancistes. Les classes s'inicien sense l'edifici a l'antic [[Hospital de la Santa Creu de Barcelona]]. El 12 de juny es publiquen els estatuts i ordenances generals que aplicaran als col·legis de Cadis i Barcelona i per extensió a l'exercici de la professió un cop acabats els estudis.{{sfn|Usandizaga|1964|p=45-46}} El col·legi era presidit pel primer cirurgià de cambra de la cort de Madrid, que delegava moltes de les seves funcions al Director. Així mateix el càrrec de Primer Mestre recau en el del Primer Cirurgià de l'Exèrcit.{{sfn|Usandizaga|1964|p=53-55}}

Aquest i el director són els encarregats de fer la proposta de dos Mestres (nomenats formalment pel Rei d'Espanya). Per als altres dos mestres recau en els cirurgians de l'Hospital General. A aquests s'hi afegí un Mestre Supernumerari. A partir del 1795 les vacants es cobreixen per [[Oposició (examen)| oposició]].{{sfn|Usandizaga|1964|p=57}}