Paramagnetisme: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
Funció de suggeriments d'enllaç: 3 enllaços afegits. |
||
Línia 3:
Aquest alineament dels [[dipol magnètic|dipols magnètics]] [[àtom|atòmics]] amb un camp extern tendeix a enfortir-lo. Això s'explica per una [[permeabilitat magnètica]] superior a la unitat o, cosa que és el mateix, una [[susceptibilitat magnètica]] positiva (i petita). En el paramagnetisme pur, el camp actua de manera independent sobre cada moment magnètic, i no hi ha interacció entre si. En els materials ferromagnètics, aquest comportament també pot observar-se, però només quan estan sotmesos a [[temperatura|temperatures]] superiors a la seva [[temperatura de Curie]]. Els materials paramagnètics pateixen el mateix tipus d'atracció i repulsió que els [[imant]]s normals, quan estan sotmesos a un camp magnètic. Tanmateix, en retirar el camp magnètic, l'[[entropia]] destrueix l'alineament magnètic, que ja no està afavorit [[energia|energèticament]].
Com a elements paramagnètics podem trobar: l'[[alumini]], el [[bari (element)|bari]], el [[calci]], l'[[oxigen]], el [[platí]], el [[sodi]], l'[[estronci]], l'[[urani]], el [[magnesi]], el [[tecneci]] i el [[disprosi]]. També podem parlar de ''compostos amb propietats paramagnètiques'' com el [[sulfat]] de [[coure]], el clorur fèrric i el clorur mangànic.
== Llei de Curie ==
Línia 14:
En aquesta equació, '''M''' és la magnetització resultant, '''B''' és la [[densitat de flux magnètic]] del camp aplicat, '''T''' és la [[temperatura]] absoluta (en [[kelvin|kèlvins]]), i '''C''' és una constant específica de cada material (la seva [[constant de Curie]]). Aquesta llei indica que els materials paramagnètics tendeixen a tornar-se cada vegada més magnètics en augmentar el camp aplicat, i cada vegada menys magnètics en elevar-se la temperatura.
La [[llei de Curie]] només és aplicable a camps baixos o temperatures elevades, ja que falla en la descripció del fenomen quan la majoria dels moments magnètics es troben alineats (quan ens acostem a la [[saturació magnètica]]). En aquest punt, la resposta del camp magnètic al camp aplicat deixa de ser lineal. Arribat al punt de saturació, la magnetització és la màxima possible, i no creix més, independentment que s'augmenti el camp magnètic o es redueixi la temperatura.
== Referències ==
| |||