Setge de Cefalònia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Gestió de l'entitat nbsp |
|||
Línia 35:
Les successives derrotes van alarmar el [[Dux de Venècia]] [[Agostino Barbarigo]], que el [[1500]] va demanar ajuda al Papa i a [[Ferran el catòlic]]. Els va proposar formar una coalició i enviar una expedició per fer front a l'amenaça turca. Aquesta era descrita pels venecians en termes molt preocupants, advertint amb això del perill que podria córrer tota la Cristiandat si no s'actuava amb promptitud. No obstant això, era una cosa exagerada pel que fa a l'occident europeu, i la ''Serenissima'' temia més aviat la pèrdua irreparable dels seus importants nuclis comercials de llevant. Barbarigo va suggerir a més a més que l'expedició fos dirigida pel militar espanyol [[Gonzalo Fernández de Córdoba]], que havia cobrat notorietat, amb el sobrenom de ''Gran Capità'', en la recent [[Primera Guerra d'Itàlia]].
[[Ferran el catòlic]] va acceptar anar a la crida d'auxili, confirmant Còrdova com comandament suprem de les forces marítimes i terrestres conjuntes que s'enviarien en missió defensiva i ofensiva a la Mediterrània oriental. Li va atorgar amplis poders militars i de governació a la zona. També s'hi va afegir França, encara que amb una aportació molt escassa. El Papat hi va contribuir pagant un deu per cent de les despeses. Venècia va preparar en total 53
El contingent espanyol, embarcat en 57 naus, va salpar del port de [[Màlaga]] el [[4 de juny]] de [[1500]]. Després de vorejar la costa est de la [[península Ibèrica]] i fent escala a [[València]], [[Palma]], [[Càller]] a [[Sardenya]], i va posar rumb cap a [[Sicília]]. La travessa va durar més temps del previst, degut a l'absència de vent, i es va exhaurir l'aigua, cosa que va causar la mort de bastants homes i cavalls.
| |||
