Experiment de Hershey i Chase: diferència entre les revisions

m
Robot substituint el text: (-Imatge: +Fitxer:, -Image: +Fitxer:, -Imagen: +Fitxer:)
m (Robot substituint el text: (-Imatge: +Fitxer:, -Image: +Fitxer:, -Imagen: +Fitxer:))
[[ImatgeFitxer:HersheyChaseEx.png|thumb|Esquema de l'experiment.]]
L' '''experiment de Hershey i Chase''' foren una sèrie d'experiments realitzats el [[1952]] per [[Alfred Hershey]] i [[Martha Chase]], els quals confirmaren l'[[àcid desoxiribonucleic|ADN]] com el [[material genètic]], el que havia estat proposat el [[1944]] en l'[[experiment d'Avery, MacLeod i McCarty]]. Mentre l'ADN era ben conegut per la biologia des de [[1869]], la majoria assumiren que les proteïnes duien la informació de l'herència genètica transmesa a la descendència. Es creia que l'ADN tenia una funció estructural, però no informativa deguda a la seva poca variabilitat de [[monòmer]]s (4 [[nucleòtid]]s) enfront de les proteïnes (20 tipus d'[[aminoàcid]]s).
 
Hershey i Chase realitzaren el seu experiment sobre el [[fag T2]], un [[virus]] ([[bacteriòfag]]) sobre el que se n'havia resolt la seva [[ultraestructura]] per [[microscòpia electrònica de transmissió]]. El fag consisteix només d'un envolcall proteic que conté el material genètic. El fag infecta un [[bacteri]] ancorant-se a la seva membrana externa i injectant el seu contingut al protoplasma i usant la maquinària cel·lular per a replicar-se i produir noves partícules víriques. LA càpsula del virus no entra a l'interior de la cèl·lula en capa cas i els nous envolcalls són sempre sintetitzats ''ex novo'' a l'interior de la cèl·lula [[hoste (biologia)|hoste]].
[[ImatgeFitxer:Tevenphage.svg|thumb|Esquema estructural del fag T2.]]
 
En un primer experiment varen marcar radioactivament l'ADN dels fags amb [[fòsfor]]-32 (el fòsfor és present en l'ADN, però mai a cap dels aminoàcids de les proteïnes). Amb aquest fags infectaren ''[[E. coli]]'', llavors separaren les cèl·lules bacterianes dels virus lliures i les carcasses mitjançant [[centrifugació]]. Descobriren que el marcador radioactiu només es trobava en la fracció bacteriana i no en les càpsules proteiques de les partícules que havien fet servir per a infectar-les.
851.856

modificacions