Revisió del 18:44, 9 gen 2023 modifica Xvazquez (discussió \| contribucions) Autopatrullats 18.962 edits retocs Etiqueta: editor visual ← Edició anterior		Revisió del 21:13, 9 gen 2023 modifica desfés Xvazquez (discussió \| contribucions) Autopatrullats 18.962 edits retocs Edició següent →
Línia 20: == Evolució == Les darreres dades, indiquen que els cormòfits poden provenir de [[cloròfit]]s marins amb dels [[ordre]]s ''[[Charales]]'' o ''[[Coleochaetales]]''. El [[registre fòssil]] ens indica que els primers cormòfits coneguts són del període [[Devonià]] de fa uns 500  milions d'anys. Els cormòfits van tenir la capacitat d'adaptar-se a la vida en medi terrestre, gràcies a l'adquisició de determinades capacitats i amb el desenvolupament, sobretot, de teixits i òrgans que els permeten de controlar la seva economia hídrica (balanç d'entrades i sortides d'aigua) i, en conseqüència, de mantenir força estable el grau d'hidratació del [[citoplasma]] cel·lular, independentment de la [[humitat]] exterior. Aquesta capacitat s'expressa qualificant els cormòfits d'organismes [[Homeohídria\|homeohidres]]. El grau d'hidratació del seu citoplasma es mou a l'entorn del 98-99% (en casos extrems entre un 70-75% en alguns xeròfits), però si el grau d'hidratació baixa més enllà d'un límit, les plantes vasculars es marceixen irremeiablement ([[punt de marciment permanent]]) i moren. Només les llavors i algunes plantes com l'[[orella d'os]] (''Ramonda myconi''), poden entrar en estat de [[latència]]. Els homeohidres s'oposen als vegetals terrestres '''[[poiquilohídria\|poiquilohidres]]''' ([[~~briofitins~~briòfits]], [[fongs]] i algunes [[algues]]), atès que el grau d'humitat citoplasmàtic dels quals oscil·la fortament en consonància amb les condicions ambientals. Aquests vegetals, que no tenen corm (i les cèl·lules dels quals són petites, amb el [[vacuoma]] (conjunt de [[vacúol]]s d'una cèl·lula) poc important i sovint amb tanins), poden, per contra, resistir llargs períodes de forta dessecació en estat de vida latent. Algunes plantes vasculars, com l'orella d'os, capaces de resistir també dessecacions intenses sense morir han esdevingut evolutivament com secundàriament poiquilohidres. == Principals línies evolutives == Línia 47: == Origen dels cormòfits == [[Fitxer:Rhynia stem.jpg\|miniatura\|Tall tranversal del fòssil ''[[Rhynia]]'']] Les últimes evidències porten a postular que [[algues verdes]], [[~~briofitins~~briòfits]] i [[planta vascular\|plantes vasculars]] formen una gran [[filogènia\|línia filogenètica]], ja que mostren força coincidències bàsiques: [[fotosíntesi\|pigments fotosintètics]], [[polisacàrid]] de reserva ([[midó]]) i existència de [[cel·lulosa]] a la [[paret cel·lular]]. Probablement, els cormòfits es van originar a partir d'una alga verda del tipus de les ''Charales'', en una època climàticament favorable (clima càlid i humit i baixa [[radiació ultraviolada]]). Els primers cormòfits documentats són ''[[Rhynia]]'' i ''[[Cooksonia]]'' d'uns 410  milions d'anys d'antiguitat (final del [[Silurià]]). Se sospita, doncs, que els cormòfits es van originar fa uns 450 o 500  milions d'anys. == Sistemàtica ==

Traqueobionts: diferència entre les revisions