Fris: diferència entre les revisions

En [[arquitectura]] [[clàssic|clàssica]] s'anomena '''fris''' a l'element central de l'[[entaulament]]. L'entaulament, en ordre descendent, està integrat per: la [[cornisa]], el fris i l'[[arquitrau]] (''biga principal''); per sota hi hauria el [[capitell]] de la [[columna]]. El fris pot ser llis o (en els ordres [[jònic]] i [[corinti]]) estar decorat amb [[baix relleu|baixos relleus]]. En l'ordre [[dòric]] el fris acostuma a estar decorat amb [[mètopa|mètopes]] i [[tríglif|tríglifs]]. En interiors, el fris d'una habitació és la part de la paret sobre la [[motllura]] per a quadres i sota les motllures del sostre o la cornisa. Per extensió, un fris és una llarga banda decorativa [[pintura|pintada]], [[escultura|esculpida]] o fins i tot [[cal·ligrafia|cal·ligrafiada]], per sobre del nivell dels ulls. Els frisos decoratius poden representar escenes en una seqüència de plafons separats. El material de construcció del fris pot ser [[Escaiola (construcció)|escaiola]], fusta tallada o algun altre material decoratiu. S'anomena ''pulvino'' al fris de secció convexa. Aquests frisos van ser característics del [[manierisme]] nòrdic del {{segle |XVI}}, especialment en l'arquitectura d'interiors i el mobiliari.<ref name=RBA>{{ref-llibre|títol=Diccionario de Arte I|lloc=Barcelona|editorial=Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA)|any=2003|isbn=84-8332-390-7|pàgina=p.242|llengua=castellà|consulta=30 de novembre de 2014}}</ref>