A finals del {{segle|XVI}}, el comte Felip Ludwig II va atreure als refugiats [[Protestantisme|protestants]] dels [[Països Baixos]] i [[França]] per fundar el seu propi assentament al sud de Hanau.<ref name=:0>{{Ref-publicació|article=Hanau|url=https://en.wikisource.org/wiki/1911_Encyclop%C3%A6dia_Britannica/Hanau|volum=Volume 12|publicació=Enciclopèdia Britànica}}</ref> Això va ser de gran interès econòmic per a ell perquè aquests valons van portar comerç de classe alta, coneixements de joieria i altres produccions d'articles de luxe i, per tant, impostos pel seu comtat. Hanau també va tenir el primer taller per produir [[Faiança]] a [[Alemanya]]. A aquests nous ciutadans se'ls van concedir [[privilegi]]s i van formar la seva pròpia comunitat, església i administració per a la "nova ciutat de Hanau" (''Neustadt Hanau'') completament separada de la comunitat existent. Va caldre més de 200 anys per fusionar-les. La nova ciutat, més gran que l'anterior, estava protegida per una fortificació llavors molt moderna d'estil [[barroc]] que va demostrar ser un gran actiu només uns anys més tard en la [[Guerra dels Trenta Anys]]. La ciutat va sobreviure a un setge el 1637 amb danys menors.
Els nous ciutadans van formar el major poder econòmic i polític dins del comtat de Hanau i el 1642 van tenir un paper principal en la successió del comte Frederic Casimir de Hanau-Lichtenberg al comtat de Hanau-Münzenberg, del que la ciutat de Hanau era la capital.
