Ascensió recta: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Afegida imatge Etiqueta: Disambiguation links |
Afegit apartat d'Explicació |
||
Línia 14:
Amb la invenció del [[telescopi]], els [[astrònom]]s van poder observar els objectes celestes amb més detall, sempre que el telescopi pogués mantenir-se apuntat a l'objecte durant un període de temps. La manera més senzilla de fer-ho és fer servir una muntura equatorial, que permet alinear el telescopi amb un dels seus dos pivots paral·lels a l'eix de la Terra. Un rellotge motoritzat es fa servir sovint amb una muntura equatorial per cancel·lar la rotació de la Terra. A mesura que la muntura equatorial s'adoptà àmpliament per a l'observació, el sistema de coordenades equatorials, que inclou l'ascensió recta, fou adoptat alhora per simplicitat. Les muntures equatorials podrien apuntar amb precisió objectes amb ascensió i declinació rectes conegudes mitjançant l'ús d'establir cercles. El primer catàleg d'estrelles a usar ascensió recta i declinació va ser la ''Historia Coelestis Britannica'' (1712, 1725) de [[John Flamsteed]].
[[Fitxer:Stars and ra.png|miniatura|500px|center|Tot el cel, dividit en dues meitats. L{{'}}'''Ascensió recta''' (blau) comença a l'[[Equinocci|equinocci de març]] (a la dreta, a la intersecció de l'[[eclíptica]] (vermell) i l'[[equador celeste|equador]] (verd)) i augmenta cap a l'est (cap a l'esquerra). Les línies d'ascensió recta (blau) de pol a pol divideixen el cel en 24 hores, cadascuna equivalent a 15°.]]
== Explicació ==
[[Fitxer:Ra and dec on celestial sphere.png|miniatura|300px|'''Ascensió recta''' (blau) i [[declinació]] (verd) com es veuen fora de l'[[esfera celeste]].]]
[[Fitxer: Hour angle still1.png|miniatura|diversos [[angle horari]]s. El símbol ♈︎ marca la direcció de l'[[equinocci|equinocci de març]].<br />Suposant que el dia de l'any és l'equinocci de març: el [[Sol]] es troba cap a la fletxa grisa, l'estrella marcada per una fletxa verda sembla que s'aixequi en algun lloc de l'est cap a la mitjanit (la Terra dibuixada des de "dalt" gira en sentit contrari a les agulles). Després que l'observador arribi a la fletxa verda, l'alba dominarà (vegeu el cel blau [[Difusió de Rayleigh]]) la llum de l'estrella durant unes sis hores, abans que es posin a l'horitzó occidental. L'ascensió recta de l'estrella és d'unes 18<sup>h</sup>. 18<sup>h</sup> significa que és una estrella de març a primera hora i en [[Color del cel|cel blau]] al matí. Si fos 12<sup>h</sup> RA, l'estrella seria una estrella de tota la nit de març com [[oposició (astronomia)|oposada]] a l'equinocci de març. Si fos 6<sup>h</sup> RA, l'estrella seria una estrella de març tardana, al seu màxim (meridià) al capvespre.]]
{{AP|Coordenades equatorials}}
L'ascensió recta és l'equivalent celeste de la [[longitud]] terrestre. Tant l'ascensió recta com la longitud mesuren un angle des d'una direcció primària (un punt zero) en un [[equador]]. L'ascensió recta es mesura des del Sol a l'[[Equinocci (coordenades celestes)|equinocci de març]], és a dir, el primer [[Punt d'Àries]], que és el lloc de l'[[esfera celeste]] on el Sol travessa l'[[equador celeste]] de sud a nord a l'[[equinocci]] de març i actualment es troba a la [[Peixos (constel·lació)|constel·lació de Peixos]]. L'ascensió recta es mesura contínuament en un cercle complet des d'aquesta alineació de la Terra i el Sol a l'espai, en aquell equinocci, la mesura augmenta cap a l'est.<ref
>{{cite book|url=https://archive.org/details/anintroductiont06moulgoog|title=An Introduction to Astronomy|last=Moulton|first=Forest Ray|author-link=Forest Ray Moulton|date=1916|publisher=Macmillan Co., New York|pages=[https://archive.org/details/anintroductiont06moulgoog/page/n156 125]–126}}</ref>
Tal com es veu des de la Terra (excepte als pols), els objectes que tenen 12{{Abreviatura|<sup>h</sup> RA|Hores d'ascensió recta}} són més visibles (apareixen durant tota la nit) a l'equinocci de març; els que tenen 0{{Abreviatura|<sup>h</sup> RA|hores d'ascensió recta}} (a part del sol) ho fan a l'equinocci de setembre. En aquestes dates a mitjanit, aquests objectes arribaran ("culminaran") al seu punt més alt (el seu meridià). L'alçada a què arribin depèn de la seva declinació; si hi ha una declinació de 0° (és a dir, a l'[[equador celeste]]), llavors a l'equador de la Terra estan directament a sobre (al [[zenit]]).
Es podria haver escollit qualsevol unitat de mesura angular per a l'ascensió recta, però normalment es mesura en hores (<sup>h</sup>), minuts (<sup>m</sup>) i segons (<sup>s </sup>), sent les 24<sup>h</sup> l'equivalent a un cercle complet. Els astrònoms han escollit aquesta unitat per mesurar l'ascensió recta perquè mesuren la ubicació d'una estrella cronometrant el seu pas pel punt més alt del cel a mesura que la [[rotació de la Terra|La Terra gira]]. La línia que passa pel punt més alt del cel, anomenada [[meridià (astronomia)|meridià]], és la projecció d'una línia de longitud sobre l'esfera celeste. Com que un cercle complet té 24<sup>h</sup> d'ascensió recta o 360° ([[Grau sexagesimal|graus sexagesimals]]), {{sfrac|1|24}} d'un cercle es mesura com 1<sup>h</sup> d'ascensió recta, o 15°; {{sfrac|1|1440}} d'un cercle es mesura com 1<sup>m</sup> d'ascensió recta, o 15 minuts d'arc (també escrit com 15′); i {{sfrac|1|86400}} d'un cercle conté 1<sup>s</sup> d'ascensió recta, o 15 segons d'arc (també escrit com 15″). Un cercle complet, mesurat en unitats d'ascensió recta, conté {{nobr|24 × 60 × 60 {{=}} {{val|86400}}<sup>s</sup>}}, o {{nobr|24 × 60 {{=}} {{val|1440|fmt=gaps}}<sup>m</sup>}}, o 24<sup>h</sup>.<ref>Moulton (1916), pàg. 126.</ref>
{{Vegeu també|Angle horari}}
Com que les ascensions rectes es mesuren en hores (de [[rotació de la Terra]]), es poden utilitzar per cronometrar les posicions dels objectes al cel. Per exemple, si una estrella amb RA = {{nowrap|1<sup>h</sup> 30<sup>m</sup> 00<sup>s</sup>}} es troba al seu meridià, l'estrella amb RA = {{nowrap|20<sup>h</sup> 00<sup>m</sup> 00<sup>s</sup>}} estarà al/al seu meridià (en el seu aparent punt més alt) 18,5 [[Temps sideral|hores sideral]] més tard.
L'angle horari sideral, utilitzat en la [[navegació celeste]], és similar a l'ascensió recta però augmenta cap a l'oest en lloc de cap a l'est. Normalment mesurat en graus (°), és el complement de l'ascensió recta respecte a 24<sup>h</sup>.<ref>''Explanatory Supplement'' (1992), p. 11.</ref> És important no confondre l'angle horària sideral amb el concepte astronòmic d'[[angle horari]], que mesura la distància angular d'un objecte cap a l'oest des del meridià local.
== Efectes de precessió ==
| |||