Vermut: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Imatge
Ampliació de l'article i millora (en curs, falta l'apartat del Vermut a catalunya/vermut de reus)
Línia 10:
| on = És present arreu d'Europa
| quan = És habitual prendre'n abans o després de menjar.
}}El '''vermut''' (del [[francès]] ''vermout'' o ''vermouth'' i aquests de l'[[alemany]] ''wermut'', que vol dir 'donzell') és un [[licor]] servitaromatitzat durantamb elsherbes, [[Aperitiucompost (gastronomia)|aperitiu]]sa que està compostbase de [[vi blanc|vi]], essència de [[Artemisia absinthium|donzell]], una planta aromàtica de saborgust amarg<ref name=:0>{{Ref-publicació|cognom = Alonso|nom = Lluís M.|article = El retorn del vermut: el pare dels grans còctels|publicació = Revista. Suplement Regió 7|data = 26 de setembre de 2015|pàgines = 9}}</ref>, i altres substàncies amargues i tòniques. Aquests vins licorosos són típicament europeus, amb una aroma característica que els dona una elegància particular per a un [[còctel]] o aperitiu. Un dels còctels coneguts és el [[negroni]]. Generalment es pot trobar de dos tipus: negre i blanc. Per als aperitius se sol usar millor els vins blancs.
}}
El '''vermut''' (del [[francès]] ''vermout'' o ''vermouth'' i aquests de l'[[alemany]] ''wermut'', que vol dir 'donzell') és un [[licor]] servit durant els [[Aperitiu (gastronomia)|aperitiu]]s que està compost de [[vi blanc]], essència de [[Artemisia absinthium|donzell]], una planta aromàtica de sabor amarg<ref name=:0>{{Ref-publicació|cognom = Alonso|nom = Lluís M.|article = El retorn del vermut: el pare dels grans còctels|publicació = Revista. Suplement Regió 7|data = 26 de setembre de 2015|pàgines = 9}}</ref> i altres substàncies amargues i tòniques. Aquests vins licorosos són típicament europeus, amb una aroma característica que els dona una elegància particular per a un [[còctel]] o aperitiu. Un dels còctels coneguts és el [[negroni]]. Generalment es pot trobar de dos tipus: negre i blanc. Per als aperitius se sol usar millor els vins blancs.
 
La principal classificació del vermut distingeix segons si és dolç (12-20% de sucre) o sec (3-5% de sucre)<ref>{{Ref-web|títol=vermut {{!}} enciclopedia.cat|url=https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/vermut-0|consulta=2023-01-24}}</ref>. També és molt habitual de trobar-lo classificat pel seu color, vermut negre i vermut blanc, principalment. La graduació alcohòlica del vermut pot va des dels 15 als 20 graus.
L'origen del vermut hem de buscar-lo a [[Itàlia]], on el vermut torinès va donar lloc a la marca [[Martini]], fundada el 1897. El vermut va començar a triomfar, i en pocs anys es va convertir en l'aperitiu italià de referència universal. Anys més tard, el 1992, la marca catalana [[Bacardí]] va adquirir-la i es va dedicar l'exportació de la beguda per més de setanta països.<ref name=:0/>
 
S'acostuma a servir durant els aperitius, d'aquí ve l'expressió catalana 'Fer el vermut'.
 
== Història ==
El vermut és un licor d'origen europeu. Tenim constància de licors medicinals a base de vi i aromatitzats amb espècies des de l'antiga Grècia. També, de licors amb donzell a la civilització egípcia.
 
Durant l'imperi romà es van popularitzar aperitius a base de vi macerat amb herbes aromàtiques mediterrànies. Algunes d'aquestes receptes van ser protegides i continuades als monestirs europeus al llarg dels segles.
 
Durant segles begudes similars al vermut van seguir sent considerades terapèutiques i curatives.
 
L'any 1549, Constantí Cesare De Notevoli, en la seva obra ''Ammaestramenti dell’agricoltura'', ens parla d’una recepta de vi amb absenta que tenia finalitats terapèutiques i curatives.
 
L'any 1773, el metge italià Villifranchi va publicar l’obra ''Enologia Toscana, Ossia Memoria sopra i vini'', on explica per primera vegada l’elaboració d’un licor a partir de la barreja del vi amb l’absenta, que ell anomena “Absinthiamtum” o “Absinthianumvinum.”<ref>{{Ref-web|títol=HISTORIA DEL VERMUT|url=https://bodegamontferry.com/historia-del-vermut/|data=2020-05-30|consulta=2023-01-24|llengua=es}}</ref><ref>{{Ref-web|títol=El vermut: història, elaboració i curiositats|url=http://www.museudelvermut.com/exposicio/vermut/|consulta=2023-01-24|llengua=ca}}</ref><ref>{{Ref-llibre|títol=The ultimate encyclopedia of wine, beer, spirits & liqueurs|url=http://archive.org/details/ultimateencyclop0000walt|editorial=London : Lorenz|data=1999|isbn=978-0-7548-0334-8|nom=Stuart|cognom=Walton}}</ref>
 
Al segle XVII ja trobem referències escrites amb la paraula vermut, de l'alemany Wermut, la planta aromàtica que en català anomenem donzell, i element principal de moltes d'aquestes preparacions medicinals. <ref>{{Ref-web|títol=The Truth About Vermouth|url=https://www.sfgate.com/wine/article/The-Truth-About-Vermouth-3273102.php|data=2008-08-15|consulta=2023-01-24|llengua=en-US|nom=Paul|cognom=Clarke}}</ref>
 
L'any 1786 es considerat com l'any en què va néixer el vermut de manera comercial, tal i com el coneixem ara. Antonio Benedetto Carpano era un Mercader que va arribar a Torí des de Bioglio, a la regió del Piemont. Allà, ell havia après la del vermut de la ma d'uns monjos d'un monestir. Benedetto Carpano, importà aquesta recepta i la va distribuir a Torí on va resultar ser un èxit. La beguda va arribar a mans del duc Vittorio Amadeo II, qui va fer-la beguda de la seva cort.<ref>{{Ref-web|url=https://web.archive.org/web/20081011012730/http://www.comune.torino.it/canaleturismo/en/curiosity/vermouth.htm|títol=Wayback Machine - Torino Turística - Vermouth, its history and ingredients|consulta=24 de Gener de 2023|llengua=Italià}}</ref>
 
La recepta de Carpano comptava, entre d'altres, amb moscatell, sucre, brandy, caramel, i altres substàncies aromàtiques i espècies, arrels i fulles. <ref>{{Ref-web|títol=HISTORIA DEL VERMUT|url=https://bodegamontferry.com/historia-del-vermut/|data=2020-05-30|consulta=2023-01-24|llengua=es}}</ref>
 
En els anys següents, els fabricants de Vermut a Torí es van multiplicar i van aparèixer per primera vegada noms com Cinzano i Martini & Rossi, marques encara avui reconegudes.
 
== «Fer el vermut» ==
Linha 21 ⟶ 41:
És un costum molt català. Normalment els adults beuen vermut (amb una mica de sifó i un tallet de [[llimona]]) o una mica de [[cervesa]] mentre que els petits beuen begudes sense alcohol. S'acompanya amb unes olives per esperar el dinar. El vermut era especialment important els diumenges, després de tornar de [[missa]]. Els àpats són molt senzills: a part de les olives, que són essencials, també es prenen unes [[anxova|anxoves]], [[xurreria|patates de xurrer]], [[ametlla|ametlles]] salades i [[cloïsses]] o [[escopinyes]] amb salsa picant.<ref>[http://www.tv3.cat/videos/205098260 Fer el vermut a Barcelona]</ref>
 
Aquesta tradició s'havia perdut una mica, sobretot a les ciutats. Però ha experimentat una forta revifada els darrers anys{{Quan|data=2020}} a tot el territori català. Això ha afavorit l'aparició de nous productors o la recuperació de marques de vermut que havien tancat. A tot el territori turístic proliferen les vermuteries, que conviuen amb el renovat èxit dels [[celler (vi)|cellers]] de tota la vida.
 
== Marques de vermut ==
[[Fitxer:Aquila rossa vermouth montgros anunci revista Joventut Catalana del 27 agost 1925.jpg|miniatura|Una marca de vermut de l'any 1925]]
=== Marques catalanes ===
* [[Medvsa]] de Manyé (La Secuita - Tarragonès)
Linha 33 ⟶ 54:
* [[Casa Mariol]] (Batea - Terra Alta)
* [[Espinaler]] (Vilassar de Mar - Maresme)
* [[Fitxer:Aquila rossa vermouth montgros anunci revista Joventut Catalana del 27 agost 1925.jpg|miniatura|Una marca de vermut de l'any 1925]]Falset de Cooperativa Falset Marçà (Falset - Priorat)
* [[Iris de De Muller]] (Reus - Baix Camp)
* [[Perucchi|Perucchi (Badalona. Barcelonès)]]