[[Fitxer:The War of the Worlds by Henrique Alvim Corrêa 08 b&w.jpg|miniatura|Dibuix d'una edició belga (1906) de ''[[La guerra dels mons]]'', dibuixat per l'artista brasiler Henrique Alvim Correa. La imatge mostra una armada de màquines de guerra marcianes destruint un poble anglès.]]
Un exemple el trobem a la versió radial que va crear [[Orson Welles]] de ''«[[La guerra dels mons (ràdio)|La guerra dels mons]]''», el 30 d'octubre de 1938. I més tard en una emissió televisiva de 1957 del programa britànic ''Panorama Swiss Spaghetti Harvest''. Sovint es presenten com documentals històrics amb comentaristes que parlen d'esdeveniments passats o, utilitzant un recurs del cinema de realitat, amb personatges als quals se segueix a través de diverses situacions. Els exemples d'aquesta forma de sàtira es remunten almenys als anys 1950 (Un altre exemple és l'emissió de 1957 del programa britànic Panorama), encara que el terme anglès que ho designa, «mockumentary», s'atribueix a [[Rob Reiner]], director de ''This Is Spinal Tap'', que el va usar en una entrevista de mitjans dels anys 1980 per referir-se a la mencionada pel·lícula.<ref>{{ref-llibre|cognom=Roscoe |nom=Jane |cognom2=Craig Hight | títol=Faking it: Mock-documentary and the Subversion of Factuality |any=2001 |editorial=Manchester University Press |isbn=0-7190-5641-1 |llengua=anglès}}</ref> Gràcies als [[efectes especials]], la imatge fotogràfica ha perdut la condició d'«índex» de la realitat. Tanmateix, el fals documental situa l'interès de la manipulació no tant en la imatge com en el discurs. Una de les característiques fonamentals dels «mockumentaries» per analitzar és l'evidència o no de la naturalesa de ficció de la peça en tota la seva existència, per més que participin de les estratègies de verificació del text documental.
