Quint Cassi Longí (tribú 49 aC): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m cats
Línia 1:
'''Quint Cassi Longí''' (''Quintus Cassius Longinus'') parent de [[Gai Cassi Longí (assassí de Cèsar)|Gai Cassi Longí]]; [[Ciceró]] diu que era el seu "''frater''" però probablementaquest aixòterme volservia dirper ela seudesignar cosíels germàfamiliars ide nola elmateixa seuquinta germàtant als germans com als cosins germans.
 
El [[54 aC]] era [[qüestor]] de [[Gneu Pompeu]] a [[Hispània]] i en absència del triumvir va acumular gran riqueses arreplegades a l'[[Hispània Ulterior]]; fou tant rapaç que es va formar una conjura contra la seva vida que no va reeixir.
 
El [[49 aC]] fou [[tribú de la plebs]] i va tenir com a col·lega a [[Marc Antoni]], amb el que es va oposar a les mesures dels [[optimats]], vetant els decrets del senat i el [[6 de gener]] foren expulsats pels cònsols i van fugir amb Juli Cèsar, fins que la victòria d'aquest els va restaurar; llavors va convidar al senat a rebre al dictador.
 
Quan Cèsar va sortir cap a [[Hispània]] aquell mateix any se'l va emportar i després de derrotar els pompeians [[Luci Afrani]] i Petreu el va deixar com a governador de l'[[Hispània Ulterior]]; com que els habitants el temien, va haver de governar amb el suport exclusiu de les tropes.
 
A finals d'any va rebre ordres de passar a l'Àfrica per fer la guerra a [[Juba I]] de [[Numídia]] que s'havia pronunciat per Pompeu; a Àfrica esperava trobar un nou camp per saquejar. El [[48 aC]] va reunir l'exèrcit a [[Corduba]] (l'actual [[Còrdova]]) i llavors va esclatar una conspiració en la que van intervenir part de les seves tropes. Fou atacat a la mateixa plaça del mercat de la vila i va quedar ferit i els revoltats van proclamar governador [[Luci Juvenci Laterense]], però Cassi es va poder escapar i no va tardar en dominar la revolta i executar Laterense i altres conspiradors. De resultes, declarà noves exaccions contra els provincials. Poc després, dues legions que havien servit abans amb Varró, llegat de Pompeu, i que marxaven cap a [[Calpe (pilar)|Calpe]] per embarcar cap a Àfrica, es van revoltar i van proclamar governador Tit Tori; també la ciutat de ''Corduba'' es va revoltar i el qüestor Marc Marcel Eserní (Marcus Marcellus Aesernius), enviat per Cassi a apaivagar la revolta, es va posar al front de la rebel·lió. Cassi va demanar ajut a [[Bogud II]] de Mauritània i a [[Lèpid el triumvir|Marc Emili Lèpid]], governador de la [[Gàl·lia Narbonense]] i, mentrestant, es va fer fort a una vila fortificada no gaire lluny de ''Corduba'', de la que en quedava separada pel riu [[Guadalquivir|Betis]]. Forçat a retirar-se, es va refugiar a la ciutat d'Úlia, que Marcel va assetjar, però abans de poder ocupar-la va arribar Bogud II amb reforços i no gaire després Lèpid. Aquest va exigir la fi de les hostilitats i Marcel va obeir i es va unir a Lèpid. Cassi va demanar sortida lliure, que li fou concedida. Llavors va arribar a la província el nou governador Gai Treboni, i Cassi va aquarterar les seves forces ([[47 aC]]) i va fugir de la província amb els seus tresors.
 
Va embarcar a [[Màlaga]] però el seu vaixell es van enfonsar a la desembocadura de l'[[Ebre]] i se suposa que va morir. Sembla que tenia un fill de nom [[Quint Cassi Longí (llegat)|Quint Cassi Longí]]
 
[[Categoria:Governadors romans de l'Hispània Ulterior]]
[[Categoria:Tribuns de la plebs del segle I aC]]
[[Categoria:Qüestors romans]]
[[Categoria:militars romans]]
 
[[en:Quintus Cassius Longinus]]