Generalitat Valenciana: diferència entre les revisions

 

Les corts del [[1510]] reorganitzaren la designació dels càrrecs de la Generalitat, en un sentit més automàtic i menys electiu. Esta reorganització suposà l'afebliment de la institució a causa del contrapoder que formaven els diferents estaments: noblesa; les classes urbanes que governaven les ciutats; i el clergat. Esta divisió de la representativitat del Regne de València, al contrari del que ocorria al [[Regne d'Aragó]] o al [[Principat de Catalunya]], va propiciar el declivi del regne, ja que no tenia una veu unitària davant de la Corona. En no disposar d'una veu forta, cada demanda econòmica era atesa pel regne, al contrari del que ocorria als altres territoris, on no eren estranys els alçaments en armes contra els [[Reis de la Corona d'Aragó|reis]]. A més a més, la mateixa divisió del poder entre Generalitat, noblesa, patriciat urbà i església, propicià que les tres darreres s'institucionalitzaren aïlladament per poder prestar servicis, construir infraestructures defensives, etc., consolidant-se als seus respectius territoris dins del Regne de València i competint, per tant, amb la Generalitat.

 

La Generalitat estava integrada per 6 diputats, 2 per cadascun dels braços, que assumien el poder executiu i la representació de la institució. Eren auxiliats per 6 jutges comptadors responsables de la inspecció dels comptes, per 3 clavaris que gestionaven la tresoreria, per 3 administradors que resolien judicialment elscontenciosos i per una sèrie d'oficials subalterns (escrivans, agutzils, subdelegats...)