Revisió del 16:46, 1 nov 2008 modifica EVA (bot) (discussió \| contribucions) Bots 851.856 edits m Robot: Reemplazo automático de texto (-[[Image: +[[Imatge:, -[[Category: +[[Categoria:, -{{DEFAULTSORT: +{{ORDENA:) ← Edició anterior		Revisió del 11:59, 29 des 2008 modifica desfés EVA (bot) (discussió \| contribucions) Bots 851.856 edits m Robot substituint el text: (-Imatge: +Fitxer:, -Image: +Fitxer:) Edició següent →
Línia 1: [[~~Imatge~~Fitxer:Assembly_of_Mars_Pathfinder.gif\|thumb\|330px\|Muntatge de la ''Mars Pathfinder''. Es pot observar el tot terreny ''Sojourner'' sobre un dels «pètals» d'obertura de la sonda.]]La '''''Mars Pathfinder''''' fou una [[sonda espacial]] no tripulada de la [[NASA]], llençada el [[1996]] i la primera d'una sèrie de missions d'exploració del planeta [[Mart (planeta)\|Mart]] que inclouen vehicles robòtics tot terreny (''rovers'' en anglès).<ref>Vegeu l'article [[Llista de missions d'exploració de Mart]] per a una relació completa.</ref> Aquesta missió a Mart fou la més important des que les sondes ''[[Programa Viking\|Viking]]'' aterressin sobre el planeta vermell el [[1976]] i fou, a més, la primera missió a enviar un vehicle tot terreny a la superfície d'altre planeta. La sonda estava formada per un mòdul superficial (la ''Pathfinder'' pròpiament dita), que al seu interior, a més de diversos instruments científics, duia el [[mars rover\|vehicle tot terreny]], anomenat ''Sojourner'' (en honor a l'[[abolicionisme\|abolicionista]] nord-americana [[Sojourner Truth]]), que es mouria per la superfície marciana realitzant diversos experiments. La missió ''Mars Pathfinder'' va dur un conjunt d'instruments per a analitzar l'atmosfera marciana, el clima, l'[[areologia]] (geologia marciana) i la composició de les roques i el sòl. El projecte va ser el segon del programa ''Discovery'' de la NASA, el qual promou l'enviament de naus de baix cost i de llançaments freqüents sota la premissa «més barat, més ràpid i millor» sostinguda pel seu administrador Daniel Goldin després de les retallades pressupostàries i els fracassos de les darreres missions a l'estil tradicional de naus molt grans i sofisticades (com la ''[[Mars Observer]]'') i en línia amb les idees de l'[[Agència Espacial Europea]]. La missió va ser dirigida pel [[Jet Propulsion Laboratory]] (JPL) del [[CalTech]], responsable del programa d'exploració de Mart de la NASA.<ref>[http://mpfwww.jpl.nasa.gov/missions/past/pathfinder.html Pàgina web de la missió].</ref> Línia 11: * Dinàmica rotacional i orbital de Mart. [[~~Imatge~~Fitxer:Pathfinder01.jpg\|thumb\|300px\|El ''Sojourner'' analitza la roca Yogi, fotografiat des del mòdul de superfície.]]La ''Mars Pathfinder'' va ser llançada el [[4 de desembre]] de [[1996]] a bord d'un [[coet llançador]] ''Delta'', un mes després del llançament de la ''[[Mars Global Surveyor]]'' i després de 7 mesos de viatge va arribar a Mart el [[4 de juliol]] de [[1997]]. El lloc d'aterratge seleccionat fou l'[[Ares Vallis]] en la regió anomenada [[Chryse Planitia]]. Durant el viatge la nau va realitzar quatre correccions de vol: el 10 de gener, 3 de febrer, 6 de maig i 25 de juny. En l'etapa final de l'aterratge de la sonda, 8 segons abans del contacte amb la superfície es van inflar 24 coixins de seguretat per a esmorteir la caiguda una vegada que la sonda es desprengués del seu [[paracaigudes]]. La velocitat d'impacte fou de 10,6 m/s. Amb els coixins la sonda va rebotar unes quantes vegades sobre la superfície fins aturar-se i llavors els coixins es desinflaren i van ser retrets, perquè finalment s'obrissin els «pètals» amb els panells solars. Com la sonda superficial va aterrar durant la matinada de Mart, cap a les 02:56 hora local, va haver d'esperar fins que sortís el Sol per a poder enviar els primers senyals a la Terra. El lloc d'aterratge està situat a 19,30° latitud nord i 33,52° longitud oest a [[Ares Vallis]], a uns 19 quilòmetres al sud-oest del lloc planejat. Durant Sol 1 (nomenclatura per al recompte dels dies marcians) la sonda va prendre imatges i va realitzar mesures meteorològiquess. Una vegada rebuda la informació, els enginyers es van adonar que un dels coixins de seguretat no estava totalment desinflat i podria ser causa de problemes per al posterior desplegament de la rampa de descens del ''Sojourner''. A aquest efecte, van enviar ordres per a pujar i baixar un dels pètals i així aixafar el coixí de seguretat; el procediment va ser un èxit. Línia 18: Encara que la missió estava programada per a durar un mes i una setmana, aquests límits van ser excedits amb escreix. El contacte final amb la ''Mars Pathfinder'' va ser a les 10:23 [[UTC]] del [[27 de setembre]] de [[1997]]. Tot i que els planificadors de la missió van tractar de restablir contacte durant els següents cinc mesos, la missió va ser donada per acabada el [[10 de març]] de [[1998]]. Després de l'aterratge, la ''Mars Pathfinder'' va ser rebatejada com la ''Sagan Memorial Station'' en honor a l'astrònom i planetòleg [[Carl Sagan]]. [[~~Imatge~~Fitxer:Presidential_full.jpg\|thumb\|700px\|center\|Panoràmica de 360º al voltant de la sonda superficial.]] ==Notes i referències==

Mars Pathfinder: diferència entre les revisions