Viquipèdia

Selecció de bàsquet dels Estats Units: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
1988 - La venjança perduda contra els soviètics
m Robot treu puntuació penjada després de referències
Línia 24:
En aquest moment, R. William Jones, el secretari de [[Federació Internacional de Bàsquet|FIBA]], va aparèixer per demanar als àrbitres que reiniciessin el rellotge una segona vegada a les 00:03 i que tornessin a jugar l'última acció del partit. Aquesta vegada, la passada llarga de l'equip soviètic va colpejar la marca. La passada d'Ivan Edeshko va ser atrapada per [[Aleksandr Belov]] a la línia de tir lliure nord-americà. Belov va superar a Kevin Joyce i Jim Forbes per girar per marcar la cistella guanyadora just abans que sonés la sirena.<ref name="espn.go.com">{{En}} {{Ref-web|url=http://espn.go.com/classic/s/Classic_1972_usa_ussr_gold_medal_hoop.html|títol={{lang|en|Classic 1972 USA vs. USSR Basketball game}}|editor=ESPN|data=6 agost 2004|consulta=23 juliol 2012}}</ref><ref name="Histoire des JO">{{Ref-llibre|títol=La fabuleuse histoire des Jeux olympiques|nom=Robert|cognom=Parienté|nom2=Lagorce|capítol=Scandale au basket-ball|pàgines=462-463|edició=Minerva}}</ref>
 
L'equip nord-americà va presentar una protesta després del partit. Aleshores, un jurat de cinc homes va haver de prendre posició. Els tres vots dels membres del jurat del món comunista van donar raó a l'equip soviètic que va guanyar la seva primera medalla d'or olímpica.<ref name="espn.go.com">{{En}} {{Ref-web|url=http://espn.go.com/classic/s/Classic_1972_usa_ussr_gold_medal_hoop.html|títol={{lang|en|Classic 1972 USA vs. USSR Basketball game}}|editor=ESPN|data=6 agost 2004|consulta=23 juliol 2012}}</ref>.
 
Els jugadors de la selecció dels Estats Units es van negar a rebre la seva medalla de plata. Kenny Davis va anar més enllà en decidir incloure en el seu testament que no volia que els seus hereus acceptessin la medalla, ni tan sols pòstumament.<ref>{{En}} {{Ref-web|url=http://sportsillustrated.cnn.com/vault/article/magazine/MAG1003894/6/index.htm|títol={{lang|en|A Few Pieces Of Silver}}|obra=sportsillustrated.cnn.com|data=15 juny 1992|consulta=2 agost 2010}}</ref>.
 
=== 1976-1984 - Reconquesta de l'or olímpic amb un teló de fons de boicots ===
Després de la polèmica derrota a Munic, l'equip nord-americà, entrenat per Dean Smith, va tornar a l'or olímpic el 1976, a [[Bàsquet als Jocs Olímpics d'estiu de 1976|Montreal]], guanyant 7 vegades i sense encaixar cap derrota. Aquest èxit va portar el balanç de l'equip nord-americà a 78 victòries i 1 derrota.
 
La invasió de [[Afganistan|l'Afganistan]] per part de la [[Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques|Unió Soviètica]] va provocar que diversos països, inclosos els Estats Units, boicotessin els [[Jocs Olímpics d'Estiu de 1980|Jocs Olímpics de Moscou de 1980]]. L'equip nord-americà de 1980, però, va fer una gira pels Estats Units anomenada ''{{Lang|en|Gold Medal Series}}''. Aquest equip, dirigit per Dave Gavitt, va jugar sis partits, cinc contra seleccions d'equips de l'NBA i l'últim contra l'equip dels Estats Units, campió olímpic dels jocs de Mont-real quatre anys abans.<ref name="MOLY_1980">{{En}} {{PDFlink}} {{Ref-web|url=http://www.usabasketball.com/misc/MOLY_History1.pdf|títol={{lang|en|USA Basketball - Men's Olympic Team History (1936-2008)}}|obra=usabasketball.com}}</ref>. Formada per joves talents, entre els quals tres futurs jugadors de l'All-Star, [[Rolando Blackman]], [[Buck Williams]] i [[Isiah Thomas]], aquest últim també membre del [[Basketball Hall of Fame]], aquesta selecció va aconseguir cinc victòries, inclosa la trobada contra els medallistes de 1976 en el marcador. del 81 al 77, per una pèrdua.<ref name="MOLY_1980" />.
 
En resposta al boicot nord-americà de 1980, la majoria dels països del món comunista van boicotejar els [[Jocs Olímpics d'Estiu de 1984|Jocs Olímpics de Los Angeles de 1984]]. [[Michael Jordan]] va debutar en el torneig olímpic, vuit anys abans del naixement del primer ''Dream Team''. Amb 17,1 punts per partit, Jordan va acabar el màxim golejador del seu equip, entrenat per Bobby Knight. Invictes, registrant vuit victòries, els Estats Units van guanyar una altra medalla d'or.
 
=== 1988 - La venjança perduda contra els soviètics ===
Després de la derrota de 1972, els nord-americans, la plantilla dels quals inclou diverses futures estrelles de l'NBA com [[David Robinson]] i [[Mitch Richmond]], Dan Majerle o Danny Manning, recentment nomenat MVP del Torneig de la NCAA i guanyador del títol nacional amb els Kansas Jayhawks, acaben de guanyar vint-i-una victòries olímpiques. A les semifinals, s'oposen a una selecció de l'URSS els principals jugadors de la qual són [[Rimas Kurtinaitis|Kurtinaitis]], [[Valdemaras Chomičius|Chomičius]], [[Raimondas Šarūnas Marčiulionis|Marčiulionis]], Volkov. També pot comptar amb la presència d’[[Arvydas Romas Sabonis|Arvydas Sabonis]], absent durant divuit mesos per una lesió al tendó d'Aquil·les.<ref name="nytimes1988">{{En}} {{Ref-web|url=https://www.nytimes.com/1988/09/28/sports/seoul-olympics-men-s-basketball-after-16-year-wait-soviets-stun-us-again-82-76.html?pagewanted=all&src=pm|títol={{lang|en|THE SEOUL OLYMPICS: Men's Basketball; After 16-Year Wait, Soviets Stun U.S. Again, 82-76}}|obra=nytimes.com|autor=Peter Alfano|data=28 setembre 1988|consulta=23 juliol 2012}}</ref>. Els soviètics lideren durant tot el partit, amb una avantatge de deu punts al descans. Els nord-americans es van acostar diverses vegades però van perdre 82-76, amb 28 punts de Kurtinaitis i 13 punts i 13 rebots de Sabonis.<ref name="nytimes1988" />. L'equip dels EUA es va haver de conformar amb una medalla de bronze en aquells jocs després d'una victòria per 78–49 sobre els [[Selecció de bàsquet d'Austràlia|australians]].
 
=== 1992 - The ''Dream Team'' ===
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Selecció_de_bàsquet_dels_Estats_Units»