Revisió del 22:58, 13 feb 2023 modifica Ivan Avz F (discussió \| contribucions) Autopatrullats 17.382 edits Ampliat. Afegit apartat d'Arts decoratives ← Edició anterior		Revisió del 22:06, 17 feb 2023 modifica desfés Ivan Avz F (discussió \| contribucions) Autopatrullats 17.382 edits Ampliat. Afegits apartats de Jardineria i Notes. Iniciat apartat de Neoclassicisme tardà Edició següent →
Línia 63: A partir del 1800, una nova afluència d'exemples arquitectònics grecs, vists a través d'aiguaforts i gravats, va donar un nou impuls al neoclassicisme, el [[Renaixement grec]]. Al mateix temps, l'[[estil Imperi]] va ser una onada més grandiosa del neoclassicisme en l'arquitectura i les arts decoratives. Basat principalment en els estils romans imperials, es va originar i va prendre el seu nom del govern de [[Napoleó]] al [[Primer Imperi francès]], on es pretenia idealitzar el lideratge de Napoleó i l'estat francès. L'estil correspon a l'estil [[Biedermeier]] més burgès a les terres de parla alemanya, l'[[Estil regència]] a la Gran Bretanya, i l{{'}}''estil Napoleó'' a Suècia. Segons l'historiador de l'art [[Hugh Honor]] «lluny de ser, com de vegades se suposa, la culminació del moviment neoclàssic, l'Imperi marca la seva ràpida decadència i transformació una vegada més en un simple renaixement antic, esgotat de totes les idees altíssimes i força de convicció que havien inspirat les seves obres mestres».<ref>Honor, 171–184, 171 citat</ref> == Jardineria == A Anglaterra, la literatura augusta tenia un paral·lelisme directe amb l'estil augustà de disseny de paisatges. Els enllaços es veuen clarament a l'obra d'[[Alexander Pope]]. Els millors exemples supervivents de jardins anglesos neoclàssics són [[Chiswick House]], [[Stowe House]] i [[Stourhead]].<ref>{{cite book\|last=Turner\|first=Turner\|title=British gardens: history, philosophy and design, Chapter 6 Neoclassical gardens and landscapes 1730-1800\|year=2013\|publisher=Routledge\|location=London\|isbn=978-0415518789\|pages=456}}</ref> == Neoclassicisme als Països Catalans == Linha 80 ⟶ 83: Ara bé, als [[Països Catalans]] en general la reacció enfront de la [[Revolució Francesa]] i la guerra napoleònica provoquen un caos econòmic i polític, una paralització cultural i, alhora, una radicalització política, tant a la dreta com a l'esquerra, de la literatura, que tendeix a utilitzar les tècniques i les formes de la tradició popular amb finalitats de propaganda. El neoclassicisme perdura, amb tot, fins molt tard (el 1823 Altés i Gurena encara tradueix [[Voltaire]]). L'aparició el [[1823]] dedel setmanari l''[[El Europeo]]'' marca ja la irrupció, momentàniament ajornada, del [[romanticisme]]. == Neoclassicisme tardà == [[Fitxer:National-Gallery-of-Art-West-Building-John-Russell-Pope-National-Mall-Washington-DC-04-2014.jpg\|miniatura\|L'edifici Oest (1941) de la [[National Gallery of Art]] a Washington.]] En l'arquitectura estatunidenca, el neoclassicisme va ser una expressió del moviment [[Renaixement estatunidenc]], ''ca.'' 1890–1917; la seva darrera manifestació va ser a l'arquitectura, i els seus grans projectes públics finals van ser el [[Lincoln Memorial]] (molt criticat en aquell moment), la [[National Gallery of Art]] a Washington, D.C. (també molt criticada per la comunitat arquitectònica per ser un pensament endarrerit i antic en el seu disseny), i el [[Memorial Roosevelt]] del [[Museu Americà d'Història Natural]]. Aquests es consideraven anacronismes estilístics quan es van acabar. Al Raj britànic, la planificació de la ciutat monumental de Sir [[Edwin Lutyens]] per a [[Nova Delhi]] marca l'ocàs del neoclassicisme. La Segona Guerra Mundial havia de trencar l'anhel (i la imitació) d'una època mítica. Arquitectes [[modernistes]] conservadors com [[Auguste Perret]] a França van mantenir el ritme i l'espaiat de l'arquitectura columnar fins i tot als edificis de les fàbriques. Allà on una [[columnata]] hauria estat qualificada de «reaccionària», els panells canalats semblants a una [[pilastra]] d'un edifici sota un [[fris]] repetit semblaven «progressistes». [[Pablo Picasso]] va experimentar amb motius classicistes els anys immediatament posteriors a la [[Primera Guerra Mundial]], i l'estil [[Art Deco]] que va passar a primer pla després de l{{'}}''Exposition des Arts Décoratifs'' de París de 1925, sovint es basava en motius neoclàssics sense expressar-los obertament: [[calaixera]] dura en forma de bloc de [[Émile-Jacques Ruhlmann\|É.-J. Ruhlmann]] o [[Louis Süe\|Süe]] & [[André Mare\|Mare]]; frisos nítids i de baix relleu de damiseles i gaseles en tots els mitjans; vestits de moda que estaven drapats o tallats al biaix per recrear les línies gregues; el ball d'art d'[[Isadora Duncan]]; l'estil [[Streamline Moderne]] de les oficines de correus dels Estats Units i dels edificis dels tribunals del comtat construïts fins al 1950; i la [[Dime (moneda)\|dime de Roosevelt]]. Hi va haver tot un moviment artístic del {{segle\|XX}} que també es va anomenar Neoclassicisme. Englobava almenys la música, la filosofia i la literatura. Va ser entre el final de la Primera Guerra Mundial i el final de la Segona Guerra Mundial. Aquest moviment literari neoclàssic rebutjava el romanticisme extrem de (per exemple) [[Dada]], a favor de la moderació, la religió (concretament el cristianisme) i un programa polític reaccionari. Encara que les bases d'aquest moviment a la [[literatura anglesa]] van ser posades per [[T. E. Hulme]], els neoclàssics més famosos van ser [[T. S. Eliot]] i [[Wyndham Lewis]]. A Rússia, el moviment va cristal·litzar ja l'any 1910 sota el nom d'[[Acmeisme]], amb [[Anna Akhmàtova]] i [[Óssip Mandelstam]] com a principals representants. ===En música=== [[Neoclassicisme (música)\|Neoclassicisme a la música]] és un moviment del {{segle\|XX}}; en aquest cas són els estils musicals [[música clàssica\|clàssics]] i [[música barroca\|barroc]] dels segles {{Romanes\|XVII}} i {{Romanes\|XVIII}}, amb la seva afició pels temes grecs i romans, els que s'estaven recuperant, no la música de el mateix món antic.{{efn\|A principis del {{segle\|XX}} encara no es distingia el període barroc en la música, en què es basaven principalment els compositors neoclàssics, del que ara anomenem període clàssic.}} El moviment va ser una reacció a la primera part del {{segle\|XX}} al cromatisme disgregador del romanticisme tardà i l'[[impressionisme]], sorgint paral·lelament al modernisme musical, que pretenia abandonar totalment la [[tonalitat]]. == Notes == {{Notes}} == Referències ==▼ {{Referències}}▼ == Vegeu també == Linha 92 ⟶ 114: * [[Neobarroc]] * [[Indumentària al segle XVIII]] ▲== Referències == ▲{{Referències}} {{commonscat}}

Neoclassicisme: diferència entre les revisions