Neoclassicisme: diferència entre les revisions

Aquest moviment literari neoclàssic rebutjava el romanticisme extrem de (per exemple) [[Dada]], a favor de la moderació, la religió (concretament el cristianisme) i un programa polític reaccionari. Encara que les bases d'aquest moviment a la [[literatura anglesa]] van ser posades per [[T. E. Hulme]], els neoclàssics més famosos van ser [[T. S. Eliot]] i [[Wyndham Lewis]]. A Rússia, el moviment va cristal·litzar ja l'any 1910 sota el nom d'[[Acmeisme]], amb [[Anna Akhmàtova]] i [[Óssip Mandelstam]] com a principals representants.

 

[[Neoclassicisme (música)|Neoclassicisme a la música]] és un moviment del {{segle|XX}}; en aquest cas són els estils musicals [[música clàssica|clàssics]] i [[música barroca|barroc]] dels segles {{Romanes|XVII}} i {{Romanes|XVIII}}, amb la seva afició pels temes grecs i romans, els que s'estaven recuperant, no la música de el mateix món antic.{{efn|A principis del {{segle|XX}} encara no es distingia el període barroc en la música, en què es basaven principalment els compositors neoclàssics, del que ara anomenem període clàssic.}} El moviment va ser una reacció a la primera part del {{segle|XX}} al cromatisme disgregador del romanticisme tardà i l'[[impressionisme]], sorgint paral·lelament al modernisme musical, que pretenia abandonar totalment la [[tonalitat]].