Neoclassicisme: diferència entre les revisions

A Anglaterra, la literatura augusta tenia un paral·lelisme directe amb l'estil augustà de disseny de paisatges. Els enllaços es veuen clarament a l'obra d'[[Alexander Pope]]. Els millors exemples supervivents de jardins anglesos neoclàssics són [[Chiswick House]], [[Stowe House]] i [[Stourhead]].<ref>{{cite bookref-llibre|lastcognom=Turner|firstnom=Turner|titletítol=British gardens: history, philosophy and design, Chapter 6 Neoclassical gardens and landscapes 1730-1800|yearany=2013|publishereditorial=Routledge|locationlloc=LondonLondres|isbn=978-0415518789|pagespàgines=456}}</ref>

Entre 1905 i 1914 l'arquitectura russa va passar per un període breu però influent de neoclassicisme; la tendència va començar amb la recreació de l'estil Imperi del període [[Alexandre I de Rússia|alexandrí]] i ràpidament es va expandir cap a una varietat d'escoles neorrenaixentistes, [[Pal·ladianisme|palladianes]] i modernitzades, però reconeixiblement clàssiques. Estaven dirigits per arquitectes nascuts a la dècada de 1870, que van assolir el màxim creatiu abans de la Primera Guerra Mundial, com [[Ivan Fomin]], [[Vladimir Shchuko]] i [[Ivan Zholtovsky]]. Quan l'economia es va recuperar a la dècada de 1920, aquests arquitectes i els seus seguidors van continuar treballant en un entorn principalment [[modernisme|modernista]]; alguns, com Zholtovsky, van seguir estrictament el cànon clàssic, altres (Fomin, Schuko, [[Ilya Golosov]]) van desenvolupar els seus propis estils modernitzats.<ref>{{cite ref-web|url=http://content.cdlib.org/xtf/view?docId=ft1g5004bj&brand=eschol |titletítol=The Origins of Modernism in Russian Architecture |publishereditor=Content.cdlib.org |access-dateconsulta=2012-02-12}}</ref>

A partir de la primera dècada del {{segle|XXI}}, l'arquitectura neoclàssica contemporània se sol classificar sota el terme paraigua de [[Nova arquitectura clàssica]]. De vegades també s'anomena neohistoricisme o tradicionalisme.<ref>{{Cite ref-web|url=http://arch-tour.blogspot.com/2009/03/neo-classicist-architecture.html|titletítol=Neo-classicist Architecture. Traditionalism. Historicism}}</ref> També, una sèrie de peces de l'[[arquitectura postmoderna]] s'inspiren i inclouen referències explícites al neoclassicisme, al [[Quartier Antigone]] i al [[Teatre Nacional de Catalunya]] a [[Barcelona]] entre ells. L'arquitectura postmoderna de vegades inclou elements històrics, com columnes, capitells o timpans.