Río Bravo: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Abans del contacte europeu
m neteja i estandardització de codi
Línia 43:
 
=== Abans del contacte europeu ===
Els jaciments arqueològics de la presència humana més antiga a la vall del Rio Grande són escassos, a causa de la cultura nòmada indígena tradicional, la incisió fluvial del [[Plistocè]] i l'[[Holocè]] o l'enterrament sota la plana inundable de l'Holocè. No obstant això, alguns llocs es conserven a West Mesa, al costat oest del Rio Grande, prop d'Albuquerque. Aquests inclouen els llocs [[Cultura Folsom|de Folsom]], possiblement datats entre el 10.800 i el 9.700 aC, que probablement eren llocs de matança de búfals. La preservació és millor a les conques flanquejants de la vall del Rio Grande, on s'han identificat nombrosos jaciments de Folsom i un nombre molt menor de jaciments anteriors [[Cultura Clovis|de Clovis]].<ref name="BallengerEtal2017">{{Ref-llibre|cognom=Ballenger|nom=Jesse|editor-nom=Barbara|editor=Mills|editor4-cognom=Fowles|títol=The Earliest People in the Southwest|any=2017|volum=1|doi=10.1093/oxfordhb/9780199978427.013.11}}</ref> Els grups [[Paleoamericans|paleoindis]] posteriors van incloure les cultures Belen i [[Complex Cody|Cody]], que semblen haver aprofitat la vall del Rio Grande per a les migracions estacionals i potser s'haurien establert de manera més permanent a la vall.<ref name="VeirraEtal2012">{{Ref-llibre|cognom=Vierra|nom=B.J.|any=2012|capítol=Late Paleoindian and early archaic foragers in the Northern Southwest|títol=From the Pleistocene to the Holocene: Human organization and cultural transformations in prehistoric North America|volum=17|pàgines=171|isbn=978-1603447782|edició=}}</ref>
 
Les cultures paleoíndies van donar pas a la [[Cultura Oshara|tradició]] arcaica Oshara que va començar cap al 5.450 aC.<ref name="Gibbon798">Gibbon, Guy E., and Kenneth M. Ames. (1998). ''Archaeology of Prehistoric Native America: An Encyclopedia.'' New York: Taylor and Francis. p. 798. {{ISBN|081530725X}}.</ref> Els Oshara van començar el cultiu de [[Dacsa|blat de moro]] entre el 1750 i el 750 aC, i els seus assentaments es van fer més grans i permanents.<ref name="VeirraEtal2012">{{Ref-llibre|cognom=Vierra|nom=B.J.|any=2012|capítol=Late Paleoindian and early archaic foragers in the Northern Southwest|títol=From the Pleistocene to the Holocene: Human organization and cultural transformations in prehistoric North America|volum=17|pàgines=171|isbn=978-1603447782|edició=}}</ref>
 
La sequera va induir el col·lapse de la cultura [[anasazi]], al [[Parc Històric Nacional de la Cultura Chaco|canyó del Chaco]] i en altres llocs de la regió dels Four Corners, cap a l'any 1130 d.C. Això va provocar una migració massiva dels pobles ancestrals cap al Rio Grande i altres valls més fèrtils del sud-oest, competint amb altres comunitats indígenes com els apatxes amb territori a la vall del Rio Grande.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Stuart|nom=D.E.|any=2008|capítol=The Chaco Ancestral Puebloans|títol=Canyon Gardens: The Ancient Pueblo Landscapes of the American Southwest|isbn=978-0826338600|urlcapítol=https://books.google.com/books?id=-w9DYqcjwL8C&dq=%22rio+grande%22+%22ancestral+puebloans%22&pg=PA189|pàgines=189}}</ref> Això va provocar dècades de conflicte (el període de coalició), l'eventual fusió de cultures i l'establiment de la majoria dels pobles [[Kiowa-tano]] i [[Keres]] de la vall del Rio Grande. Va seguir el període clàssic, des de l'any 1325 fins al 1600 dC i l'arribada dels espanyols. L'alta vall del Rio Grande es va caracteritzar per períodes ocasionals d'extrema sequera, i els habitants humans fan un ús extensiu de jardins amb quadrícula i preses de control per estirar el subministrament d'aigua incert.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Peckham|nom=S.|any=1984|publicació=New Mexico Geological Society Field Conference Series|volum=35|pàgines=275–281|url=http://www.npshistory.com/publications/rigr/nmgsg-35fc-275.pdf|dataarxiu=2022-10-09|consulta=15 novembre 2021}}</ref>
 
=== Exploració espanyola ===
 
== Referències ==
{{Referències}}