Río Bravo: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Encreuaments |
Recuperant 1 fonts i marcant-ne 0 com a no actives.) #IABot (v2.0.9.3 |
||
Línia 12:
La longitud del Rio Grande és de 1896 km. Neix al centre-sud de [[Colorado]], als Estats Units, i desemboca al [[golf de Mèxic]].<ref>{{Ref-publicació|article=Mighty Rio Grande Now a Trickle Under Siege|url=https://www.nytimes.com/2015/04/13/us/mighty-rio-grande-now-a-trickle-under-siege.html|publicació=The New York Times|data=2015-04-13|issn=0362-4331|llengua=en-US|nom=Michael|cognom=Wines}}</ref> La [[conca hidrogràfica]] del Rio Grande (conca hidrogràfica) té una superfície de 472.000 km2;<ref name="nasqan">{{Ref-web|url=http://water.usgs.gov/nasqan/docs/riogrndfact/riogrndfactsheet.html|títol=Rio Grande NASQAN Program|editor=United States Geological Survey|consulta=July 17, 2010|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20110704152332/http://water.usgs.gov/nasqan/docs/riogrndfact/riogrndfactsheet.html|arxiudata=July 4, 2011}}</ref> tanmateix, les [[Endorreisme|conques endorreiques]] que són adjacents i dins de la conca de drenatge més gran del Rio Grande augmenten l'àrea total de la conca de drenatge a 870.000 km2.<ref name="benke">{{Ref-llibre|cognom=Benke|nom=Arthur C.|títol=Rivers of North America|editorial=Academic Press|any=2005|isbn=978-0120882533|url=https://books.google.cat/books?id=-bLMR552QBMC&pg=PA186|pàgines=186–192}}</ref>
El Rio Grande amb la seva fèrtil vall, juntament amb els seus afluents, és una font d'aigua vital per a set estats dels EUA i de Mèxic, i flueix principalment per terres àrides i semiàrides. Després de travessar [[Nou Mèxic]], el Rio Gran es converteix en la [[Frontera entre els Estats Units i Mèxic]], entre l’[[Estats dels Estats Units|estat nord-americà]] de [[Texas]] i els estats del nord de Mèxic de [[Estat de Chihuahua|Chihuahua]] i [[Coahuila de Zaragoza|Coahuila]], [[Nuevo León]] i [[Tamaulipas]]; un curt segment del Rio Grande és una frontera estatal parcial entre els estats dels Estats Units de Nou Mèxic i Texas. Des de mitjans del segle XX, només el 20% de l'aigua del Rio Grande arriba al golf de Mèxic, a causa del gran consum d'aigua necessari per regar les terres de cultiu (per exemple, la vall inferior del Rio Grande) i per hidratar contínuament les ciutats (p. ex. Albuquerque); aquests usos d'aigua són addicionals als embassaments d'aigua retinguts amb [[Assut|preses de derivació]].<ref name="tsha">{{Ref-web|url=https://tshaonline.org/handbook/online/articles/rnr05|cognom=Metz|nom=Leon C.|títol=Rio Grande|editor=The Handbook of Texas Online|consulta=17 juliol 2010}}</ref> 418 km del riu a Nou Mèxic i Texas es designen com el riu Riu Gran salvatge i paisatgístic.<ref>{{Ref-web|títol=Rio Grande Wild & Scenic River|url=http://www.blm.gov/nm/st/en/prog/recreation/taos/rio_grande_wsr.html|obra=Bureau of Land Managment|editor=United States Department of the Interior|consulta=2023-02-21|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20170129123953/https://www.blm.gov/nm/st/en/prog/recreation/taos/rio_grande_wsr.html|arxiudata=2017-01-29}}</ref>
== Noms ==
Línia 23:
[[Fitxer:Rio_Grande-2.jpg|esquerra|miniatura| Un illot riberenc al Rio Grande, vist des de North Valley, Nou Mèxic.]]
El segment del riu que forma la frontera internacional oscil·la entre 1438 a 2.008 km, segons com es mesura el riu.<ref name="tsha"
El Rio Grande s'aixeca a les altes muntanyes i flueix durant gran part de la seva longitud a gran altitud; el fons de la vall a Albuquerque és de 1619 m i El Paso 1147 m sobre [[Nivell mitjà del mar|el nivell del mar]]. A Nou Mèxic, el riu travessa l'esquerda del Rio Grande d'una conca plena [[Sediment|de sediments]] a una altra, tallant [[Canyó (hidrografia)|canyons]] entre les conques i donant suport a un fràgil ecosistema de bosc a la seva [[Plana d'inundació|plana inundable]]. Des d'Albuquerque cap al sud, el riu travessa el desert. Tot i que l'agricultura de regadiu existeix al llarg de la major part del seu tram, és particularment extensa a la vall [[Clima subtropical|subtropical]] inferior del Rio Grande. El riu acaba en un petit [[Delta fluvial|delta]] [[Sorra|sorrenc]] al golf de Mèxic. Durant parts de 2001 i 2002, la desembocadura del Rio Grande va ser bloquejada per un banc de sorra. A la tardor de 2003, el banc de sorra va ser netejat per alts cabals fluvials d'uns 200 m³/s.
Línia 40:
Les [[Conca sedimentària|conques sedimentàries]] que formen la moderna vall del Rio Grande no es van integrar en un sol sistema fluvial que desguassava al golf de Mèxic fins a un temps geològic relativament recent. En canvi, les conques formades per l'obertura del rift del Rio Grande eren inicialment bolsons, sense drenatge extern i amb una platja central.<ref name="repasch-etal-2017">{{Ref-publicació|cognom=Repasch|nom=Marisa|cognom2=Karlstrom|nom2=Karl|cognom3=Heizler|nom3=Matt|cognom4=Pecha|nom4=Mark|publicació=Earth-Science Reviews|data=Maig 2017|volum=168|pàgines=113–164|doi=10.1016/j.earscirev.2017.03.003|bibcode=2017ESRv..168..113R|dataaccés=free}}</ref> Fa 13 milions d'anys existia un riu axial a la conca d'Espanola, que va arribar a la conca de Santo Domingo fa 6,9 milions d'anys. No obstant això, en aquesta època, el riu es va drenar a una platja al sud de la conca d'Albuquerque on va dipositar la Formació Popososa.<ref name="koning-etal-2018">{{Ref-publicació|cognom=Koning|nom=Daniel J.|cognom2=Jochems|nom2=Andy P.|cognom3=Heizler|nom3=Matthew T.|publicació=New Mexico Geological Society Field Conference Series|data=2018|volum=69|pàgines=93–108|url=https://nmgs.nmt.edu/publications/guidebooks/downloads/69/69_p0093_p0108.pdf|dataarxiu=2022-10-09|consulta=20 May 2020}}</ref> El curs superior d'aquest riu corresponia al modern Rio Chama, però fa 5 milions d'anys, un ancestral Rio Grande que drenava les muntanyes orientals de San Juan s'havia unit a l'ancestral Rio Chama.<ref name="repasch-etal-2017" />
L'ancestral Rio Grande va integrar progressivament conques al sud, arribant a la conca de Mesilla fa 4,5 milions d'anys i fa 3,1 milions d'anys a la conca de Palomas, formant el llac Palomas. Aleshores es va produir la captura del riu per part d'un afluent del riu Pecos, amb el riu Gran fluint a Texas durant 2,06 milions d'anys, i finalment unint-se al riu Pecos fa 800.000 anys, que va desembocar al golf de Mèxic. El vulcanisme a l'altiplà de Taos va reduir el drenatge de la conca de San Luis fins a un esdeveniment de desbordament fa 440.000 anys que va drenar el llac Alamosa i va reintegrar completament la conca de San Luis a la conca del Rio Grande.<ref name="repasch-etal-2017"
=== Abans del contacte europeu ===
Els jaciments arqueològics de la presència humana més antiga a la vall del Rio Grande són escassos, a causa de la cultura nòmada indígena tradicional, la incisió fluvial del [[Plistocè]] i l'[[Holocè]] o l'enterrament sota la plana inundable de l'Holocè. No obstant això, alguns llocs es conserven a West Mesa, al costat oest del Rio Grande, prop d'Albuquerque. Aquests inclouen els llocs [[Cultura Folsom|de Folsom]], possiblement datats entre el 10.800 i el 9.700 aC, que probablement eren llocs de matança de búfals. La preservació és millor a les conques flanquejants de la vall del Rio Grande, on s'han identificat nombrosos jaciments de Folsom i un nombre molt menor de jaciments anteriors [[Cultura Clovis|de Clovis]].<ref name="BallengerEtal2017">{{Ref-llibre|cognom=Ballenger|nom=Jesse|editor-nom=Barbara|editor=Mills|editor4-cognom=Fowles|títol=The Earliest People in the Southwest|any=2017|volum=1|doi=10.1093/oxfordhb/9780199978427.013.11}}</ref> Els grups [[Paleoamericans|paleoindis]] posteriors van incloure les cultures Belen i [[Complex Cody|Cody]], que semblen haver aprofitat la vall del Rio Grande per a les migracions estacionals i potser s'haurien establert de manera més permanent a la vall.<ref name="VeirraEtal2012">{{Ref-llibre|cognom=Vierra|nom=B.J.|any=2012|capítol=Late Paleoindian and early archaic foragers in the Northern Southwest|títol=From the Pleistocene to the Holocene: Human organization and cultural transformations in prehistoric North America|volum=17|pàgines=171|isbn=978-1603447782}}</ref>
Les cultures paleoíndies van donar pas a la [[Cultura Oshara|tradició]] arcaica Oshara que va començar cap al 5.450 aC.<ref name="Gibbon798">Gibbon, Guy E., and Kenneth M. Ames. (1998). ''Archaeology of Prehistoric Native America: An Encyclopedia.'' New York: Taylor and Francis. p. 798. {{ISBN|081530725X}}.</ref> Els Oshara van començar el cultiu de [[Dacsa|blat de moro]] entre el 1750 i el 750 aC, i els seus assentaments es van fer més grans i permanents.<ref name="VeirraEtal2012"
La sequera va induir el col·lapse de la cultura [[anasazi]], al [[Parc Històric Nacional de la Cultura Chaco|canyó del Chaco]] i en altres llocs de la regió dels Four Corners, cap a l'any 1130 d.C. Això va provocar una migració massiva dels pobles ancestrals cap al Rio Grande i altres valls més fèrtils del sud-oest, competint amb altres comunitats indígenes com els apatxes amb territori a la vall del Rio Grande.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Stuart|nom=D.E.|any=2008|capítol=The Chaco Ancestral Puebloans|títol=Canyon Gardens: The Ancient Pueblo Landscapes of the American Southwest|isbn=978-0826338600|urlcapítol=https://books.google.com/books?id=-w9DYqcjwL8C&dq=%22rio+grande%22+%22ancestral+puebloans%22&pg=PA189|pàgines=189}}</ref> Això va provocar dècades de conflicte (el període de coalició), l'eventual fusió de cultures i l'establiment de la majoria dels pobles [[Kiowa-tano]] i [[Keres]] de la vall del Rio Grande. Va seguir el període clàssic, des de l'any 1325 fins al 1600 dC i l'arribada dels espanyols. L'alta vall del Rio Grande es va caracteritzar per períodes ocasionals d'extrema sequera, i els habitants humans fan un ús extensiu de jardins amb quadrícula i preses de control per estirar el subministrament d'aigua incert.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Peckham|nom=S.|any=1984|publicació=New Mexico Geological Society Field Conference Series|volum=35|pàgines=275–281|url=http://www.npshistory.com/publications/rigr/nmgsg-35fc-275.pdf|dataarxiu=2022-10-09|consulta=15 novembre 2021}}</ref>
Línia 89:
[[Fitxer:Rio_Grande_EP_Upper_Valley.jpg|esquerra|miniatura| Rio Grande a [[El Paso|l'oest d'El Paso,]] prop de la línia de l'estat de Nou Mèxic]]
Les preses del Rio Grande inclouen la presa de Rio Grande, la presa Cochiti, la presa Elephant Butte, la presa Caballo, la presa Amistad, la presa Falcon, la presa Anzalduas i la presa Retamal. Al sud de Nou Mèxic i a la part superior del segment fronterer de Texas, el [[Cabal hidràulic|cabal]] del riu disminueix. Els desviaments, principalment per al reg agrícola, han augmentat la disminució natural del cabal de manera que quan el riu arriba a [[Presidio]], queda poca o cap aigua. A sota de Presidio, el Rio Conchos restableix el flux d'aigua.<ref name="tsha"
== Canvi climàtic ==
| |||