Deute: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Etiqueta: editor de codi 2017
m neteja i estandardització de codi
Línia 27:
Atenent el punt de vista de l''''emissor el deute''' es pot distingir entre [[deute públic|'''''deute públic''''']] (de les Administracions públiques) i [[deute privat|'''''deute privat''''']] (empreses i famílies)<ref name=GUYSTAN>{{Ref-llibre|títol=Análisis de productos y servicios de inversión|editorial=Ediciones Paraninfo, S.A.|data=2014-01-01|isbn=978-84-283-9787-2|llengua=es|nom=DÍAZ PÉREZ|cognom=FERNANDO}}</ref><ref>{{Ref-llibre|títol=LA CORRUPCIÓN DEL CAPITALISMO|editorial=Pasado & Presente|data=2017|isbn=978-84-946193-6-6|llengua=es|nom=Guy|cognom=Standing |capítol=El azote de la deuda |pàgines=139-168}}</ref>
 
Tenint en compte el '''criteri de la residència del posseïdor del deute''', el qual està en funció de la ubicació i no de la nacionalitat del creditor, el '''deute es classifica en ''intern'' i ''extern'''''. El deute total d'un país es descompon en deute intern, el deute públic en que el prestador és del mateix país, per exemple un banc nacional i deute extern, contreta amb un creditor resident a l'estranger.<ref>{{Ref-llibre|títol=50 preguntas /50 respuestas sobre la deuda, el FMI y el Banco Mundial|editorial=Intermón Oxfam Editorial|data=2004|isbn=978-84-7426-699-3|llengua=es|nom=Damien|cognom=Millet|nom2=Éric|cognom2=Toussaint}}</ref>
 
=== Deute públic ===
Línia 38:
El deute a curt termini, sovint amb un venciment inferior a l’any i s’emet generalment al descompte. Per exemple les lletres del tresor a sis mesos, un any o divuit mesos. Utilitat per cobrir dèficit de caixa dels pressupostos de l’estat.
El deute a mitjà termini, habitualment a tres i cinc anys. Bons de l’estat. Financia les despeses ordinàries.
El deute a llarg termini, obligacions de l’estat, habitualment a terminis de deu, quinze o més anys. Finança despeses extraordinàries.
 
El deute públic és amortitzable quan obliga l’estat al pagament de la rendibilitat mentre dura el préstec i a la devolució del prinicipal quan n’acaba el termini. En canvi s’anomena deute perpetu la modalitat que no obliga a l’estat a la devolució del capital, però sí a l’abonament, en principi indefinit, dels intersessos corresponents.<ref name=dalmau/>
Línia 66:
 
=== Deute extern ===
El concepte de residència d'una economia és el que pren com a punt de referència en la definició de deute extern, segons el sistema de Balança de pagaments de l'FMI i també del Sistema de Comptes Nacionals de Nacions Unides. <ref name=bancmundial>{{Ref-llibre|títol=La deuda Externa: Definición, cobertura estadística y metodología|url=https://books.google.es/books?id=kMaqjwEACAAJ&dq=Banco+Mundial+y+Fondo+Monetario+Internacional.+La+deuda+externa.+Definici%C3%B3n,+cobertura+y+metodologia&hl=ca&sa=X&redir%5C_esc=y|editorial=Fondo Monetario Internacional|data=1988|llengua=es|nom=Banco|cognom=Mundial}}</ref>
 
Tot i que a diferència de d'altres figures econòmiques històricament el deute extern no ha estat objecte d'una definició comuna per estadístics i analistes, per deute extern s'entén qualsevol instrument de deute (préstecs o bons) o risc contingent (avals, garanties, fiances o línies de crèdit per la part no girada) contret pels residents d'un país (deutor o emissor) amb els residents de la resta del món (creditors o inversors). No es considera deute extern la participació estrangera al capital de les companyies situades al país emissor (equity, o aportacions al capital), tingui aquesta participació la consideració d'inversió estrangera directa o de cartera.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Iranzo|nom=Silvia|article=Introducción al riesgo-país|publicació=Documentos ocasionales num 802|url=https://www.bde.es/f/webbde/SES/Secciones/Publicaciones/PublicacionesSeriadas/DocumentosOcasionales/08/Fic/do0802.pdf|editorial=Banco de España|any=2008}}</ref>
Línia 75:
El [[Banc de Pagaments Internacionals]] (BPI), el [[Fons Monetari Internacional]] (FMI), el [[Banc Mundial]] (BM) i l'[[Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic]] (OCDE) són les Organitzacions internacionals que recullen dades i publiquen informes sobre l'endeutament exterior.<ref name=zafra>{{Ref-llibre|títol=La deuda externa: aspectos jurídicos del endeudamiento internacional|url=https://books.google.es/books?id=DIAZCKmO6mgC&pg=PA15&dq=La+deuda+externa:+aspectos+jur%C3%ADdicos+del+endeudamiento+internacional&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwjTrvObyM_9AhW0RqQEHSj8CDIQ6AF6BAgDEAI#v=onepage&q=La%20deuda%20externa:%20aspectos%20jur%C3%ADdicos%20del%20endeudamiento%20internacional&f=false|editorial=Universidad de Sevilla|data=2001|isbn=978-84-472-0620-9|llengua=es|nom=Rafael Zafra Espinosa de los|cognom=Monteros}}</ref>
 
* El BPI elabora estadístiques centrades en l'activitat bancària internacional, a partir de les dades proporcionades pels [[Banc central|Bancs Centrals]] que componen aquest organisme.
* El BM treballa en dades sobre l'endeutament internacional en l'àmbit analític i operacional per conèixer si el deutor podrà fer front a les obligacions en cas de concessió d'un préstec. Se centra bàsicament en les dades relatives al deute a llarg termini garantit pels estats, exclosos els països industrialitzats.
* L'FMI prioritza la seva atenció a la [[balança de pagaments]], [[finances públiques]] i temes de [[política monetària]] i bancària