Conflicte fronterer sino-soviètic: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Referències |
Referències |
||
Línia 2:
L{{'}}'''incident de l'illa de Zhenbao''' ([[Damanski]] en rus) el 2 de març de 1969, i va representar el moment de màxima tensió entre la [[Unió Soviètica]] i la [[República Popular de la Xina]], després de la [[Ruptura Sinosoviètica|ruptura sino-soviètica]], que va propiciar un seguit de tensions territorials frontereres entre els dos països.<ref>{{Ref-publicació|article=The Sino-Soviet Border Dispute: Background, Development, and the March 1969 Clashes|url=https://www.jstor.org/stable/1957173|publicació=The American Political Science Review|data=1972|issn=0003-0554|pàgines=1175–1202|volum=66|exemplar=4|doi=10.2307/1957173|nom=Thomas W.|cognom=Robinson}}</ref>
L'incident es va produir quan soldats xinesos van atacar un grup de la guàrdia de fronteres soviètica, amb el resultat de 31 morts i 14 ferits. Els soviètics van respondre el 15 de març, bombardejant tropes a la banda xinesa i atacant l'illa de [[Zhenbao]], en el riu [[Ussuri]]. Segons fonts soviètiques - desmentides pels xinesos - les baixes xineses van ser d'uns 800 soldats, i les seves uns 60. Aquest enfrontament armat suposaria el punt més baix en les relacions entre els dos països, i es va arribar a témer la possibilitat d'una gran guerra entre les dues potències comunistes.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Gerson|nom=Michael S.|títol=The Sino-Soviet Border Conflict: Deterrence, Escalation, and the Threat of Nuclear War in 1969|url=https://www.cna.org/reports/2010/d0022974.a2.pdf|data=2010|editorial=CNA: Center for Naval Analyses}}</ref>
Un documental soviètic anomenat "Illa de Damansky" recull entrevistes amb combatents de totes dues bandes.<ref>{{Ref-publicació|article=Soviet Public Diplomacy in China: “Small Steps” towards Bilateral Rapprochement (1978–1985)|url=https://doi.org/10.1080/14682745.2017.1307180|publicació=Cold War History|data=2017-10-02|issn=1468-2745|pàgines=405–423|volum=17|exemplar=4|doi=10.1080/14682745.2017.1307180|nom=Alsu|cognom=Tagirova}}</ref>
== Antecedents ==
Sota el govern de [[Sheng Shicai]] (1933–1944) a la província de Xinjiang al nord-oest de la Xina, el [[Guomindang]] de la Xina va reconèixer per primera vegada la categoria ètnica d'un poble [[uigur]] seguint la política ètnica soviètica.<ref name=":0">{{Ref-llibre|títol=Eurasian crossroads : a history of Xinjiang|url=http://archive.org/details/eurasiancrossroa00mill_892|editorial=New York : Columbia University Press|data=2007|isbn=978-0-231-13924-3|nom=James A.|cognom=Millward|pàgines=208}}</ref> Aquella [[etnogènesi]] d'un poble "nacional" elegible per a l'autonomia territorialitzada va beneficiar àmpliament a la Unió Soviètica, que va organitzar conferències a [[Vall de Ferganà|Fergana]] i [[Jetissú]] (Semirechye), a l'[[Àsia Central|Àsia central soviètica]], per provocar la "revolució" a [[Alti Shahr]] (sud de Xinjiang) i [[Jungària|Jungària (]]<nowiki/>nord de Xinjiang).<ref name=":1">{{Ref-llibre|títol=Warlords and Muslims in Chinese Central Asia : a political history of Republican Sinkiang 1911-1949|url=http://archive.org/details/dli.pahar.3598|editorial=Cambridge [Cambridgeshire] ; New York : Cambridge University Press|data=1986|isbn=978-0-521-25514-1|nom=Andrew D. W.|cognom=Forbes|pàgines=175, 178, 188}}</ref><ref name=":0" />
Tant la Unió Soviètica com l'[[Exèrcit Blanc]] es van aliar en secret amb l'[[Exèrcit Nacional Ili]] per lluitar contra el Guomindang a la [[Revolució Ili]]. Encara que els rebels uigurs majoritàriament musulmans van participar en [[Pogrom|pogroms]] contra els xinesos han en general, l'agitació finalment va donar lloc a la substitució del govern del Guomindang a Xinjiang pel del [[Partit Comunista Xinès]].<ref name=":1" />
La [[historiografia soviètica]], més concretament els "Estudis uigurs", es va polititzar cada cop més per adaptar-se a la tensió de la divisió sino-soviètica dels anys 60 i 70. Un turcòleg soviètic, Tursun Rakhminov, que treballava per al [[Partit Comunista de la Unió Soviètica|Partit Comunista Soviètic]], va argumentar que els uigurs moderns havien fundat l'antic País Toquz Oghuz (744–840), el [[Kanat Uigur]] (840–1212). Les guerres dels estats premoderns contra les dinasties xineses van ser presentades com a lluites per l'alliberament nacional pel grup ètnic uigur. La historiografia soviètica no era coherent en aquests temes; quan les relacions sino-soviètiques eren més càlides, per exemple, la Revolució dels Tres Districtes va ser retratada pels historiadors soviètics com a part de l'oposició al Kuomintang durant la [[Guerra Civil xinesa|guerra civil xinesa]], no com una aposta anti-xinesa per l'alliberament nacional. Els soviètics també van encoratjar la migració dels uigurs al seu territori al [[Kazakhstan]], al llarg de la frontera de 4.380 km. El maig de 1962, 60.000 uigurs de la província de Xinjiang van creuar la frontera cap a la Unió Soviètica per fugir de la fam i el caos econòmic del [[Gran Salt Endavant]].<ref>{{Ref-llibre|títol=Situating the Uyghurs Between China and Central Asia|url=https://books.google.es/books?id=JO24DQAAQBAJ&pg=PT214&dq=Situating+the+Uyghurs+Between+China+and+Central&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwjl0s365tb9AhUhUqQEHX8AAiIQ6AF6BAgIEAI|editorial=Routledge|data=2016-12-14|isbn=978-1-351-89989-5|llengua=en|nom=Ildiko|cognom=Beller-Hann|nom2=M. Cristina|cognom2=Cesàro|nom3=Joanne Smith|cognom3=Finley|pàgines=38-41}}</ref>
== Referències ==
| |||